CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Visita de Xi Jinping: com la Xina, i no els Estats Units, ens fa la veritable guerra comercial Visita de Xi Jinping: com la Xina, i no els Estats Units, ens fa la veritable guerra comercial

Visita de Xi Jinping: com la Xina, i no els Estats Units, ens fa la veritable guerra comercial

La Xina s’ofereix com a soci per fomentar el lliure comerç, però en realitat les seves polítiques són molt més proteccionistes que les de Donald Trump. Les seves conseqüències són profundament negatives per Espanya
MónResearchZPortada Izquierda 29 novembre, 2018 CatDialeg 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Visita de Xi Jinping: com la Xina, i no els Estats Units, ens fa la veritable guerra comercial

La vinguda del president de la Xina Xi Jinping aquesta setmana ha Espanya ha despertat gran interès entre els mitjans de comunicació: es tracta de la visita d’estat més important que el país ha rebut en els darrers anys, des de que Obama vingué al 2016.

No obstant, la majoria s’ha fet ressò d’una aliança suposadament molt positiva per Espanya amb la Xina, ratificada per Pedro Sánchez i el seu homòleg xinès i orientada a combatre el proteccionisme econòmic dels Estats Units de Trump. Així, Xi Jinping afirmà a Madrid que la Xina obriria “encara més les seves portes al món”, i que considerava Espanya com un soci clau.

Però en realitat, la suposada aliança és un molt mal negoci per Espanya.

D’entrada, el missatge de la Xina a Espanya no és nou: ja al 2011, el llavors primer ministre Wen Jiabao afirmà que Espanya era “el millor soci de la Xina a Europa”. En realitat, però, tal i com l’acadèmic Xulio Ríos assenyala, els acords comercials entre els dos països són de menor importància i contenen condicions menys beneficioses per Espanya que els tractats equivalents que Beijing signa amb altres països europeus com França i Alemanya.

La realitat és que, com qualsevol altra potència, la Xina només respecta les relacions de poder. I Espanya, menys forta que altres països europeus, en surt més malparada.

Per exemple, entre els vuit acords bilaterals signats entre Xi i Sánchez, els mitjans han destacat els que facilitaran les exportacions de raïm i pernil espanyols a la Xina. Dos productes d’escàs, quasi bé nul, valor afegit per l’economia al segle XXI. Els tractats no contribuiran precisament a reequilibrar la catastròfica balança comercial entre la Xina i Espanya, en la que el nostre país és absolutament deficitari.

En segon lloc, si la Xina obre encara més les seves portes al món, com Xi afirmà, és per empassar-se’l, no per fomentar el lliure comerç. De fet, la Xina és una de les economies més protectores del món. Invertir en el país segueix sent molt més difícil que fer-ho en els Estats Units de Trump, i cal entre d’altres obligacions passar obligatòriament per societats xineses. Els estrangers tenen a més prohibit invertir en un gran número de indústries considerades estratègiques per a la Xina. Res a veure amb les permissions que les empreses xineses obtenen per invertir a Occident.

La política xinesa de inversions massives en el sector tecnològic nacional és un bon exemple del autèntic “lliurecanvisme” que Beijing promou. El pla del govern xinès “Made in China 2025” es fixa com objectiu específic substituir les economies tecnològicament més avançades del món, incloent els Estats Units, Alemanya, Japó o Corea del Sud. El pla en sí és un exemple de guerra comercial molt més agressiu que el de Donald Trump. I en canvi, ben pocs en parlen.

De fet, les compres de productes i serveis d’alta tecnologia que la Xina encara realitza a l’estranger s’orienten sovint a analitzar-los per després copiar-los i inclús, millorar-los. La industria xinesa dels telèfons intel·ligents n’és un bon exemple: al començament els productors xinesos es limitaven a fer copies barates d’iphones d’Apple. Tan sols uns anys després, Apple ja ha quedat endarrerit respecte el fabricant xinès Huawei.

L’estratègia de inversions directes a l’estranger de la Xina també és extremadament problemàtica, i passa per obtenir mercats claus a zones estratègiques. La compra de ports i terminals portuàries al Mediterrani n’és un bon exemple. A l’Àfrica, la Xina bescanvia infraestructures per l’explotació monopolística de recursos clau, o inclús el pagament en espècie de productes agrícoles i miners.

En definitiva, des de que Trump arribà al poder als Estats Units, la Xina intenta distorsionar el seu paper en l’economia mundial fent-se passar per un soci complidor i respectuós. La realitat no podria ser més diferent: el gegant asiàtic ens fa una guerra comercial molt més agressiva i perillosa que els Estats Units.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies