CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
València expulsa els signes religiosos dels tanatoris València expulsa els signes religiosos dels tanatoris

València expulsa els signes religiosos dels tanatoris

L’Ajuntament valencià ha anunciat les creus, imatges de Verges i vidrieres dels tanatoris i crematoris municipals deixaran de ser visibles per atendre les necessitats d’altres religions
ReligióZPortada DerechaZResto 30 Octubre, 2015 Núria Vilellas Camps 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » València expulsa els signes religiosos dels tanatoris

Els signes religiosos en els principals tanatoris i recintes hospitalaris de València tenen els dies comptats. L’Ajuntament de la capital valenciana, amb el seu alcalde Joan Ribó (Compromís), ja ha anunciat que s’hauran de treure tots els signes eclesials d’aquests serveis. De moment es tracta de la retirada de signes religiosos del tanatori i el crematori del cementiri general. Així doncs, els crucifixos i les imatges de la Verge deixaran d’estar visibles permanentment, com fins ara, exceptuant els casos en què els familiars sol·licitin expressament la voluntat que estiguin a la vista.

Segons l’Ajuntament, aquesta iniciativa pretén que les sales del tanatori tinguin “un aspecte neutre” perquè s’hi puguin fer celebracions “laiques i religioses” sense “imposar símbols de cap confessió”. Cada usuari serà doncs, el que prendrà la decisió d com vol condicionar les dependències. És per aquest motiu que l’Ajuntament també està estudiant amagar la creu i la vidriera de la sala gran de cerimònies.

L'alcalde de València, Joan Ribó.

L’alcalde de València, Joan Ribó.

De moment però, es mantindran els símbols que hi ha en els cementiris municipals, tant els particulars (nínxols i panteons) com els llocs de culte sagrat, la capella del Cementiri General de la ciutat i la “Mare de Déu” de ceràmica que hi ha en tots els cementiris municipals de València. De la mateixa manera, tampoc es modificaran les sales de cerimònies del cementiri jueu i del musulmà.

Segons la consellera de cementiris, Pilar Soriano, “la simbologia particular i personal no és de la nostra competència”, i afegeix que per l’Ajuntament de la ciutat “no hi ha cap intenció d’eliminar, sinó de donar un pas a la diversitat perquè tots els cultes i totes les persones se sentin còmodes”.

Què s’ha retirat fins ara?

En la capella número 1 (la religiosa), ja fa dies que es va treure la imatge de la Verge dels Desemparats, una mesura provisional “per construir una armariada en què la imatge restarà amb les portes obertes o tancades, a petició dels organitzadors de cada celebració, per respectar totes les creences religioses”. És a dir, la Verge estarà sempre oculta a excepció que es demani. També s’ha tret la figura de Sant Francesc de Borja, una donació particular que ja ha estat tornada.

El que encara no s’ha tocat és la creu de quatre metres que penja del sostre, ja que la dificultat d’aquesta retirada és més gran, mentre que el govern valencià encara està estudiant de quina manera es pot amagar la gran vidriera.

A la segona capella (la laica) hi havia una creu tapada amb un panell corredor, però a partir d’ara quedarà totalment eliminada. A partir d’ara ja no es diran capelles, sinó sales de cerimònies.

En el cas del crematori també hi ha hagut diverses retirades. La vidriera de la Verge dels Desemparats fa setmanes que ja està tapada amb una cortina, que es podrà destapar sempre que un familiar ho sol·liciti. Els ciris, un petit altar i les estovalles que ho cobrien (amb simbologia religiosa) també han desaparegut.

Encara que la decisió es fes pública fa un parell de dies, l’ordre es va donar a través d’una carta el mes de setembre, i els símbols s’hauran de retirar en un termini de cinc dies.

Ja hi ha les primeres queixes

Amb una decisió d’aquestes característiques la polèmica està servida. Diversos usuaris ja s’han queixat de la decisió. I des de l’oposició del PP ja han explicat que durant la seva època de govern cada tanatori i crematori municipal tenia un assessor de dol de cada religió que atenia les peticions de cada família en relació a la manera com volien dur a terme la celebració, i per aquest motiu consideren que es tracta d’una decisió “que suposa un atac directe a la religió cristiana”.

Associacions com HazteOír ja estan recollint firmes en contra del que qualifiquen com “ofensiva laïcista de Ribó, que pot estendre’s a altres cementiris i tanatoris d’Espanya”. I de moment ja han recollit més de 25.000 firmes. Segons l’associació “la llibertat religiosa és un dret fonamental que recull la Constitució i està protegida per convenis i tractats internacionals”, i a la vegada recorda que “s’han de respectar les creences religioses de tots els ciutadans, per així crear una societat tolerant i pacífica”.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies