CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Jordi Sauret, director de Feedback: “El bipartidisme acabarà tornant, potser amb altres partits, però tornarà” Jordi Sauret, director de Feedback: “El bipartidisme acabarà tornant, potser amb altres partits, però tornarà”

Jordi Sauret, director de Feedback: “El bipartidisme acabarà tornant, potser amb altres partits, però tornarà”

El màxim responsable d’una de les empreses d’enquestes d’opinió més importants de l’Estat, analitza, arrel dels últims sondejos d’opinió, el context polític que envolta les properes eleccions
CatalunyaPolíticaZResto 13 Maig, 2015 Lluís Llaquet 3
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Jordi Sauret, director de Feedback: “El bipartidisme acabarà tornant, potser amb altres partits, però tornarà”

Jordi Sauret és doctor en Sociologia i director de l’empresa Feedback, una de les empreses d’enquestes d’opinió i anàlisi sociològic més importants de l’Estat. La seva companyia és, a més a més, la responsable de fer els baròmetres que, diverses vegades a l’any, publica La Vanguardia. Fa només una setmana treia una en la qual feia una projecció de vot per les pròximes eleccions municipals a Catalunya. Avui analitza per CatDiàleg el context polític que les envolta:

“Els partits grans seguiran sent els més votats, el canvi d’ordres encara costarà”

A les enquestes que es van publicant sobre les municipals a Barcelona trobem un denominador comú, el vot està molt fragmentat i les opcions polítiques que surten són moltes. Per què?

La fragmentació no és només a Barcelona sinó a Catalunya i a la resta d’Espanya. La clau de la fragmentació és la crisi econòmica. Si mirem les enquestes, veurem com la fidelització dels partits ha caigut al 40% o 50%, això vol dir que una part de la població que abans confiava en ells, ara no ho fa i no els tornarà a votar. Tot i així, avanço una primícia: els partits grans seguiran sent els més votats, el canvi d’ordres encara costarà…

La crisi, llavors, passarà factura als partits grans, fent que entrin noves formacions als parlaments?

Encara que les crisis són cícliques, els grans partits no l’han sabut gestionar bé i tots han governat en algun moment. A més, la crisi no només és econòmica sinó social. Està en joc la cohesió social, l’ascensió social, les prestacions, les expectatives de millora… Si la gent no té feina, s’empobreix i no té expectatives, deixa de votar als grans. A més a més, a Barcelona també tenim el factor independentista que ha fragmentat encara més els espais. Avui la qüestió no és només si ets de dretes o d’esquerres, ni si ets catalanista o espanyolista, sinó que, dins els mateixos catalanistes, hi ha independentista i no independentistes, de nova política o d’antiga… Tot plegat fa que, en general, les eleccions siguin municipals, però que tinguin també un sentit que va més enllà del municipi. La gent anirà a votar el 24 de maig no pensant en qui li asfaltarà la vorera de davant de casa seva sinó en altres consideracions.

Això a Barcelona, però a la resta de municipis?

Serà així almenys als municipis grans, als petits, on tothom es coneix, és diferent. Als grans, hi haurà partits que, sense grans candidats, entraran a les assemblees municipals. Formacions com Ciutadans, Podem o fins i tot ERC i la CUP, sense grans caps de llista, malgrat que no han fet tasca d’oposició i que no es coneixen la localitat, tenen una expectativa de vot molt important. Tot perquè la gent té ganes d’expressar aquest malestar.

Estimació de vot per a l'ajuntament de Barcelona segons Feedback

Estimació de vot per a l’ajuntament de Barcelona segons Feedback

Es podria considerar, llavors, aquestes eleccions com una primera volta de les autonòmiques o de les generals?

Jo no parlaria de primera volta, perquè hi ha certes anomalies. Sense anar molt lluny, a Sant Vicenç dels Horts, on es presenta Oriol Junqueras com a candidat, la seva llista no és ERC sinó “Junts per Sant Vicenç”. I quan se li pregunta si la seva coalició és “la independentista”, ell diu que no, perquè la seva llista és “la de sumar gent per al poble”. Però, en canvi, la nit electoral, aquells vots se sumaran a la independència… Per tant no és exactament una primera volta però sí que marcarà un termòmetre de què podrà passar, sobretot amb les noves formacions polítiques.

Veiem com, amb aquesta fragmentació, a Andalusia es fa difícil fer govern, podria passar el mateix a Barcelona i a Catalunya?

A Barcelona totes les enquestes públiques que s’han fet, tant la de El Mundo, la del CIS, com la de La Vanguardia, diuen una cosa clara: per a governar amb una majoria clara són necessaris 3 partits, cosa, d’altra banda, que no vol dir que finalment s’acabi formant govern amb menys formacions -de fet Trias ha governat fins ara en minoria-. Però difícilment, sense la suma de 3 es donarà una majoria absoluta.

“Ja no existeix el ’vot útil’”

Què pot significar això?

Que hi hagi molta fragmentació i que la gent hagi deixat de confiar en els grans partits ens diu que la ciutadania no està donant “vot útil”. Aquest vot era aquell que buscava el mínim comú denominador per a una sèrie d’objectius. En la mesura en la qual la gent no es creu aquest comú denominador, es fragmenta el vot i, si passa això vol dir que la ciutadania està fragmentada, reflex del malestar. Probablement, passats uns quants cicles electorals, es tornaran a formar dos grans blocs, encara que potser no els mateixos.

Llavors quines possibles coalicions de govern es podrien formar?

Ens trobem en un moment de falta de lideratges i d’objectius compartits, diferents sortides de la crisi i d’encaixos entre Catalunya i Espanya. Per això són també molt complicats els pactes. De fet, si mires els resultats de les enquestes es pot veure com els líders estan ben valorats per una banda i no per l’altra, és molt difícil que siguin valorats de forma transversal. És a dir, si ets un líder nacionalista, et valoraran bé els nacionalistes, si ets d’esquerres els d’esquerres, etc.

Però per governar hauran de pactar…

Sí. De fet, en aquestes eleccions el que es disputa és si l’alcaldia girarà entorn de Xavier Trias o d’Ada Colau. El candidat amb més suport de la dreta i la líder que sembla que serà la més votada dintre del bloc d’esquerres, tot i que crec que és possible que tingui menys vots del que les enquestes li estan donant ara i es disputi la plaça amb el PSC.

Ada Colau BCN en Comú

Ada Colau, líder de Barcelona en Comú

 

Si el més votat fos Trias?

Si el més votat fos Trias, el que més estabilitat donaria a Barcelona, sens dubte, seria un pacte CiU+PSC+ERC. Un bloc molt sòlid on guanyarien tots: CiU mantindria l’alcaldia de Barcelona; el PSC consolidaria un candidat, Jaume Collboni, que és poc conegut, però que, després d’estar durant 4 anys a l’ajuntament, podria visualitzar-se com successor natural de Trias, i ERC entraria per la porta gran a Barcelona.

I si fos Ada Colau?

Si fos Ada Colau, el pacte seria més complicat. A Colau li venen els vots de diferents llocs: Té un vot simpatitzant amb el moviment del 15M, un vot proper a ICV, un vot de la banda més esquerrana del PSC i un vot que normalment no va a votar. Si el PSC li donés suport, la legitimaria com a alternativa, i ERC ho tindria difícil per fer-li costat perquè BComú no està per la independència i aquesta és la prioritat d’Esquerra. Per tant, si hi hagués una majoria d’esquerres, que és possible perquè Barcelona és molt d’esquerres, el factor nacional faria difícil el pacte. Tot depèn de qui quedi el primer…

Parlant d’Ada Colau, és realment possible que el seu grup surti com a primera força tal com diu el CIS?

El 24 a la nit ho sabrem… Jo també em dedico a fer enquestes i moltes vegades les encertem, però també en fallem… D’entrada hem de situar l’enquesta del CIS com la més llunyana de la sèrie de la qual hem parlat abans, per tant, seria la menys propera a la situació actual. La part bona d’aquest sondeig és que té una mostra gran, però és personal, no telefònica com les altres. Això, que podria ser un factor positiu, té un handicap i és que té un biaix, perquè un grup de persones de classe mitjana-alta, empresaris, etc., no estan representats en no estar en casa quan es fan els sondejos. La pregunta és: un autònom, un empresari, votarà a Ada Colau? Si és que no, potser aquest resultat del CIS sigui a causa d’un error de mostra. Tot i així, ho veurem el dia 24.

Fins a quin punt, llavors, aquests resultats de l’enquesta podrien beneficiar a les formacions de centredreta per l’efecte “por” que surti Colau?

El problema és que avui costa molt trobar el “vot útil”, com ja hem dit. Les enquestes tampoc donen una majoria aclaparadora a Colau i, si guanyés, hauria de pactar amb altres partits per governar. En aquest sentit no crec que es pugui generar aquest efecte. Fins i tot la possibilitat que guanyi no crec tampoc que sigui un factor mobilitzador per la gran fragmentació. Si es visualitza, en canvi, que a Trias li falten pocs vots per guanyar, pot ser que electors que estiguin dubtant entre CiU i Esquerra, es decideixin per Trias per evitar que hi hagi un alcalde no independentista com ho seria Colau.

L'alcalde Xavier Trias presentant la seva campanya electoral per a l'Ajuntament de Barcelona

L’alcalde Xavier Trias presentant la seva campanya electoral per a l’Ajuntament de Barcelona

Quins altres transvasaments de vots podria haver-hi?

Segons el que podem observar, està havent-hi moltes transferències, però per sub-segments ideològics. Al PP, per exemple, se li escapen vots cap a Ciutadans i el transvasament amb CiU ja no hi és, de fet, aquest vot només pensa en votar al PP, en recolzar Ciutadans o en quedar-se a casa per la corrupció. En el vot d’esquerres, en canvi, hi podria haver una certa transferència del PSC cap a Trias, però hi hauria més cap a Colau. Pel que fa a l’entrada de Ciutadans, es nodreix especialment del PP, com ja hem dit, que és el seu gran contribuent; el segon, com li passa a Podem, és el vot abstencionista; el tercer, són votants del PSC-PSOE i de CiU que no volen la independència.

Curiós aquest últim traspàs, no?

Ciutadans està agafant vot de totes bandes amb dos grans missatges: som tant catalans com espanyols i som una nova formació política que anem contra la corrupció. Fins ara, l’electorat de CiU no anava a Ciutadans perquè eren monotemàtics amb el tema lingüístic. És difícil que un partit “anti-llegua-catalana” guanyi el seu vot, però en la mesura en la qual aquest discurs ha desaparegut bastant i estan entrant més en temes de regeneració, transparència, noves formes de fer política i no trencar amb Espanya, guanyen aquest suport. No és que es consolidin en aquest partit, però, com no tenen a ningú altre, troben en Ciutadans un bon refugi.

“La plataforma de Duran tindria espai polític”

Hi hauria, llavors, espai electoral per a un partit catalanista no independentista com el que podria semblar que vol treure Duran?

Hi hauria espai. El que no tenen és temps suficient, crec jo. Anar a eleccions al 27 de setembre és massa aviat. Qui hi ha un espai no hi ha dubte, es pot mirar el mateix CEO i es pot observar com un 20% dels que van votar a Convergència i Unió no volen la independència. Aquest 20%, que no és poca gent, ara està orfe de vot. Però també és un 20% que no vol corrupció, vol transparència, etc., per tant, un partit que sortís de CiU no captaria tot el vot. També hi ha, d’altra banda un espai de gent que va votar al PP que també es podria sumar. Hi ha un espai de centre ampli no-independentista però catalanista que aquest partit podria haver guanyat en l’època del Piqué, però que ara podria emportar-se un partit com el que proposaria Duran. Però el temps corre en contra.

Print Friendly, PDF & Email

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies