CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Tres mil cinc-cents ronyons a l’any al mercat negre Tres mil cinc-cents ronyons a l’any al mercat negre

Tres mil cinc-cents ronyons a l’any al mercat negre

Espanya demana a l’ONU que legisli ja contra el turisme de trasplantament
SocietatZPortada DerechaZResto 31 Juliol, 2017 root 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Tres mil cinc-cents ronyons a l’any al mercat negre

Uns 3.500 homes de 50 anys, amb un bon compte bancari i procedents de l’Orient Mitjà, Amèrica del Nord o Europa central i occidental van viatjar l’any passat a algun país en desenvolupament a la recerca d’un ronyó (el cost s’estima en uns 150.000 euros) que els permetés millorar la seva qualitat de vida o, en casos més extrems, mantenir-la.

Segurament també hi ha dones i els qui tenen 20, 30, 40 o 60 anys, però el perfil descrit abans és el del comprador d’ òrgans habitual a tercers països que, fa uns dies, ha presentat a l’ONU Beatriz Domínguez-Gil, responsable de l’ Organització Nacional de Trasplantaments ( ONT).

Domínguez-Gil va viatjar a Nova York amb la intenció d’arrencar a aquest organisme una resolució que tipifiqui clarament com a delicte la compravenda d’ òrgans. El resultat de les negociacions amb l’ONU encara trigarà a conèixer-se, tal és el temps que triguen les entitats internacionals a actuar.

L’ONT, juntament amb els ministeris d’Afers Exteriors i Justícia, està entossudida a fer veure a les organitzacions internacionals i als països que les integren la necessitat de lluitar conjuntament contra el comerç d’ òrgans .

“Si no n’hi ha un acord general, és impossible”, assenyala Beatriz Domínguez, que pensa que han de ser els països del primer món els que liderin l’ofensiva contra aquesta compravenda perquè en tenen prou recursos.

En concret, Espanya treballa perquè s’ampliï el protocol de Palerm , que tipifica com a delicte el tràfic de persones, incloent-hi el comerç amb finalitats sexuals, laborals i l’extracció d’ òrgans . Però l’ ONT creu que ha de ser més ferma pel que fa a la compravenda d’ òrgans , una pràctica més habitual del que els països desenvolupats volen fer veure.

“Volem que es persegueixi clarament tant la persona que compra com els intermediaris i, especialment, els professionals sanitaris que hi intervenen”, assenyala Domínguez, entossudida a involucrar-hi els metges, una part clau en aquest procés (sense ells no n’hi ha ni operació ni tampoc recuperació) en la lluita contra aquest tràfic.

La responsable de l’ ONT descriu amb duresa les atrocitats que s’amaguen rere aquest comerç: gent rica que, sense importar-li el que li passi a l’altre, compra un òrgan a una persona que no té res, només el seu cos per vendre, i a la qual els intermediaris (entre ells, hi insisteix, metges) gairebé mai li paguen. “Hem vist veritables salvatjades: homes i dones que han mort per falta d’assistència, persones operades sense anestèsia, en condicions infrahumanes, que després de l’extracció han quedat al carrer amb una cicatriu enorme i ni tan sols amb un analgèsic”, relata.

La venda d’ òrgans és més freqüent en països de Llatinoamèrica , a l’ Índia , el Pakistan , les Filipines i Egipte , llocs de pas de molts refugiats. Domínguez-Gil insisteix que els professionals sanitaris són els responsables d’avisar les autoritats en cas que un pacient arribi a la seva consulta amb un òrgan nou.

És l’única manera d’ aturar aquest comerç que vulnera tots els drets humans passats i futurs. “Sabem que no és fàcil, perquè hi ha professionals que defensen que el seu deure comença i acaba en el seu pacient i que el seu pacient és per sobre de la responsabilitat cap als altres”, apunta. Tipificar com a delicte aquest comerç, involucrar-hi els metges i, per descomptat, convèncer els països que cal invertir en un sistema nacional de trasplantaments, com el d’Espanya , que faci desistir els seus ciutadans de buscar fórmules il·legals perquè el seu sistema els dona més garanties.

En els últims anys, països com Corea del Sud i Israel, antics compradors d’ òrgans , han invertit en el sistema sanitari i han aconseguint una disminució sorprenent del comerç. “És possible fer-ho. Nosaltres ho hem fet”, assenyala la representant de l’ ONT . Domínguez-Gil propugna treballar per aconseguir l’autosuficiència i estendre el model espanyol de trasplantaments a altres països, com més millor, com un exemple que cal seguir per evitar tant el tràfic d’òrgans com el turisme de trasplantaments.

“L’any passat, Espanya va ampliar encara més la diferència respecte d’altres països: vam arribar als 43,4 donants per milió de població ( p.m.p ) i vam efectuar més de cent trasplantaments per p.m.p . Tenim una taxa de donació que duplica àmpliament la de la Unió Europea (20,8 donants) i superem més de 15 punts la taxa mitjana dels Estats Units (28 donants)”, explica la directora de l’ ONT.

Aquestes dades ens permeten afirmar sense cap dubte que els ciutadans espanyols són els que més possibilitats tenen al món d’accedir a un trasplantament quan ho necessiten. “És evident que com més gran és la possibilitat de rebre un trasplantament, més es redueix la necessitat de recórrer al turisme de trasplantament o al tràfic d’òrgans”, assenyala la responsable de l’ONT.

Print Friendly, PDF & Email

root

Alfa y Omega de esta web

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies