CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Torra, una situació difícil de sostenir Torra, una situació difícil de sostenir

Torra, una situació difícil de sostenir

Les barreres que ensorraran Torra, si no les supera, són ben evidents: deslliurar-se de l’ombra de Puigdemont, assumir que l’independentisme no té la majoria social, i governar bé la Generalitat.
CatalunyaPolíticaZPortada Derecha 7 setembre, 2018 CatDialeg.cat 0
1 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Torra, una situació difícil de sostenir

La seva esperada conferencia al Teatre Nacional ha tingut un efecte migrat, més enllà del moment concret -cosa lògica atesa la vaguetat dels seus plantejaments penalitzats per una ambigüitat volguda- dirigida a satisfer les diferents i contraposades faccions de l’àmbit independentista -cosa d’altra banda lògica en tot moviment ampli. El president Torra ha establert la direcció i el límit en uns termes que, més enllà de la situació dels presos, no defineixen cap mena d’objectiu i això amb el pas dels mesos acumula el dèbit de la feblesa presidencial.

Dos articles de plomes diferents, ambdós a La Vanguardia, Francesc- Marc Álvaro “Punxar el globus”, el dia 6 de setembre, i Josep Miró i Ardèvol, l’endemà, “President Torra faci el favor”, assenyalaven dos altres límits.

En el cas del periodista, aquest subratllava la impossibilitat de fer una política realista sota el discurs de Torra: que l’independentisme “té la majoria social del país darrere”, quan és una obvietat que mai ha estat així. Té molta gent, però en cap cas la majoria. Precisament aquesta feblesa és la que castiga tots els plantejaments actuals per irreals. L’última manifestació de la mateixa ha estat la renúncia de l’ANC a fer una “Aturada de País”, una vaga general, senzillament perquè els sindicats li han dit que no. Sense assumir la realitat, la política de Torra serà una entelèquia, possiblement multiplicada per l’entelèquia Puigdemont, si és que realment és el seu mentor.

L’altre  gran dificultat l’apuntava Miró, en assenyalar la manca de govern i, sobretot, de direcció a la Generalitat de Catalunya, un fet advers pels catalans, perquè no s’aprofita bé el potencial de 200.000 funcionaris, el 63% de tots els servidors públics que hi ha a Catalunya, i una capacitat de despesa de 93 milions diaris els 365 dies de l’any. I com és advers, a la curta o a la llarga, l’omissió de no esmenar-la, li pesarà factura

Les barreres, les lloses que ensorraran Torra, si no les supera, són per tant ben evidents: deslliurar-se de l’ombra de Puigdemont, assumir que l’independentisme no té la majoria social, i governar bé la Generalitat. Els dos primers punts resulten inassolibles pels sectors més il·lusionats per la pròpia causa. El tercer, no únicament necessita unes relacions fluides amb el govern espanyol, sinó que mostra que l’autogovern sense ser satisfactori -que no ho és- és ampli, i permet donar moltes respostes, i, per tant, significa negar l’altra premissa falsa: que l’autonomia no serveix per a res. Sumat i debatut, Torra, més enllà de moure emocions sobre els presos té una presidència quasi impossible.

A no ser que tot plegat sigui un emmirallament, i es tracti d’anar a unes noves eleccions, i qui dia passa any empeny.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies