CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Un 21 D d’efectes desconeguts Un 21 D d’efectes desconeguts

Un 21 D d’efectes desconeguts

Editorial 21 Desembre, 2018 CatDialeg.cat 0
1 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Un 21 D d’efectes desconeguts

El dia 21 D amb menys gent al carrer del que cal esperar un divendres just abans de Nadal, s’ha obert amb una paraula comuna a tots els mitjans escrits, sigui quina sigui la seva tendència: diàleg. És el resultat de la reunió Sánchez-Torra, i de l’assistència d’ambdós al sopar de Foment del Treball Nacional, que contribueix, de passada, a situar una figura emergent en el nou president de l’entitat, l’exdirigent d’Unió Democràtica i home estretament vinculat a Duran i Lleida, Josep Sànchez Llibre. Però, ensems, els  mitjans de Madrid, no de manera tan unànime ofereixen una visió conflictiva de la situació. Són com l’imaginari de dos mons, o potser l’expressió del desig del gruix de cada societat. Aquí es voldria, qui sap com, obrir el camí al diàleg i a una certa normalització sense renúncies; allí, sembla com si una part—segurament, no el gruix- vulgues “guerra”, cregués sota els discursos de PP-C’s que la solució de Catalunya és la liquidació de l’autonomia per una llarga temporada. Ho afirmen segurament, no perquè realment s’ho creguin els dirigents – potser si- sinó perquè pensen que és la via més ràpida per guanyar unes eleccions a Sánchez. La política d’estat supeditada als més reclosos interessos de partit.

El com discorri el 21 D afavorirà una via o altra: La catalana del diàleg o la d’un sector de l’espanyola partidària de l’enfrontament i la intransigència. Els socialistes juguen a la primera d’aquelles vies, però sectors de l’independentisme coincideixen objectivament amb la via PP-C’s, forçant un enfrontament. Era el que havia fet Torra fins fa pocs dies amb “l’apreteu” adreçat als CDR,  la via eslovena i la desautorització dels Mossos, però ha rectificat. Caldrà veure si el resultat de les pressions rebudes torna a girar cap al conflicte, o cap a quelcom més sòlid.

En aquest canvi el paper dels empresonats ha estat cabdal. De fet, el centre de gravetat de la política catalana està avui a les presons, i no a Waterloo, cada dia més irrellevant. I aquesta evidència posa encara més de relleu el fet de les presons preventives i les penes demanades, que juguen contra els interessos del propi Estat.

És, també, un prova per a alguns. Ho és per als Mossos. Seran vigilats amb lupa per observar la seva capacitat de controlar la situació a Barcelona i arreu de Catalunya. Mai una policia s’ha vist sotmesa a tal pressió, inclosa l’eterna mirada de reüll del poder al qual serveix, el govern de la Generalitat i la inefable Ada Colau, sempre disposada a exigir-los i criticar-los

Els CDR també s’examinen per dues raons. Primera per la seva capacitat real de mobilització, que no es mesura tant  per la seva capacitat d’incordi, sinó per la quantitat de persones que mobilitza, i la segona pel control dels actes violents que es puguin produir.

Hi ha un esforç per part de l’independentisme per presentar el dia impregnat per la moderació. Els esforços dels comunicadors independentistes, començant per Jordi Basté, per presentar, fins i tot als CDR, com un exemple de pacifisme, ha estat notori, la qual cosa comporta al rerefons, acceptar que els talls de carreteres i impedir que la gent acudeixi a la feina i es desplaci lliurement, no és una coacció, i per tant, no és violentar els drets de les persones.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies