CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Vencedors i vençuts Vencedors i vençuts

Vencedors i vençuts

Col·lectiu Treva i Pau 10 abril, 2018 Col·lectiu Treva i Pau 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Vencedors i vençuts

Quan Carles Puigdemont va ser detingut per la policia alemanya, Enric Juliana ens comentava amb encert que seria un tribunal alemany el que decidiria el que no hem estat capaços d’acordar aquí. Poques vegades passa que tant sembli que depèn d’una sola decisió. D’altra banda, si bé el veredicte del tribunal de Schleswig-Holstein té una gran importància, no hem d’oblidar –són paraules del portaveu del Govern alemany– que la qüestió ha de ser resolta per i entre nosaltres. La sentència, quan es pro­dueixi sigui la que sigui, no resoldrà la qüestió de fons, malgrat que la consideració de no extradible pel delicte de rebel·lió constitueix un fort cop al procés espanyol i mostra les limitacions de la justícia per resoldre un problema polític. Alhora, sosté que Puigdemont “no estarà en risc de persecució política si és en­viat a Espanya”. Nega així que hi hagi hagut una cacera per les seves idees polítiques.

L’extradició de Puigdemont, en cas de produir-se, no podria ser inter­pretada –per molt que s’insistís en el caràcter purament jurídic de la resolució– com un suport a la gestió del Govern espanyol. Ben al contrari, la situació actual demostra que aquella gestió se salda amb un fracàs. El Govern del PP hauria hagut d’evitar per tots els mitjans que els dirigents independentistes –molts d’ells elegits en uns comicis democràtics– s’asseguessin al banc dels acusats. Tinguem present que el que per als independentistes és un simple moviment tàctic –la desconnexió, el referèndum il·legal, la DUI– és, per a un magistrat, un assalt a les bigues mestres de l’edifici legal; una enormitat indescriptible. Els uns i els altres tenen discursos massa allunyats entre si. A més, els jutges no estan per dialogar, sinó per aplicar la llei, una llei que l’independentisme sol menysprear sense conèixer-la. El Govern espanyol no hauria hagut de deixar mai els uns i els altres cara a cara: aquest és el seu fracàs, i en menys mesura, però fracàs també, de tota la política espanyola, i ara encara més gran perquè des de la perspectiva europea el delicte de rebel·lió sembla insostenible.

D’altra banda, negar l’extradició no donaria nova vida al procés; només serviria per prolongar un conflicte sense sortida tal com està plantejat. La negativa no aturaria el procés judicial, que seguiria el seu curs sense Puigdemont, i el Suprem no faria cas de comentaris i pressions vinguts de dins o de fora. A tot estirar reformularia les imputacions cap a figures penals menys doloses. Això sí, al final del camí tornaríem a sentir els nostres antics complexos davant els socis europeus: aquest seria el preu que pagaríem tots pel que han fet alguns. Això i la inestabilitat, no només de la política catalana, sinó també de l’espanyola.

Sigui quina sigui la decisió del tribunal no ens excloguem nosaltres, ciutadans corrents, del fracàs, perquè per acció o, la major part de vegades, per omissió, hem contribuït a fer possible aquest desgavell. Aquesta coresponsabilitat de la societat és desigual, és clar. Afecta en més mesura els lideratges socials i econòmics.

No tirem ara més llenya al foc perdent el temps a enjudiciar-nos els uns als altres. Pensem que només dels fracassos s’aprèn alguna cosa. Pot ser que un govern independentista, ocupat a materialitzar les pràctiques del bon govern dins de l’ampli marc de l’Estatut, no ho fiï tot a una hi­potètica independència, mentre que, a l’altre costat, si és que encara hem de parlar de costats, potser els successius governs ­espanyols, siguin del signe que siguin, vagin aprenent que el bon polític és aquell que entén i estima tots els seus conciutadans i persegueix l’harmonia i no la divisió.

Mentre tot això va arribant, aprofitem aquest moment de gran incertesa per prometre’ns que, sigui quina sigui la decisió germànica, ni proclamarem vencedors ni assenyalarem vençuts. Com a societat civil volem ­expressar el nostre dolor per la situació dels presos, sense ­entrar a opinar sobre el seu fonament.

Desitjaríem que el Govern central, en lloc d’encomanar als tribunals assumptes que no han de resoldre, presentés un diagnòstic realista de per què tants catalans volen anar-se’n, i un projecte d’una Espanya inclusiva, que li confereixi la raó moral per governar. Un projecte que tingui en compte les restric­cions que ens imposa la nostra pertinença a l’eurozona, com ho han de fer les propostes dels partits catalans. A aquests últims preguem encaridament que formin amb urgència un govern real, d’unitat, si no volen que, amb la seva activa col·laboració, prossegueixi de manera irreparable la degradació d’aquest país.

Article publicat a La Vanguardia el 9 d’abril 2018
Print Friendly, PDF & Email

Col·lectiu Treva i Pau

Grup de persones que reflexiona sobre la situación social, política i económica: Jordi Alberich, Josep M. Bricall, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carlos Losada, J.J. López Burniol, Josep Miró i Ardèvol, Alfredo Pastor

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies