CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Es mereix Alexis Tsipras el nobel de la pau per l’acord sobre Macedònia del Nord? Es mereix Alexis Tsipras el nobel de la pau per l’acord sobre Macedònia del Nord?

Es mereix Alexis Tsipras el nobel de la pau per l’acord sobre Macedònia del Nord?

El feble acord entre els governs d’Atenes i Skopje necessita tot el suport internacional per a vèncer el nacionalisme en auge a banda i banda de la frontera i materialitzar-se. Tsipras i el seu homòleg Zoran Zaev han donat una lliçó de diplomàcia i de capacitat de veure el llarg termini
MónResearchZPortada Derecha 20 Juny, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Es mereix Alexis Tsipras el nobel de la pau per l’acord sobre Macedònia del Nord?

Després de 25 anys de conflicte, Grècia i l’Ex-República Iugoslava de Macedònia, sovint coneguda a nivell internacional per les seves sigles en anglès FYROM, arribaren a un acord històric el passat diumenge 17 sobre el nom del segon país, que passaria a denominar-se oficialment República de Macedònia del Nord.

El primer ministre grec Alexis Tsipras i el seu homòleg del país veí Zoran Zaev es mostraren pletòrics, afirmant que l’acord representa “una cita amb la història”.

L’Alta Representat de la UE per a la política exterior, Federica Mogherini, ha apuntat que l’acord “mostra que la diplomàcia, el diàleg i la voluntat de trobar una solució acaben resultant en això, una solució”.

No obstant, el pacte encara s’ha de ratificar al parlaments grec i ésser aprovat en un referèndum a la FYROM, tràmits que s’anuncien delicats ja que l’acord dels dos governs compta amb nombrosos detractors a banda i banda de la frontera. Segons un sondeig realitzat pel diari grec Proto Thema, un 70% dels grecs s’oposarien al nou nom de la FYROM.

El govern de la FYROM espera que el canvi del nom acordat amb Atenes faciliti la seva entrada a la Unió Europea i a l’OTAN.

Un acord contra tot pronòstic

Segons el professor de la prestigiosa Universitat John Hopkins Edward P. Joseph, l’acord entre els dos països ha establert un model per a resoldre conflictes de identitat que no només és aplicable als Balcans sinó arreu del món.

El conflicte entre Atenes i Skopje és purament identitari, i així doncs particularment difícil d’abordar com el conflicte català ha demostrat. Però la qüestió que ens ocupa esdevé encara més espinosa si es considera que el conflicte se situa en els Balcans, que als anys 90 patiren un seguit de guerres i massacres entre les diferents comunitats nacionals de Bosnians, Serbis, Eslovens, Croats i Albanesos.

Els tres països que envolten la FYROM li han tradicionalment negat, segons Joseph, el dret a existir: Bulgària desafia l’existència d’una llengua macedònia, Sèrbia l’existència d’una església ortodoxa macedònia, i Grècia l’existència mateix de Macedònia com a país independent.

Macedònia és també una regió administrativa de Grècia, i el seu territori històric ocupa també parts d’Albània, Bulgària, Kosovo i Sèrbia.

El desafiament contra l’existència de Macedònia com a país independent arriba no sols de l’exterior, sinó del interior mateix del país. En efecte, una nombrosa minoria ètnica voldria incorporar-se a Albània.

Segons Joseph, la disputa entre Atenes i Skopje ha durant tant de temps simplement perquè a Grècia li causava menys danys que a la FYROM. Segons l’acadèmic, és precisament per aquest motiu que la voluntat de Tsipras d’arribar a un acord és tan destacable.

D’una banda, Tsipras intuí els beneficis a llarg termini d’alliberar Grècia d’una innecessària càrrega en les seves relacions amb l’OTAN i l’UE. I és que si bé el principal damnificat per la manca de l’acord és la petita FYROM, Grècia és sovint percebuda com el dolent dels dos. Aquesta percepció té un cost diplomàtic que sí bé queda difuminat, és real.

D’altra banda, el govern grec de Tsipras sabé veure ràpidament l’oportunitat que suposava l’arribada al poder de Zaev a Skopje. Zaev és un reformador que aspira a fer entrar el seu país a l’UE i l’OTAN per tal d’estabilitzar-lo i atraure inversions, de forma que Atenes el podria atraure més fàcilment a la taula de negociacions, fugint dels nacionalistes macedonis.

Amb tot, Joseph admet que, com que l’acord encara ha de passar per varies dures proves degut al nacionalisme en auge a banda i banda de la frontera, Tsipras i Zaev necessiten tot el reconeixement internacional possible. És per això que argumenta que els dos mandataris es mereixen el Premi Nobel de la Pau.

Imatge de portada: els primers ministres Alexis Tsipras i Zoran Zaev

 

 

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies