CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Després de la trobada Trump-Kim: seguirà Corea del Nord el destí de l’Iraq de Saddam Hussein? Després de la trobada Trump-Kim: seguirà Corea del Nord el destí de l’Iraq de Saddam Hussein?

Després de la trobada Trump-Kim: seguirà Corea del Nord el destí de l’Iraq de Saddam Hussein?

Des de la pitjor fins a la millor possibilitat, Catdialeg proposa diversos escenaris en els quals podria desembocar la trobada entre Donald Trump i Kim Jong-un
MónResearchZPortada Izquierda 13 juny, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Després de la trobada Trump-Kim: seguirà Corea del Nord el destí de l’Iraq de Saddam Hussein?

El règim del cruel dictador Saddam Hussein s’esfondrà, paradoxalment, després d’haver promès a la comunitat internacional que els inspectors de les Nacions Unides tindrien accés lliure a tots els indrets sospitosos d’ésser utilitzats per investigar i desenvolupar armes de destrucció massiva.

En la seva recent trobada amb el màxim dirigent nord-coreà Kim Jong-un, Trump no ha aconseguit un acord clar com el de l’Iraq, que estableixi els passos envers la desnuclearització de la península coreana i permeti l’entrada a inspectors internacionals.

A diferència de Saddam, Kim té armes de destrucció massiva, cosa que li dóna un poder de negociació infinitament més elevat que el del malaurat dictador àrab. No ha de sorprendre doncs que la trobada entre Trump i Kim no hagi tingut resultats concrets. Els detalls d’un full de ruta per desnuclearitzar Corea del Nord seran extremadament complicats, molt més que els de l’Iraq de Saddam.

Cal recordar que intents anteriors han fracassat per falta de concreció. Al 2000, l’acord entre la Secretaria d’Estat nord-americana Madelaine Albright i el pare de Kim Jong-un, Kim Jong-il, per desnuclearitzar Corea del Nord mai es va arribar a detallar.

Sobre el paper, Saddam Hussein tenia bones raons per complir amb els acords que permetien l’entrada d’inspectors: en primer lloc, ja havia aturat o eliminat totes les armes de destrucció massiva. En segon lloc, el seu país podia aspirar a tornar a ser una potència regional un cop retirades les sancions econòmiques imposades pels Estats Units i les Nacions Unides. Però a pesar d’aquests poderosos incentius a complir, Saddam no ho va fer.

La raó sembla trobar-se en quelcom de subjectiu: la percepció que els Estats Units i la comunitat internacional dominada per Occident estaven infligint a l’Iraq un duríssim cop contra la seva sobirania nacional, la cosa més preuada per a qualsevol país. I en particular, per a un règim dirigit per un autòcrata acostumat a no passar comptes a ningú.

Com Corea del Nord intentarà evitar a qualsevol preu l’escenari iraquià

Corea del Nord no té incentius tan poderosos per desnuclearitzar-se: primerament, el país no pot aspirar a convertir-se en una potència regional, sent la Xina, Rússia, el Japó i Corea del Sud els seus únics veïns. I en segon lloc, Pyongyang ja ha aconseguit les armes nuclears. Per què les hauria de perdre ara, si constitueixen la millor defensa contra una invasió que persegueixi la caiguda del seu règim, com la del 2003 contra l’Iraq?

Així doncs, sembla possible que Kim segueixi aprofitant-se de la mà estesa de Trump per tal d’efectuar gestos que permetin rebaixar la duresa de les sancions econòmiques contra la feble economia del seu país. Però és improbable que vagi fins al punt de desnuclearitzar-se completament, temorós de seguir el mateix destí que Saddam.

En aquest cas la situació podria desembocar en dos finals diferents.

Guerra nuclear

En un cas molt improbable degut a les funestes conseqüències, després de descobrir que Corea del Nord feia trampes i incomplia els acords, els Estats Units podrien declarar la guerra a Pyongyang. Un conflicte bèl·lic que podria esdevenir ràpidament nuclear.

Desnuclearització parcial i retirada de les sancions

En un escenari que sembla més probable, Kim podria aconseguir de Trump concessions econòmiques importants sense eliminar completament el seu arsenal nuclear, limitant-se a congelar-lo o destruir-ne una part. Trump aconseguiria així un èxit diplomàtic limitat i no s’atreviria a declarar la guerra per no posar-lo en perill. Potser podria arribar a presentar-se com el salvador de la pau internacional, però en realitat hauria fracassat en el seu objectiu de desnuclearitzar la península de Corea del Nord.

En aquest escenari seria Kim qui s’emportaria més guanys, ja que el seu règim obtindria una legitimitat internacional enorme i al mateix temps no renunciaria a l’arma de darrer recurs que li garanteix la supervivència.

Desnuclearització total i retirada de les sancions

Hi ha encara un tercer i darrer escenari possible: que la bona voluntat de Trump i Kim i de les seves respectives administracions aconsegueixi la destrucció total del programa nuclear nord-coreà i iniciï una oberta a la xinesa del règim que no posi en perill la continuitat de Kim Jong-un.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies