CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Trump, Xi Jinping i Putin: reinterpretant la diplomàcia triangular Trump, Xi Jinping i Putin: reinterpretant la diplomàcia triangular

Trump, Xi Jinping i Putin: reinterpretant la diplomàcia triangular

En plena Guerra Freda, Nixon i Kissinger capgiraren les relacions dels Estats Units amb Xina de Mao per tal d’afeblir la Unió Soviètica. Però actualment, repetir la jugada acostant-se a Rússia per marginar aquest cop a la Xina no funcionarà. Explicació
MónReviewZPortada IzquierdaZResto 30 Maig, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Trump, Xi Jinping i Putin: reinterpretant la diplomàcia triangular

Al 1970, l’estratègia nord-americana per a fer front a una Unió Soviètica en el seu màxim esplendor canvià dràsticament.

El president Richard Nixon, escollit al 1969, tenia des d’un bon començament la idea de que calia acostar-se a la Xina comunista de Mao Tse-tung per tal d’aïllar a la URSS.

Des de la mort de Stalin al 1953, les relacions entre Beijing i Moscou s’havien anat refredant fins al punt que l’aliança formal entre els dos països es convertí en una mera façana. Al 1969, les tropes soviètiques i xineses intercanviaren trets en una sèrie de escaramusses frontereres que produïren entre varies dotzenes i 900 morts.

Nixon, assessorat pel llegendari Conseller de Seguretat Nacional Henry Kissinger, pensà que era el moment ideal per explotar la rivalitat entre les dues súper-potències comunistes. La tensió entre els dos gegants comunistes anava fins a tal punt que la Xina considerava la Unió Soviètica com una potència “social-imperialista”.

Després de varis intents fracassats, Kissinger aconseguí visitar la Xina en un viatge dut a terme al juliol de 1971 en secret mentre es trobava de visita oficial al Pakistan. A l’any següent, Nixon visità Mao, la qual cosa produí una profunda crisi a Moscou. Aquesta jugada i el posterior desenvolupament de la relació entre Washington i Beijing es batejà com “Diplomàcia Triangular”.

Al 2017, quasi bé 50 anys després de l’hàbil maniobra de Nixon i Kissinger, diversos experts com Doug Bandow del think-tank liberal Cato Institute i Edward Luttwak del Center for Strategic and International Studies han recomanat al president nord-americà Donald Trump que segueixi l’exemple dels seus predecessors també republicans i jugui també a la Diplomàcia Triangular amb Rússia i la Xina.

La única diferencia és que actualment la posició de poder relativa entre Moscou i Beijing s’ha invertit: si bé al 1970 la Unió Soviètica tenia molta més influència internacional i era més poderosa econòmica i militarment que la Xina, actualment és al revés.

Per tant, Trump necessitaria anar de la mà de Rússia per a contenir la expansió de la Xina. Sobre el paper, la proposta sembla tenir tot el sentit del món: Trump ha anunciat repetidament que les dues principals amenaces a Amèrica són el gihadisme i la Xina. A més, l’estratègia s’acomoda perfectament a la màxima realista de la geopolítica segons la qual cal preservar l’equilibri de poder entre les grans potències per evitar l’hegemonia d’un sol país.

Aquest cop no funcionarà

No obstant, Jacob Stokes explica a Foreign Affairs per què la maniobra de Kissinger i Nixon a la inversa no funcionaria: Beijing i Moscou estan actualment “suficientment aliats” com per resistir a la temptació de Washington.

Stokes, expert en política russa, relata com des dels anys 80 la relació entre la Xina i Rússia ha millorat de forma constant. Primerament els dos països resolgueren al 1991 el principal conflicte que els separava i que havia provocat els enfrontaments armats al 1969: la disputa fronterera. Més endavant, al 2001, es signà el Tractat d’Amistat Xina-Rússia. La cooperació s’ha accelerat des de que Xi Jinping arribà al poder al 2012, i actualment els dos països consideren que les seves relacions es basen en la “coordinació estratègica integral”.

Les dues potències són cada cop més interdependents: al 2015, Rússia vengué avions de combat i els seus més moderns sistemes de míssils antiaeris de llarg abast. Al 2016, Rússia es convertí en el primer subministrador d’energia a la Xina.

Però és que a més, Stokes afirma que la Xina i Rússia comparteixen aquest cop una mateixa visió de ordre mundial: acabar amb la hegemonia dels Estats Units i assegurar el principi de la sobirania estatal, amb tot el que això comporta, com per exemple menys intervencionisme per drets humans.

En comptes de intentar posar a un contra l’altre, des del punt de vista nord-americà sembla més adient que Trump procuri treballar amb Moscou i Beijing alhora. Si es decidís per repetir l’estratègia de la Diplomàcia Triangular, el tir li podria sortir molt fàcilment per la culata: ni Moscou ni Beijing tenen incentius a reduir la cooperació de l’un amb l’altre.

A més, el cost per a Washington de intentar erosionar la profunda compenetració dels seus dos principals rivals seria molt elevat, ja que implicaria fer concessions importants davant els interessos russos (per exemple, Crimea) o xinesos (el Mar de la Xina Meridional). Així, Washington podria perdre aliats tradicionals europeus (en cas de que es decidís a acostar-se a Rússia) o del sud-est asiàtic (si volgués aproximar-se a la Xina).

Imatge de portada: encaixada de mans entre Mao Tse-tung i Richard Nixon al 1972.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies