CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Visibilitat d’impostos i contracte social Visibilitat d’impostos i contracte social

Visibilitat d’impostos i contracte social

A la falsa cultura de la gratuïtat se li uneix un exquisit trossejament del nostre sistema tributari en un conglomerat d’impostos dissenyats amb la idea de no facilitar en excés la seva visibilitat
Anàlisi 13 novembre, 2017 Antoni Durán-Sindreu 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Visibilitat d’impostos i contracte social

Els demano que fem un esforç conjunt i que imaginem per un moment què passaria a Espanya si hi hagués un sol impost que recaptés l’equivalent a tot el que avui es recapta entre tots els tributs estatals, locals i autonòmics; un impost sense retencions ni pagaments a compte que, un cop l’any, haguéssim d’ingressar tots i cada un de nosaltres directament; sense intermediaris. Què creuen que passaria? Jo, personalment, crec que caldria una profunda indignació a més d’una revolta social sense precedents. D’aquí que insisteixi, un cop més, en la inconsciència fiscal en què vivim o, millor, en la qual ens fan viure, fruit d’una estratègia tan mesurada com antiga.

Primer, se’ns repeteix fins a la sacietat que la sanitat és gratis. Mentida. La sanitat, que no sabem el que individualment ens costa ni tampoc si la seva gestió és eficient, la paguem tots. Bé, gairebé tots. Se’ns repeteix també fins a creure’ns-ho que l’educació pública és gratuïta. La mateixa mentida d’abans. Se’ns diu, igualment, que una part de l’educació concertada està subvencionada. Cert; però amb subvencions que provenen dels impostos que tots paguem. La cultura de la gratuïtat ens envaeix doncs tan cruelment com la demagògica espiral de nous drets que pretenem que l’Estat assumeixi, per exemple, la tan gastada renda mínima garantida; drets, recordo, que paguem tots; no l’Estat.

A aquesta falsa cultura de la gratuïtat se li uneix un exquisit trossejament del nostre sistema tributari en un conglomerat d’impostos dissenyats amb la idea de no facilitar en excés la seva visibilitat. I és que la visibilitat no només és traïdora sinó que obliga al polític a donar explicacions. Recordar, tan sols, que tributs visibles com l’Impost sobre Successions, l’IBI o la plusvàlua municipal, són àmpliament contestats pels ciutadans que els paguen. La visibilitat, recordem també, ha estat la causa d’un gran nombre de revoltes populars al llarg de la història. D’aquest conglomerat de tributs de difícil percepció pel que fa a la quantia que realment paguem, n’hi ha de tres tipus: els “opacs”, és a dir, aquells en què no se’ns informa dels impostos que realment suportem, per exemple, els impostos sobre els carburants, el tabac o l’alcohol; els “imperceptibles”, això és, aquells que es confonen amb el preu que paguem per alguns béns o serveis, per exemple l’IVA o els tributs, cànons o recàrrecs que graven, per exemple, l’aigua; i els “quasi inconscients”, que són aquells, com l’IRPF, que es vinculen al que es paga o ens tornen en un moment en concret, per exemple, al mes de juny-juliol de cada any, però no amb el permanent degoteig de bestretes que, com la pluja fina, va apoderant-se de nosaltres: les retencions del treball, les del capital mobiliari, les del capital immobiliari, els ingressos a compte i / o els pagaments fraccionats. I tot, amb la subtil intervenció d’intermediaris, els retenidors, que són els encarregats de descomptar-nos els impostos “a compte” dels ingressos que percebem, i que produeixen “l’anestesiant” efecte de no haver d’ingressar directament a Hisenda els impostos; efecte, aquest, amb el que es recapta la immensa majoria del que el contribuent paga. El resultat d’aquest malèvol i universal disseny és la percepció que paguem molt però sense poder concretar la seva quantia. I aquí, precisament, és on la tan gastada transparència, que s’associa equivocadament a un comportament honest i responsable, no ens ha aportat res. Transparència, per a mi, és conèixer els costos i eficiència en la gestió de la cosa pública i la seva repercussió real i efectiva “per càpita” en funció dels diferents nivells de renda dels espanyols; informació més necessària, si és possible, en un Estat del Benestar basat en l’anomenat “contracte social”, és a dir, en l’assumpció mútua de drets i obligacions a fi al benefici col·lectiu.

El problema, reconeguem-ho, és que aquest “contracte social” és avui paper mullat. I ho és perquè les desigualtats en la distribució de la renda i de la riquesa han augmentat; el llindar de la pobresa s’ha incrementat; la classe mitjana s’ha reduït i empobrit; l’ètica empresarial està en crisi; l’atur estructural està en taxes massa altes; l’envelliment poblacional és preocupant; la taxa de natalitat ha disminuït; l’import del deute públic ha arribat a nivells equivalents al PIB; els dèficits pressupostaris es perpetuen; la precarietat laboral és una evidència; els referents socials i econòmics són ja història; la corrupció i la picaresca ens envaeixen; i un llarg etcètera.

En definitiva, absència d’un projecte de futur que il·lusioni i generi confiança; un projecte amb el qual ens sentim compromesos; un projecte que permeti renovar el “contracte social” ja caduc. Un projecte que recuperi i renovi els valors tradicionals i que assenteix les seves arrels en una educació de qualitat que emfatitzi les virtuts i el lliure desenvolupament de la persona. I és clar, visualitzar en aquest context els impostos és altament perillós ja que el seu rebuig social seria majoritari. Però només hi ha dues opcions: continuar amb l’engany fiscal, o reconèixer la realitat i establir les bases d’un nou contracte social on els impostos, no ho oblidem, són només la contrapartida a aquest necessari projecte comú i il·lusionant que està encara per definir i concretar.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies