CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Un dejuni que no impressiona Un dejuni que no impressiona

Un dejuni que no impressiona

El dejuni, sempre de caràcter religiós, no té la mateixa finalitat que les vagues de fam. L’activista Jordi Pesarrodona, un dels impulsors del dejuni a Montserrat, creu que els diputats independentistes han de portar un nas de pallasso
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 7 març, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Un dejuni que no impressiona

Lluny de les vagues de fam de Ghandi, de la RAF o de l’IRA, el dejuni de l’ANC es vist com un fracàs entre diversos sectors de l’independentisme. L’ANC, en un acte a Montserrat anomenat “Dejuni per la llibertat dels presos polítics i dels exiliats”, va reunir 21 persones per donar més visibilitat al nou projecte independentista. Els participants reclamen que els 70 diputats independentistes facin dejuni fins que no hi hagi Govern. L’activista Jordi Pesarrodona ha reclamat que a les sessions parlamentàries els independentistes portin un nas de pallasso, ja que “Tu te’l poses i tothom comença a riure i es destensa.” El dilluns es va realitzar una concentració per donar suport al dejuni dins monestir benedictí Sant Pere de les Puel·les, situat a Barcelona, mentre que el dijous anterior els Caputxins de Sarrià van acollir un acte semblant.

La quaresma de l’ANC

L’error d’aquesta campanya és principalment de concepte. L’ANC mostra a la seva pàgina web que el dejuni comenci amb un ritual (sic): “El ritual d’iniciació en un ambient alegre i acollidor és d’una importància psicològica cabdal. La persona que inicia el dejuni se sent reconeguda i entra a formar part del psiquisme col·lectiu dels que emprenen o han emprès la mateixa acció. És igualment important per als que deixen el seu dejuni, tant és el motiu o el moment”. La immortalització d’aquesta iniciativa quasi religiosa és amb el consum d’aigua d’un got.

A la història les vagues de fam, i no els dejunis, s’han fet servir quan el teu rival et supera en forces. Holger Meins, membre del grup terrorista de la RAF, va morir a causa d’un llarg període de vaga de fam a l’Alemanya Federal per defensar un model similar a la RDA però aplicat a l’Occidental. A l’altra banda del continent, a l’any 1981, membre de l’IRA, van també participar d’una vaga de fam per la independència d’Irlanda del Nord. Desenes de ciutadans la van portar a terme per forcar al Regne Unit. Va ser tal l’extrem que, per donar més visibilitat al conflicte, van anomenar a un d’ells (Bobby Sands) com a diputat. El resultat va ser la mort de deu d’ells, entre els quals figurava Sands. La iniciativa va tenir èxit i molts irlandesos es van unir a l’IRA, després d’anys de pau.

Ben diferent és el dejuni, que sempre ha tingut un caràcter religiós. La qüestió és sobre la real efectivitat d’aquestes activitats de l’ANC.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies