CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Trump té preparada la seva política exterior. I nosaltres? Trump té preparada la seva política exterior. I nosaltres?

Trump té preparada la seva política exterior. I nosaltres?

A pesar de les crítiques, Trump ha detallat durant la seva campanya una política exterior molt coherent, basada en un principi totalment diferent de la d’Obama i Clinton. Si la implementa, el món podria tornar a un escenari on els estats competirien més i cooperarien menys
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 14 Novembre, 2016 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (6 votes)

Inici » Historic » Trump té preparada la seva política exterior. I nosaltres?

El fet que Trump es convertís la setmana passada en el quaranta-cinquè president electe dels Estats Units ha despertat fonamentalment tres reaccions: incredulitat, molèstia i -sobretot entre els polítics i analistes d’arreu del món- incertesa.

No obstant, hi ha un àmbit que escapa en bona mesura del dubte: la política exterior de la futura administració, o almenys els seus trets bàsics, és molt clara.

El candidat republicà ha repetit una i altra vegada les seves intencions de dur a terme una política exterior sota la divisa “Primer Amèrica”. I això ja de per sí diu molt. Però un discurs que Trump pronuncià el passat abril al Center for the National Interest de Washington DC dotà de més contingut aquest eslògan.

En la intervenció, Trump revelà que seu punt de partida en política exterior seria una interpretació més estreta dels interessos dels Estats Units. És a dir, que se centraria en el que ell considerava més important pel seu país: l’economia, les forces armades i aturar l’expansió del terrorisme islamista. “Els nostre recursos estan massa repartits”, afirmà Trump. Centrant-los en aquesta àrees clau s’aconseguiria el que ell anomenà una “política exterior racional”.

Trump, el realista

Pels observadors versats en la dimensió teòrica de les relacions internacionals, el discurs de Trump evoca quasi bé directament el moviment conegut com realisme.

El realisme és un corrent acadèmic que apareix amb força després de la Segona Guerra Mundial i que postula que els estats han d’actuar en política exterior racionalment per afavorir els seus interessos nacionals. El primer d’aquests interessos és la seva supervivència, i en termes generals es tracta sempre de mantenir o incrementar el poder i influència de l’estat. Segons els realistes, la moral té en política exterior un paper discret, que es resumeix en la prudència, és a dir, en no estirar més el braç que la màniga.

La guerra és, pels realistes, quelcom inherent a la política internacional i que s’explica per l’anarquia del sistema internacional: com que no hi ha una autoritat superior als estats, la possibilitat de la guerra no es pot descartar mai, per més remota que pugui esdevenir. Al mateix temps, però, el realisme afirma que de la racionalitat de cada estat deriva en darrer terme l’equilibri de poder internacional: la pau, si bé supeditada a aquest equilibri, és possible.

Un exemple pràctic del realisme de Trump: el llavors candidat declarà la guerra de Vietnam un “desastre” pels Estats Units. Igual que el professor Hans Morgenthau, el pare del realisme. Tots dos coincideixen en assenyalar que mai s’hauria d’haver entrat en aquest conflicte que demostrà ser un fangar pel Pentàgon i una humiliació de Washington davant els soviètics. La raó que Trump i l’eminent professor donarien en contra de la guerra també seria exactament la mateixa: una guerra a Vietnam no entrava dins de l’interès nacional dels Estats Units en aquell moment.

Davant el interès nacional, tot es relativitza

Moltes vegades es té la impressió que Trump es contradiu quan parla de política exterior: ha dit que la proliferació nuclear és el principal problema del món, però que veuria amb bons ulls que el Japó o Corea del Sud desenvolupessin armament nuclear. Ha afirmat que les intervencions armades dels Estats Units han estat un desastre, i al mateix temps que vol destruir a Estat Islàmic costi el que costi.

Però el que a primera vista semblen flagrants contradiccions, en realitat resumeix una visió coherent de política exterior. Segons aquesta, cada situació s’ha d’analitzar i relativitzar en termes de interès nacional. Per exemple, intervenir militarment només serà una opció per a Trump quan el seu equip de seguretat nacional consideri l’existència d’una amenaça existencial pels Estats Units, com podria ser una onada d’atacs terroristes massius en sòl americà. En tots els demés casos, deixarà fer o actuarà amb un perfil més baix.

Entrar en guerra al Vietnam fou molt fàcil, sortir-ne costà desenes de milers de vides de nord-amercans i una humiliació davant el bloc socialista.

Entrar en guerra al Vietnam fou molt fàcil, però sortir-ne costà a Washington desenes de milers de vides de nord-amercans i una sonada humiliació davant el bloc socialista.

Aquesta sembla ésser també la visió de Trump sobre les aliances: no és que Trump vulgui renegar dels aliats tradicionals d’Estats Units, sinó que considera que aquests “no paguen la justa part que els correspon” (en referència no sols a l’OTAN sinó a altres aliats com els asiàtics). Així, cal posar en perspectiva si realment és important pels Estats Units mantenir totes les seves aliances militars tal i com es troben avui. Una posició que s’acosta molt a la clàssica frase del premier britànic Lord Palmerston a mitjans del segle XIX: “les nacions no tenen amics o aliats permanents, sinó solament interessos permanents”.

Trump planteja una visió de política exterior consistent i en certa manera innovadora respecte els seus antecessors. També és radicalment diferent de la que defensà Hillary Clinton, i fins a cert punt el president Barack Obama (qui de fet originalment volia, com Trump, centrar-se en política domèstica). Els dos polítics demòcrates es guiaren en canvi per “l’excepcionalisme” dels Estats Units i el seu paper únic com a promotor de l’ordre lliberal arreu del món.

Els interrogants que el realisme no respon

No obstant, també cal deixar ben clar que la base realista sobre la qual Trump sembla que vol construir la seva política exterior té un important perill: qui i com determinarà què és el interès nacional dels Estats Units? El realisme assumeix que l’estat actua racionalment; no obstant això dista de ser veritat. Graham Allison, en un article clàssic sobre la presa de decisions en política exterior, ja advertí que l’estat no és un actor unitari. Les respostes que dóna a estímuls exteriors poden explicar-se per errors del seu aparell organitzatiu o fins i tot per lluites internes de poder.

Hi ha encara un altre factor que entrediu la racionalitat que Trump diu voler aplicar a la seva política exterior: per a prendre una decisió racional, saben els economistes i politòlegs, cal tenir tota la informació rellevant sobre la mateixa. La xarxa diplomàtica nord-americana, la CIA, la NSA i les altres agències d’intel·ligència nord-americanes són sens dubte proveïdors de informació formidables, però han demostrat una i altra vegada que també s’equivoquen. Així doncs, encara que es donés el supòsit de la unitat de l’administració nord-americana, la racionalitat sempre dependrà en darrer terme de la informació disponible i de que aquesta s’interpreti correctament en pro del interès nacional.

Estar a punt

Els ministeris d’exteriors i les organitzacions internacionals d’arreu del món tenen pistes suficients per saber quin serà el mòbil d’actuació de l’administració de Mr. Trump en política exterior. Poden, en base a aquest, començar a maniobrar per respondre de la forma més efectiva possible -és a dir, en funció dels seus propis interessos nacionals o organitzatius- als Estats Units. El que no podran saber, però, és quin càlcul farà i quina resposta emetrà Trump en cada moment, degut a les limitacions prèviament descrites  de la manca de unicitat de l’estat, les errades organitzatives i la manca de informació completa. En qualsevol cas, el millor que poden fer és desplegar antenes, començar a recollir informació de Washington i la resta del món i intentar anticipar els passos de Trump. Cal estar preparats, perquè si com sembla, es tracta d’anar més per lliure, els Estats Units tenen una clara posició d’avantatge sobre tots els demés.

Si Trump manté el seu full de ruta realista, el món tornarà en certa mesura a esdevenir una arena o un taulell d’escacs on cada estat –o en general, actor internacional de pes- haurà de maniobrar per defensar el seus interessos. El lideratge indiscutible dels Estats Units sobre Occident –el “món lliure”- quedarà suficientment en entredit com per obligar a Europa a valdre’s per ella mateixa. I això és quelcom que necessitem desesperadament.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

  • Avatar

    Edu Collin

    14 Novembre, 2016 #1 Author

    Afegeixo alguns apunts mes a aquesta encertada analisi, mirant relacions amb paisos en.concret. primer cal destacar que no es improbable una millora general de las relacions del usa amb el mon. A hores d’ara podem dir que un entendiment amb putin es probable, i per tant una distensio amb russia,molt important. Un entendiment amb Israel tambe es segur, netanhayu crec que ja ha felicitat a trump per la seva victoria amb alegria. El mateix pot passar amb india i el seu president modri, que tambe va ser un dels primers en fer-ho. Aconseguir amistat amb l’india sera molt important aquests proxims anys, en els quals s’espera que aquest pais creixera molt, mes en.un contexte de rivalitat casi bipolar amb la xina. Cal veure, a mes, si duterte remodificara la seva politica de distanciament. La corrent general pot ser d’un numero de grans liders, exceptuant erdogan i algun mes, sent mes favorables als usa que desde fa molt de temps. Europa per l’altra banda es probable que jugui prudent, la experimentada diolomaplomacia europea no vol metre-s innecesasariament en.baralles amb el.seu principal aliat.
    Srry per las faltes, estic al.movil amb poc.de temps.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies