CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Usurpació fiscal de la responsabilitat personal Usurpació fiscal de la responsabilitat personal

Usurpació fiscal de la responsabilitat personal

La cultura del gratuït fomenta la “suplantació” de la responsabilitat de la persona per la responsabilitat de l’Estat; aquest és qui ha d’assumir i “garantir” el “bàsic” i el no tan bàsic. I aquí radica l’error.
Anàlisi 11 maig, 2017 Antoni Durán-Sindreu 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Usurpació fiscal de la responsabilitat personal

En el meu últim article afirmava que l’èxit del nostre actual sistema tributari resideix en la “inconsciència fiscal” dels ciutadans que ens submergeix en una veritable “il·lusió financera” que fomenta la “borratxera” de la despesa pública; inconsciència que alimenta a més la cultura del “gratuït” i la idea de l’Estat Social com a Estat “protector” o “subsidiador”. En aquest context, la falta de recursos és culpa dels rics, que no paguen el que han deuen, propiciant així una “lluita fiscal de classes” entre els uns i els altres, i una creixent enveja cap a qui té una posició econòmica acomodada. En definitiva, el brou de cultiu ideal per a polítics mediocres i populistes que emergeixen amb major facilitat quant menor és el nivell educatiu d’un país. Sobra dir que en aquest context la cultura fiscal no és la seva prioritat, que passa a ser la lluita contra el frau, que no cessa, i la “repressió” normativa. Doncs bé; ens agradi o no, aquesta és la realitat: gràcies a la nostra inconsciència fiscal, suportem una pressió fiscal que desconeixem. I per justificar-la, res millor que les estadístiques: la pressió fiscal a Espanya és inferior a la mitjana de l’Eurozona, el frau fiscal a Espanya és superior a la mitjana europea, i un llarg etcètera.

No obstant això, aquesta inconsciència fiscal en la qual se sustenta la cultura del “gratuït”, erosiona la responsabilitat de la persona pel simple fet de ser-ho. Fa uns mesos, va morir en un poble de la província de Tarragona una pobra anciana víctima de la denominada “pobresa energètica”. La reacció popular va ser gairebé unànime en dirigir totes les seves crítiques cap a la companyia subministradora i a una o una altra Administració Pública. Gairebé ningú va posar l’accent en la família d’aquesta honorable persona que és, sens dubte, la principal responsable “civil” d’aquest drama social per presumpte incompliment de la seva obligació de protegir i ajudar als seus familiars més directes. Les propostes legislatives no es van fer esperar. I així va néixer el nou “bo social”. Però entengui’s bé; no dic que la llei no ha de preveure supòsits en els quals cal protegir a les persones més vulnerables, sinó que aquesta “responsabilitat” ha de ser subsidiària ja que la responsabilitat principal és sempre de la pròpia persona, en el nostre cas, de la seva família, sempre, és clar, que aquesta tingui els recursos suficients.

Doncs bé; aquesta cultura del gratuït fomenta la “suplantació” de la responsabilitat de la persona per la responsabilitat de l’Estat; aquest és qui ha d’assumir i “garantir” el “bàsic” i el no tan bàsic. I aquí radica l’error, ja que aquesta és una concepció que alimenta la “borratxera” de la despesa pública i l’espiral reivindicativa i creixent dels cada vegada majors drets socials dels quals ens creiem legitimats per exigir. I no; l’Estat ha de “promoure” el benestar social, és a dir, procurar un marc social, jurídic i econòmic que faciliti el lliure desenvolupament de la persona. L’Estat ha de també promoure polítiques actives contra l’exclusió social, la desigualtat i la pobresa. I l’Estat igualment ha de fomentar la responsabilitat de la persona abans que la del propi Estat. I si és així, cal respondre a moltes preguntes. Per exemple; hem de finançar tots per igual les subvencions als centres educatius concertats amb independència del nivell de renda de les famílies que escolaritzen en elles als seus fills? Una part sens dubte sí. Però el 100%? I sí; ja ho sé. La progressivitat és la que garanteix la redistribució de la riquesa; però la veritat és que no només aquesta planteja avui greus dèficits en termes d’equitat, sinó que les rendes altes no contribueixen en la proporció que haurien de fer-ho, en ocasions, perquè la pròpia legislació els obre generosament la porta a això, i perquè la inconsciència fiscal no fomenta la nostra responsabilitat personal com a ciutadans ni ens ajuda a interioritzar el compromís social que tots tenim amb l’Estat Social com a Estat redistribuidor de la riquesa, entesa com un “bé social protegit”.

És doncs imprescindible canviar els paradigmes. Els impostos, que han de finançar sens dubte la despesa pública “indivisible”, per exemple, el cost de la seguretat nacional o el de l’Administració de Justícia, ha de finançar també una part de la despesa pública “divisible”, això és, el directament relacionat amb els supòsits de veritable exclusió social. En canvi, la despesa pública “divisible”, a partir de determinat llindar de renda, ho haurien de finançar en part els usuaris dels diferents serveis públics en funció del seu propi nivell de renda. Les guarderies públiques o els medicaments són un exemple d’una llista cada vegada major d’això. Els avantatges d’aquesta forma “diferent” de pagar els impostos són múltiples: cercena la cultura del gratuït, fomenta la responsabilitat personal, permet visualitzar una part dels impostos, ens fa més exigents amb l’eficiència i eficàcia dels serveis públics, contribueix a crear una veritable cultura fiscal, redueix el risc dels populismes i dels polítics mediocres, obliga a una excel·lència en la qualitat dels serveis públics, fomenta la competitivitat entre el públic i el privat, exigeix un enorme esforç pedagògic dels polítics i una reforma del sistema educatiu que prioritzi el desenvolupament de la persona com a tal, i, sobretot, la fiscalitat no usurpa la nostra responsabilitat personal.

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies