CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg

Vox: veritats i mentides

Col·lectiu Treva i Pau 1 Febrer, 2019 Col·lectiu Treva i Pau 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Vox: veritats i mentides

Les eleccions andaluses del desembre passat han ofert algunes sorpreses de més o menys profunditat. La més destacada, qualitativament parlant, ha estat la incorporació de Vox al Parlament andalús, gràcies al suport obtingut de gairebé 400.000 ciutadans.

Aquest fet ha trencat, ara per ara, la “singularitat ibèrica”, aquesta característica espanyola, feliçment compartida amb Portugal, en virtut de la qual l’extrema dreta no tenia representació parlamentària. Subsisteixen, tot i això, els elements que expliquen el baix nivell relatiu de conflictivitat xenòfoba al nostre país: la multiplicitat d’actors que treballen en temes d’immigració (oenagés, fundacions, associacions de veïns, esglésies…) i, especialment, l’aposta per la interculturalitat de les diferents administracions, particularment a l’administració local.

D’altra banda, la novetat del fenomen ha donat lloc a explicacions precipitades que no s’ajusten a la veritat. Per abordar-ho amb rigor convé analitzar­-les, amb tot el respecte envers els ciutadans que han optat per donar­-los el seu vot.

Primera mentida: com va passar al seu dia a França amb el Front Nacional, Vox s’ha nodrit dels vots de les classes populars, amb un transvasament massiu de vots d’antics votants progressistes. Res més lluny de la realitat: segons una enquesta publicada per El País el 9 de desembre passat, Vox va rebre únicament l’1,6% dels vots dels qui el 2015 van votar Podem, l’1,2% dels que van votar el PSOE i el 0,0% d’Esquerra Unida.

Segona inexactitud: la raó més important del vot a Vox ha estat el seu discurs sobre la immigració, cosa que, extremant l’anàlisi, portaria a caracteritzar els seus votants com a xenòfobs i antiinmigració, com altres europeus.

Aparentment, la presentació de l’enquesta al·ludida donaria peu a aquesta interpretació, ja que aquesta raó apareix en primer lloc, amb un 41,6%. El que passa és que l’enquesta admetia fins a tres respostes i que les raons “identitàries”, hipernacionalistes, presumiblement vinculades a la conjuntura catalana, sumaven un 98,6%: defensa de la unitat d’Espanya i dels seus símbols nacionals, frenar els independentistes o posar fi a l’Estat de les autonomies van ser raons citades per gairebé la totalitat dels entrevistats. Atès que no s’explicita l’ordre de les respostes, l’únic que pot afirmar-­se amb rigor és que menys de la meitat dels votants de Vox tenen una visió “defensiva” de la immigració, sense que pugui inferir­-se’n el grau de possible xenofòbia. És probable que dins d’aquest 41,6% pesi més el desconeixement que el rebuig.

Tercera invenció: els votants de Vox comparteixen els valors catòlics de què fan gala els seus líders. Novament, la veritat no casa amb aquesta afirmació: segons l’enquesta reiterada, únicament un 2,8% dels entrevistats esmenten aquests valors com una de les raons per haver-los votat. I això deixant a part la incoherència entre els postulats de Vox i l’humanisme cristià que aquells dels seus dirigents que es consideren catòlics fervents haurien de defensar.

Quarta asseveració frívola: al cap i a la fi, en això, els espanyols som com els altres europeus. Això és veritat, afortunadament, només a mitges. És cert que ens assemblem en prejudicis (“els immigrants reben més que aporten”), malgrat tota l’evidència empírica; també, en desconeixement: igual com els italians, creiem que el percentatge d’immigrants és del 23%­24%, quan en els dos països és escassament del 10%. Tot i això, diferim substancialment de la mitjana europea pel que fa al sentiment majoritàriament positiu respecte a la immigració, o més encara, pel que fa a l’acord sobre ajudar els refugiats.

Finalment, encara que no menys rellevant: és destacable la insistència amb què determinats mitjans de comunicació i alguns polítics persisteixen a qualificar Vox com un partit de “centredreta”. Tret que el PP i Ciutadans cometin l’error històric de fer “seguidisme” incorporant postulats extremistes (com desgraciadament han fet alguns dels seus col∙legues europeus, però no tots), la suma dels tres partits és un tot heterogeni, la hipotètica futura homogeneïtzació del qual constituiria un dany greu a la cohesió social al nostre país iala qualitat de la nostra democràcia. No hi ha una sola evidència que l’extrema dreta hagi contribuït a resoldre realment els problemes, i sí que ha produït fractura social, odi, dolor i malbaratament.

Amb independència que calgui qüestionar la seva lleialtat constitucional, és de témer que Vox no ve a portar la concòrdia sinó la divisió, quan el nostre problema més urgent és restaurar la convivència.

I si se’ns permet una mica d’ironia, si Vox és un partit de centredreta, com hauria de ser per merèixer la qualificació d’extrema dreta. De fet, el tema ha quedat perfectament dilucidat si tenim en compte quins partits europeus (i quins no) s’han apressat a felicitar Vox pels seus resultats.

 

Publicat a La Vanguardia, l’1 de febrer de 2019

Print Friendly, PDF & Email

Col·lectiu Treva i Pau

Grup de persones que reflexiona sobre la situación social, política i económica: Jordi Alberich, Josep M. Bricall, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carlos Losada, J.J. López Burniol, Josep Miró i Ardèvol, Alfredo Pastor

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies