CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El triomfalisme de Macron ofèn els francesos El triomfalisme de Macron ofèn els francesos

El triomfalisme de Macron ofèn els francesos

El president, que guanyà gràcies a projectar una imatge d’èxit i reforma, ha perdut la seva popularitat pels mateixos mitjans
FocusMónZPortada DerechaZResto 14 Setembre, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El triomfalisme de Macron ofèn els francesos

El dia 12 d’agost el institut francès d’opinió pública (IFOP) revelà una dada per a molts inesperada: després de 100 dies de mandat, François Hollande tenia més popularitat que Emmanuel Macron. La diferència era notable: 46% contra 36% de satisfets. En la història de la Cinquena República, sols Jacques Chirac havia perdut més punts durant el mateix període de temps, al 1995.

Macron s’intentà guanyar el recolzament dels francesos a través de la seva imatge. En són exemples la seva teatral entrada per a pronunciar el discurs de victòria electoral davant la piràmide del Louvre, o la cuidadíssima i trencadora fotografia oficial, que ha estat profundament estudiada per diversos experts.

La imatge que Macron ha volgut projectar és de innovació i frescor, però també de grandiloqüència i fermesa. Macron convidà al president rus Vladimir Putin a Versalles, i al nord-americà Donald Trump el dia de la festa nacional. Macron tampoc dubtà ni un moment en demanar la dimissió del cap de l’estat major de les forces armades, el General Pierre de Villiers, qui s’havia mostrat molt dur amb la retallada de despesa militar anunciada pel 2017.

Vist així, no sorprèn que al 2015 Macron afirmés que en la política francesa hi mancava “la figura del rei”. Clarament, el President es considera una mena de monarca referendat pel poble. De fet, però, Macron sembla veure’s a sí mateix com quelcom a mig camí entre un rei i un empresari d’èxit.

I és que Macron ha estat acusat en diverses ocasions de menysprear els francesos de posició socioeconòmica baixa. Quan era ministre d’economia amb François Hollande, ja despertà critiques perquè titllà de “analfabetes” a les treballadores d’una empresa bretona i etzibà a uns aturats que si volien comprar-se un vestit com el seu, tan sols havien de treballar.

Quan divendres passat el President afirmà que la seva reforma del codi de treball no es doblegaria davant “els ganduls, els cínics i els extremistes”, molts sindicalistes i simpatitzants d’aquests es sentiren interpel·lats.

A les manifestacions contra la reforma, convocades abans de les declaracions de Macron, es podien llegir molts cartells fent-li al·lusió. Entre ells, “sóc un gandul”, o “els ganduls prenem els carrers”. La presidència francesa s’afanyà a precisar que els ganduls, cínics i extremistes eren els anteriors governants francesos, que no havien dut a terme les reformes necessàries.

S’ha dit que Macron només valora aquells que tenen èxit professional, és a dir, aquells que aconsegueixen fer diners. Pel pensador Marcel Gauchet, Macron fou “el candidat de la voluntat”. Si es vol, es pot. Per tant, els pobres ho són perquè s’ho mereixen.

Cal tenir sempre present que la victòria a les eleccions presidencials de Macron fou feble, a pesar d’haver estat magnificada per molts mitjans de comunicació. Un de cada tres francesos no votà per cap dels dos candidats finalistes (Macron i Le Pen). A més, fou la sola vegada, juntament amb les eleccions del 1969, que l’abstenció s’incrementà entre la primera i la segona volta. Finalment, un 43% dels votants de Macron declarà haver-lo votat per impedir la victòria del Front Nacional, i només un 16% perquè creia en el seu programa polític.

Aquest desencís generalitzat dels francesos per la política del seu país, incloent el seu president, es veié un cop més confirmat a les eleccions legislatives del passat juny, quan tan sols un 42,6% dels francesos acudiren a les urnes, establint un nou record històric d’abstenció.

I és que una victòria obtinguda a través de la imatge és probable que es desfaci pels mateixos mitjans. França segueix políticament orfe.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies