CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Una radiografia política: els pressupostos com a epicentre Una radiografia política: els pressupostos com a epicentre

Una radiografia política: els pressupostos com a epicentre

Taxis a Barcelona, disputes entre PDECat i la Crida a Catalunya i la fragmentació de la dreta a Espanya
CatalunyaEspanyaPolíticaZPortada Izquierda 21 Gener, 2019 CatDialeg 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Una radiografia política: els pressupostos com a epicentre

Els pressupostos estatals continuen esperant i la societat no espera. Ja entrats en el 2019 els problemes van des de Barcelona fins a Madrid, passant per Bèlgica. L’enlairament de la ultradreta, l’enfrontament de taxistes i conductors d’Ubers i Cabify, la disputa entre la Crida i el PDECat, etc. I enmig de tot l’enrenou social i polític hi ha els pressupostos estatals que marcaran les eleccions municipals, clau en la visió catalana.

Aquesta premissa és clau per entendre l’estira i arronsa de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona sobre els taxis.  Les dues institucions busquen evadir les responsabilitats. Cap de les dues vol haver de combatre amb els sindicats i les organitzacions de taxistes i vehicles de transport, com Uber.

Casualment la lògica del govern de Pujol, tot i ser èpoques diferents, era la contrària, volia més competències. Volia poder. L’expresident volia que les manifestacions es fessin a la Plaça Sant Jaume per una simple raó. Demostrava que qui tenia el poder per canviar les coses era la Generalitat. De fet, Catalunya és l’única Comunitat Autònoma amb les competències de les presons, la resta de CC. AA. no les volien, per Pujol, però representaven poder.

Per altra banda, Carles Puigdemont i la Crida estan obertament enfrontats amb el PDECat. Una batalla dura, ja que la Crida no accepta la coalició amb el partit post convergent, defensen que aquests s’integrin dins la nova formació. Evidentment des del PDECat hi ha una profunda disconformitat, a més del xoc per la llista de Barcelona. Des de la Crida es veta Neus Munté i s’intenta posar la gent de la formació. Això desincentiva la candidatura encapçalada de Forn que tant necessita el PDECat.

Tessitura espanyola

A Espanya, pendents d’aprovar o no els pressupostos socialistes, el Partit Popular continua reclamant accions contra Catalunya. Casado reclamava aplicar el 155 de manera indefinida. També pretén fer una nova llei educativa, una més, per assegurar el castellà a totes les escoles. Els populars busquen una nova estratègia per atacar a Catalunya i ara obren el conflicte lingüístic, també una vegada més.

Tot i això des del Carrer Gènova haurien d’estar més preocupats del que sembla per VOX. En contra de la creença estesa, el partit d’Abascal dificultaria un govern del PP. La raó és el sistema electoral. La llei d’Ohm ajuda molt a la llista més votada, proporcionalment tenen més diputats que el percentatge de vots. També ajuda una mica al segon i tercer més votat, però deixa en irrisori els resultats de les llistes fora del podi. La majoria de províncies tenen molt pocs diputats i per tant la fragmentació dels partits de la dreta i ultradreta castigaria els populars. Paradoxalment aquest comportament sempre havia castigat a l’esquerra més que a la dreta.

El PSOE, per la seva banda, veu com les enquestes no pronostiquen una davallada, sinó més aviat el contrari, els donen ales. Però, encara que impulsats per la fractura de la dreta, els preocupa un fet capital: els pressupostos. Encara no estan aprovats i hauran de fer mans i mànigues per aconseguir-ho. Del resultat de les negociacions i les concessions l’electorat els jutjarà al maig. Sense una aprovació, quedaria un govern en pròrroga, però fràgil que els podria passar factura.

L’ull de l’huracà

Els pressupostos són l’epicentre de tota la situació i posaran en balanç la situació de Catalunya, la disputa dels partits catalans, la crisi de Podemos, la fractura de la dreta i la batalla del transport, amb la cirereta de les municipals. El PSOE intentarà evitar prorrogar els anteriors pressupostos per no debilitar més el seu mandat. Encara que no és inexorable el govern de la dreta. No es pot dir taxativament que no aprovar els pressupostos signifiqui el retorn del PP acompanyat de Cs i VOX, com fan molts defensors dels socialistes. El govern de la dreta no és gens segur.

Mentre Carles Puigdemont veu com la força de la Crida es veu reduïda dia a dia i que no marca l’agenda política. La seva figura i la Crida no atrauen l’atenció dels mitjans ni dels votants. La crisi de pressupostos han apartat l’expresident de l’escenari principal.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies