CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Viure en plenitud Viure en plenitud

Viure en plenitud

Opinió 5 desembre, 2017 Antoni Pedragosa 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Viure en plenitud

Poques vegades ens aturem, per mirar-nos a nosaltres mateixos. Tal vegada si ho fem, es per mirar-nos al mirall, i veure si fem patxoca. Però no em referia a l’autocontemplació externa, sinó més aviat a aquella visió de la nostra manera de fer i de ser. És un anàlisi que, amb molta facilitat fem dels altres i no sempre encertadament, però amb molta dificultat ho fem de nosaltres mateixos.  No acostumem a mirar gaire com funcionen les nostres relacions amb els altres, especialment amb aquells que tenen pensaments o sentiments diferents als nostres.  Aleshores és quan es veu si som gent de concòrdia i diàleg, o bé gent d’enfrontament i disputa.  Aquesta disjuntiva és de vital importància, perquè ens obre el camí a una vida plena o, pel contrari, ens situa en la mediocritat estèril de la trifulga. Viure en plenitud es manifesta amb una harmonia interior, primer de tot, amb nosaltres mateixos, i després amb els altres.  Estar en harmonia amb un mateix, comença per acceptar-nos tal com som. Voldríem ésser uns  “fores de sèrie” i resulta que som pura mediocritat. Acceptar la nostre realitat és un pas previ a altres passes, com descobrir tots els recons foscos, què cal revisar i què cal millorar, perquè ens dificultant la part més important que és la relació amb els altres.  Ens podem preguntar si en les nostres relacions tenim unes actituds actives o passives.  En l’actitud activa, jo em faig responsable de la meva vida, soc jo el que vull fer, soc jo el que vull ajudar, soc jo el que vull estimar, etc.  En l’actitud passiva, faig als altres responsables de tot lo meu. Vull que els altres estiguin pendents de mi, vull que els altres m’ajudin, vull que els altres m’estimin, sempre culpo als altres de les meves desgràcies, etc. No hi ha dubte que una actitud activa en l’àmbit de l’ésser, que ens obri la capacitat de relació, la capacitat d’escoltar, la capacitat de pensar, de reflexionar, d’ajudar, d’estimar…ens obre el camí a una segona línia de prioritats, les de l’àmbit del fer. Les capacitats operatives, la capacitat de gestió, la capacitat de guanyar-nos la vida, la capacitat organitzativa, l’ordre físic, com expressió del nostre ordre intern de prioritats. Després hi hauria un tercer nivell més baix, que és el nivell del tenir. Cal tenir allò que és necessari per viure dignament, però no passar-se de rosca i caure en l’espiral consumista. El mateix podríem dir en l’àmbit del fer. Una sobre càrrega en l’activitat ens porta a l’activisme, ens porta els neguits, les presses, l’estrès i ens resta qualitat a les nostres relacions.  El fer i el tenir no han de ser mai uns valors finals, sinó uns valors instrumentals al servei de la realització de la persona.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies