CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Trump com l’antítesi d’Obama? En política exterior, no són tan diferents Trump com l’antítesi d’Obama? En política exterior, no són tan diferents

Trump com l’antítesi d’Obama? En política exterior, no són tan diferents

Barack Obama fou el precursor d’una visió de la política exterior que l’actual president ha portat molt més lluny, afegint-hi a més el seu característic toc personal. L’obra de tots dos presidents és un reflex de l’esgotament de la societat nord-americana
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 6 gener, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Trump com l’antítesi d’Obama? En política exterior, no són tan diferents

Ningú dubta de que els Estats Units segueixen sent l’actor principal en l’escenari polític mundial. No obstant, i especialment des del debut de la presidència de Donald Trump, cada cop són més els que alerten de la deriva unilateral i aïllacionista dels Estats Units.

Els que sostenen aquesta afirmació apunten a esdeveniments que demostrarien com el seu president s’està quedant sol. Per exemple, la recent decisió de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel i la posterior resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides, on 128 països demanaren que es retractés.

Però fins a quin punt Trump és iniciador d’aquesta deriva dels Estats Units cap a una posició més i més introvertida? De fet, Amèrica ja porta anys mostrant signes d’esgotament. Els nord-americans cada cop veuen menys clar que el seu país hagi d’estar al front de cada iniciativa internacional. Cada cop els importa menys el que pensin els altres.

La curta “Pax Americana”

Després de la caiguda definitiva de la URSS al 1991, els Estats Units es convertiren en la sola superpotència mundial. S’iniciava així un període conegut com la Pax Americana. No obstant, durà ben poc, una sola dècada. Els atemptats del 11 de setembre del 2001 demostraren les vulnerabilitats del gegant americà, i aquestes es confirmaren als camps i ciutats de l’Afganistan i l’Iraq.

Durant els anys de “guerra contra el terror”, operacions de contra-insurgència que obtenien èxits a nivell tàctic eren incapaces de donar la victòria a Washington. Mentrestant, a casa, l’opinió pública nord-americana es cansava. I de cara al món, “el que havia de ser una demostració del poder nord-americà, acabà demostrant les seves limitacions”, tal i com explica Robert Malley, antic assistent especial personal d’Obama.

Si bé Malley critica durament la presidència de Donald Trump, afirma que la retirada dels Estats Units de la escena internacional és ben anterior a l’aventura política del magnat novaiorquès.

Obama, el preludi de Trump

Després dels fracassos de George W. Bush a l’Afganistan i l’Iraq, el seu successor Barack Obama inicià un tímid canvi de rumb. Segons el conegut ex-diplomàtic i estudiós Henry Kissinger, el primer en contradir la política exterior tradicional dels Estats Units no fou Trump, sinó Obama.

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, Washington havia tingut una política exterior uniforme geogràficament i constant en el temps. Es tracta del intervencionisme liberal, és a dir, la promoció activa, emprant la força si necessari, dels drets civils i polítics i del model econòmic capitalista.

Obama tenia un cert menyspreu per aquesta doctrina, especialment degut als mals resultats que Bush havia obtingut. Però fou incapaç d’articular una alternativa coherent, cosa que desembocà en diversos projectes mal concebuts i pitjor implementats: Ucraïna, Síria o la lluita contra els terroristes a l’Iraq i l’Afganistan.

En totes aquestes situacions de crisi, els Estats Units actuaven reaccionant, no conduint. De fet, Kissinger es lamentà afirmant que Obama estava empenyent els Estats Units cap a una posició de passivitat respecte el món.

Després d’un any de presidència de Donald Trump, ha quedat clar que l’actual president ha seguit aprofundint en la “doctrina Obama”. En comptes de llançar cap gran projecte, ha adoptat una posició defensiva respecte Corea del Nord i l’Iran. Bel·licosa, ben cert, però purament defensiva. Tot passa per evitar que aquests països es facin amb l’arma nuclear. Trump també ha enviat més tropes a l’Afganistan, però es tracta simplement de salvar l’honor del seu país i tenir una sortida honrosa de Kabul.

Els dies en que els americans es consideraven com l’estendard de la democràcia i la llibertat de mercat queden ja ben enrere. Des del 11 de setembre del 2001, la societat nord-americana s’ha donat compte de la seva vulnerabilitat, deguda precisament al fet d’ésser la primera potència mundial. Diversos dels seus líders, entre els quals Obama, Trump però també d’altres com el candidat a les primàries demòcrates “Bernie” Sanders, són una expressió del seu esgotament.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies