CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
TV3, la nostra? TV3, la nostra?

TV3, la nostra?

Col·lectiu Treva i Pau 25 Setembre, 2018 Col·lectiu Treva i Pau 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » TV3, la nostra?

Avui els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) són centre de debat, per no dir de crítica intensa i de viva defensa, especialment TV3. La crítica neix per la seva aposta sistemàtica de posicions molt esbiaixades per partidistes, per afavorir tertulians d’un perfil polític determinat, per programes que, sota la justificació formal del debat i l’actualitat, practiquen la propaganda política.Els seus defensors mostren dades comparades en les quals TV3 surt més ben parada que alguns altres mitjans del conjunt de l’Estat. El debat està servit.Són molts i importants els defectes, però també les virtuts de la televisió pública catalana: 40 anys han fet molt per a la normalització del català, per donar a conèixer la realitat i la història del país, la seva cultura, i ha injectat empenta a la nostra indústria audiovisual. Això és ben exacte però mai pot justificar la parcialitat política.
Els mitjans de la CCMA han estat sens dubte un element cabdal en el projecte de construcció nacional, que tenia el seu sentit dins d’un projecte polític molt determinat: el del catalanisme integrador que configurava el gruix central de la política.
I és en aquest punt on cal centrar l’atenció. Quin projecte polític promou avui TV3 (o, si es vol, la CCMA)? Quin país està fent?
Construir consciència nacional i d’un sol poble és legítim i fins i tot necessari i desitjable. Però quan l’imaginari d’unitat es perd, i una part gran de la població, però ni de lluny majoritària, proclama la propietat del país –“els carrers seran sempre nostres”– i la televisió nacional de Catalunya passa a convertir-se en un agent polític d’aquesta visió, i del conjunt de ficcions que l’acompanyen, i esdevé excloent i contraposada als altres, aleshores la televisió nacional de Catalunya perd tota la seva legitimitat. Existeix una gran part de Catalunya que no forma part de l’imaginari televisiu, que no s’esgota en els informa tius. Una gran part que no està inclosa en el nosaltres que proposa TV3. Perquè la gran majoria dels catalans, entre el 75% i el 80% segons el període que mesura l’enquesta, es consideren, en un grau o un altre, també espanyols, d’acord amb l’Idescat; uns secundàriament, d’altres de manera principal, els més nombrosos declaren que for men part tant d’una identitat com de l’altra. Aquesta realitat no es pot menysprear.
Aquestes no són dades de les quals es puguin deduir afirmacions que delimiten col∙lectius. Avui, un castellanoparlant de pares d’Almeria es pot arribar a identificar amb el nosaltresfragmentat proposat per TV3, i a la inversa, gent de forta exigència d’autogovern el pot rebutjar per sectari.
En tot cas, sí que són referències numèriques que, dins la seva simplificació, serveixen per veure el grau d’imbricació social entre els diversos nosaltres, que sempre ha caracteritzat Catalunya.
Avui el repte del catalanisme és com es redefineix a si mateix per ser prou inclusiu, i aquest hauria de ser el repte dels mit jans públics de comunicació de Catalunya. Aquesta és la grandesa del bon servidor públic, servir tant com pugui a tots, i no complaure amb l’estètica de la seva endogàmia. Si no som capaços de fer-ho, i la CCMA de manera destacada, caminem cap a una ciutadania catalana dividida, el contrari d’un sol poble, en què cada part intentarà imposar als altres la seva visió i manera de fer. És el que estem vivint i és indesitjable, perquè, en les condicions actuals, l’única garantia que Catalunya perduri com a comunitat de memòria, llengua, cultura, vida i projecte és mantenir-nos units. O és que no hem après res de la història i de la història més recent?
No podem estar-nos de dir que l’actual construcció d’un imaginari col∙lectiu que fa TV3, en la qual estan distribuïts els papers de bons i dolents de la història, i en la qual el tractament de la informació, dels programes d’entreteniment, dels debats, obeeix disciplinadament a aquella assignació de papers, no es limita només a la política de la unilateralitat catalana, s’estén a molts altres àmbits de la cultura, la religió, i la política internacional; fins i tot de l’esport, monopolitzat desproporcionadament per un determinat club de futbol.
El projecte de la CCMA només pren tot el seu sentit quan expressa el conjunt de la realitat catalana. Assolir-ho, el seu deure. Reivindicar-ho, el deure de tots en nom del bé comú.
Publicat a La Vanguardia, el 24 de setembre de 2018
Print Friendly, PDF & Email

Col·lectiu Treva i Pau

Grup de persones que reflexiona sobre la situación social, política i económica: Jordi Alberich, Josep M. Bricall, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carlos Losada, J.J. López Burniol, Josep Miró i Ardèvol, Alfredo Pastor

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies