CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ucraïna: quan un govern reescriu la història del seu país Ucraïna: quan un govern reescriu la història del seu país

Ucraïna: quan un govern reescriu la història del seu país

Volodymyr Viatrovych és un jove historiador ucraïnès a qui el president del seu país li encarregà una missió: promoure una visió única i esbiaixada del passat nacional
MónReviewZPortada DerechaZResto 10 Maig, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Ucraïna: quan un govern reescriu la història del seu país

Quelcom tan innocent com una assignatura d’educació primària, història, és una temible arma per aconseguir fins polítics. Qui escriu –o més aviat reescriu- la història té un poder enorme en les seves mans: la capacitat d’influir en la construcció de les identitats comunes. És en darrer terme sobre aquestes identitats compartides que s’articulen els discursos i justificacions de les accions polítiques.

La greu crisi política que visqué Ucraïna entre novembre del 2013 i febrer del 2014 feu que al maig d’aquell any un candidat pro-occidental, Petrò Poroshenko, arribés a la presidència de la República. Poroshenko tenia un missatge i una agenda molt diferents a les del seu antecessor Yanukovych, molt més sensible a les pressions russes.

Conscient de governar sobre un país dividit, feble i amb una història nacional tan curta com turbulenta, decidí que calia reescriure els manuals. El jove historiador Volodymyr Viatrovych en fou nombrat l’encarregat. Segons l’expert en l’antiga URSS Josh Cohen, aquest ambiciós professor s’ha proposat “simplificar” la història del seu país, donant un aire triomfal al moviment independentista ucraïnès d’entre finals dels anys 20 i 1945, i eliminant “impureses” com la participació dels grups nacionalistes en l’Holocaust o Shoah i en la neteja ètnica dels polonesos a la part occidental del país.

Triomfalisme nacionalista

Dos dels principals grups, l’Exèrcit insurgent ucraïnès i l’Organització dels nacionalistes ucraïnesos, col·laboraren amb els alemanys no només contra els partisans comunistes, sinó en l’aberrant programa de neteja ètnica nazi. El que mantingueren constant totes dues organitzacions al llarg de la Segona Guerra Mundial fou el rebuig a la dominació soviètica. D’aquí l’interès del govern de Kíev a lloar-les, ara que s’ha de tornar a enfrontar a les maniobres del Kremlin que intenten mantenir el país en la seva esfera d’influència.

L’organisme que Viatrovych dirigeix, el “Institut Ucraïnès de la Memòria Nacional”, s’encarrega de la “implementació de la política estatal en el camps de la restauració i preservació de la memòria nacional del poble ucraïnès”. Segons Cohen, no hi ha dubte que la intenció és “presentar una visió única i esbiaixada de la història moderna d’Ucraïna”, que pugui contribuir al projecte polític de Poroshenko.

Al maig del 2015, el president entregà els arxius nacionals a l’institut de Viatrovych. Així el govern nacionalista s’assegurà que  la memòria històrica estaria “en bones mans”. Cohen, antic alt funcionari del departament d’Estat nord-americà, arriba a declarar que els historiadors crítics amb el govern temen “represàlies” si expliquen la veritat.

Història i memòria històrica: una relació complexa

El més preocupant és que, pel que sembla, Viatrovych tracta quasi bé de traïdors a tots els ucraïnesos que col·laboraren amb les tropes soviètiques per expulsar els alemanys durant la Segona Guerra Mundial. A l’est del país, on el rus és l’idioma netament majoritari, aquesta visió xoca completament amb els ideals dels locals. I de fet, mentre a l’oest d’Ucraïna es glorifica als moviments nacionalistes esmentats, a les províncies orientals existeixen monuments a les víctimes dels mateixos.

Els esforços de Viatrovych poden ser lloables en darrer terme: assentar les bases pel desenvolupament d’un país amb un passat incòmode, un present complex i un futur incert. No obstant, s’està dividint a la població ucraïnesa i s’estan utilitzant mentides per construir la identitat ucraïnesa. I res de bo en pot sortir si de quelcom que no parteix de la recerca sincera de la veritat. En aquests casos s’acaba confonent la història –objectiva- amb la memòria històrica -subjectiva.

Com l’historiador francès Jean Sévillia recalca en el seu molt recomanable llibre Históricamente Incorrecto: Para Acabar con el Pasado Único, “la història raona, explica, analitza. La memòria es basa en reminiscències i sentiments, amb el que això pot tenir de subjectiu: les seves omissions, voluntàries o involuntàries, no restitueixen la realitat en totes les seves vessants […] No obstant, totes les memòries tenen dret a la paraula […] Cada una en el seu lloc, història i memòria tenen el seu valor. Però cal no confondre-les: la memòria divideix, la historia uneix”.

Ucraïna no es pot deixar portar per una memòria subjectiva i que pertany només a una part de la població.

En aquest enllaç es pot trobar la resposta en anglès de Viatrovych a Cohen, recentment publicada a Kyiv Post.

Imatge de portada: una bandera negra i vermella, colors de la Organització dels nacionalistes ucraïnesos, durant les manifestacions de Kiev contra Yanukovych, a finals del 2013. Maksymenko Oleksandr/Flickr.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies