CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Torra, caminem cap a un altre any històric a expenses dels empresonats? Torra, caminem cap a un altre any històric a expenses dels empresonats?

Torra, caminem cap a un altre any històric a expenses dels empresonats?

Editorial 31 Desembre, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Torra, caminem cap a un altre any històric a expenses dels empresonats?

Una vegada més els portaveus del procés, en aquest cas per la boca més autoritzada de totes, la del president de la Generalitat, malgrat que ell mateix tendeixi a considerar-se un masover de Puigdemont, “el president legítim” (que per cert, va perdre aquesta legitimitat en el moment que va decidir presentar-se a les eleccions del 155 en lloc de boicotejar-les), ens anuncia un momentum: “Estiguem preparats per a l’any de la llibertat, que ja s’acosta”.

Un dels descrèdits del procés han estat els terminis, fixar dates que després s’han incomplert sistemàticament. Això i la vocació de fer història cada instant, oblidant que és la pròpia història la que determina què és memorable i què no. Ara, Torra, que té pocs recursos expressius i sempre acudeix a l’èpica buida, hi torna, i crida a “revoltar-se davant de la injustícia per fer caure els murs de l’opressió”. Tot això, dit pocs dies abans del judici, no fa cap favor als empresonats. I és que en l’independentisme del procés, com en altres tantes coses, bascula contínuament entre la lògica defensa de la gent que està a la presó i l’acció que fa més difícil la seva sortida.

Pregunta, ¿tan difícil era per un plantejament de cap d’any que a més de les paraules grandioses, estigués tàcticament enfocat a fer fàcil la defensa dels empresonats? Tant els hi costa pensar que realment el que cal és posar tots els mitjans perquè surtin en llibertat en lloc de dedicar-se a la traca valenciana que res aporta i els complica la seva defensa jurídica?

Més enllà del judici i el seu resultat cal pensar en l’indult. Pensar-hi, no parlar-ne. Però l’indult requereix un govern socialista que depengui com ara dels vots del PDeCAT i ERC, i per a això cal que Sánchez duri, no únicament aprovant els pressupostos sinó facilitant al llarg del 2019 la governació espanyola. Tan difícil és entendre i assumir això? El 2019 serà un fracàs més si se situa com a fita la independència, tal com dóna a entendre Torra. Si la independència és en tot cas un horitzó a llarg termini, i una bona estratègia és aquella que situa correctament les passes, una darrera l’altra, no és ara el moment de concentrar-se en la fase tàctica d’alliberar els presos? Perquè tot, i a l’hora, no pot ser, i acaba en fracàs. I part del fracàs el poden pagar els que estan a la presó, perquè, diguem-ho clar, per moltes frases altisonants que es facin, ”El seu exili i la seva presó són el nostre exili i la nostra presó; la seva llibertat serà la nostra llibertat” no és veritat, perquè els que estan tancats són uns, i els que estan en llibertat són uns altres, i si aquests segons no són capaços de veure el problema des de l’altra banda del reixat, els acabaran sacrificant en un altar perfectament inútil.

I és que el pitjor company de viatge que pots tenir, quan el risc és real, és la tonteria disfressada de grandiloqüència.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies