CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Violència mai Violència mai

Violència mai

Conviure 12 abril, 2018 Simó Aliana 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Violència mai

És curiós que paral·lelament als eloqüents discursos a favor de la concòrdia i del foment de la convivència  hi hagi també una magnificació de l’estat de violència als carrers de Catalunya. Ara resulta que, a més de col·lectivament  fracturats, també som col·lectivament violents.

Comparteixo l’opinió de molta gent  sobre l’exageració intencionada d’alguns fets violents que s’han produït recentment per part dels anomenats CDR, però és evident que algunes actuacions han comportat la violentació de l’estat de convivència, actuacions per altra banda molt semblants a les que s’acostumen a presentar quan hi ha reivindicacions laborals o socials concorregudes. Al meu criteri, els més semblants a violents són els bloquejos a les vies de circulació, pel seu efecte sobre la mobilitat de molta gent innocentment atrapada. Pensem, però, per comparar, en la pobra i pacient Via Laietana, tantes i tantes vegades tallada per manifestacions vàries, que ningú ha qualificat sistemàticament de violentes.

Tanmateix cal estar sempre contra els violents i les accions violentes, per petites que siguin. La violència no porta enlloc. Al contrari, és arxiconegut que la violència només engendra més violència, en una espiral infinita de retroalimentació  mútua  cada cop més difícil d’aturar.

En la creació d’un clima de violència no actua només el factor acció-reacció.  Hi ha  òbviament uns primers fets que són els condemnables , els que no hem d’admetre de cap manera. Abans de reaccionar, però, sempre hi ha entremig la predisposició de tots plegats de fer-nos  més o menys els ofesos i les ganes del món mediàtic de convertir-ho en notícia. Tenim facilitat i eines per a fer gros el que inicialment potser no ho era tant.  L’últim esgraó hauria d’estar reservat a la exclusiva violència de l’Estat, sempre reactiva, només reactiva. I el més petita possible.

Postulo un rebuig  inequívoc de la violència, grossa o petita, perquè amb violència no es va enlloc. Però postulo també, pensant en afavorir la nostra convivència, una  actitud personal i col·lectiva  per a minimitzar les espirals de violència. Una tieta meva tenia la mania de rentar-se contínuament les mans. Tant sovint, que les tenia quasi sempre encetades (i inservibles).

Tant de bo els darrers episodis de l’embolic de les euroordres servís per interrompre l’espiral actual, restablir la consideració pública de violència als seus nivells mínims, i deixar d’alimentar rancúnies.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies