CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Urgència de tenir un nou Govern a Catalunya Urgència de tenir un nou Govern a Catalunya

Urgència de tenir un nou Govern a Catalunya

Catalunya s’ha endarrerit en aspectes com l’Ensenyament o la riquesa en els darrers anys en comparació amb les altres Comunitats Autònomes
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 14 febrer, 2018 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Urgència de tenir un nou Govern a Catalunya

La situació de mesos sense tenir la possibilitat de governar Catalunya s’uneix amb un anterior govern on s’ha arribat a un punt on s’ha deixat de banda aspectes com l’econòmic, el sanitari o l’educatiu. En els darrers anys Catalunya s’ha endarrerit en aspectes com l’Ensenyament o la riquesa en els darrers anys en comparació amb les altres Comunitats Autònomes.

Madrid superarà enguany a Catalunya

Respecte a l’economia Catalunya ha pogut recuperar el Producte Interior Brut (PIB) del 2008, però la situació dels catalans és diferent. Primer de tot el nombre de treballadors en l’actualitat és inferior en 438.000 persones. Aquesta xifra mostra una gran taxa d’atur, que paradoxalment s’ha traduït en una millora de la productivitat (mateixa generació de riquesa però amb menys treballadors. Aquest model de reduir el nombre de treballadors ha portat a un empobriment de la classe mitjana catalana.

L’evolució de la riquesa també mostra signes negatius, sobretot pel que fa a la renda de les llars. En termes de la renda de les llars en 2003 la diferència entre Catalunya i la primera era només de 661 euros. Ara mateix supera els 4.500 euros. Des del punt de vista de les rendes més baixes, la renda s’ha minvat en 4.234 euros. En només deu anys Catalunya s’ha distanciat de les comunitats amb més renda per llar i s’aproximat a les últimes, fins a arribar a la cinquena posició.

La classe mitjana de Barcelona no millora

En referència a la desigualtat, si es té en compte un indicador adequat (en aquest cas l’índex de Gini), Catalunya es troba en la dotzena posició. Amb 32,27 punts, on el zero és la igualtat perfecta i 100 la màxima desigualtat, Catalunya ara és més desigual que anys enrera. La taxa de privació material severa, que mesura la manca de coses concretes imprescindibles, Catalunya queda en el desè lloc entre les comunitats autònomes (érem la setena en 2003), una posició gens venturosa.

Hi ha índexs complexos que fan possible una visió global de les grans deficiències. Un d’ells es del Progrés Social (SCI per les sigles en anglès), i s’ha aplicat per primera vegada a totes les regions d’Europa. Catalunya ocupa el lloc 165 entre les 272 regions europees i el 12 entre les comunitats autònomes espanyoles. Els millors resultats s’obtenen només en tres apartats: esperança de vida, acceptació dels immigrants i, com a més destacat, la tolerància amb el LGTB.

Les nostres principals febleses són l’ensenyament en totes les seves vessants; secundària, abandonament escolar, qualificacions, joves que ni estudien ni treballen i la formació continuada. Catalunya en aquest sentit ocupa la posició 250, amb només 22 regions per darrere. Les tres grans raons que expliquen els baixos resultats acadèmics són el sistema educatiu, la família (l’entorn familiar del menor és de gran importància) i la poca rellevància que la societat atorga a l’ensenyament.

Administració pública

La Generalitat de Catalunya, mai reformada, presenta unes grans ineficiències. Excepte en Sanitat, recerca i en el manteniment dels boscos, la Generalitat té els mateixos inconvenients que l’administració espanyola. A més a més, la despesa diària és de 100 milions d’euros amb més de 200 entitats públiques.

Amb només una millora d’eficiència del 5% en termes de despesa pública s’arribaria a estalviar 1.825 milions d’euros addicionals per millorar o crear nous serveis. També aquesta reducció de la despesa podria crear entre 750 i 800 habitatges per la població sense sostre.

La crisi demogràfica i les pensions

La distribució de la despesa no és de caire eficient. Actualment s’inverteix un euro per la ràdio i la televisió per cada quatre en salut pública. El País Basc, amb una llengua que encara es troba en vies de normalització a la societat i amb una població molt més rica, la proporció és d’un euro a dotze.

Per últim, els diferents governs no han intentat crear un nou model energètic per a Catalunya. Manca d’un model energètic on es defensi l’eliminació de l’impost del sol per poder incentivar la generació d’energia de l’autoconsum.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies