CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Té la Xina més aliats que els Estats Units? Té la Xina més aliats que els Estats Units?

Té la Xina més aliats que els Estats Units?

Un sorprenent estudi efectuat per The Diplomat troba que hi ha més països que recolzen la posició xinesa al Mar de la Xina Meridional que no pas la nord-americana. L’equilibri mundial de forces està canviant
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 28 Juliol, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Té la Xina més aliats que els Estats Units?

El dia 12 de juliol la Cort Permanent d’Arbitratge de La Haia donava pràcticament tota la raó a les Filipines en la seva disputa contra la Xina pel control de les aigües de l’estratègic Mar de la Xina Meridional.

A llegir també: Crisi del Mar de la Xina Meridional: tres escenaris de futur després de la decisió del tribunal

L’opinió pública occidental fou quasi unànime: condemna a la reacció de la Xina segons la qual el tribunal no té jurisdicció per a tractar el cas. A l’interior de la Xina, el suport al seu govern també fou massiu, com demostrà l’allau de comentaris publicats a Weibo, la principal xarxa social xinesa.

No obstant, segons una investigació de The Diplomat, en realitat hi hauria més països i actors internacionals del que sembla que recolzen públicament a la Xina. L’estudi mostra com almenys 70 Estats han recolzat a la Xina en alguna ocasió respecte a la crisi.

Aquesta xifra és inclús superior a la publicitada per la premsa xinesa, que afirmà que almenys 60 països havien declarat recolzar la “posició xinesa en el Mar de la Xina Meridional”. Mitjans nord-americans s’havien afanyat a assenyalar que en realitat només hi hauria 10 països que estarien alineats amb Beijing.

No obstant, el minuciós estudi de The Diplomat ho desmenteix gràcies a haver efectuat una recerca profunda en els principals idiomes del món (mentre que els nord-americans s’haurien limitat a cercar declaracions en anglès) i a tenir una noció més amplia del que s’entén per “posició xinesa”: de fet, per considerar que un país recolza a la Xina és suficient que estigui d’acord amb la següent afirmació: “la Xina s’adherirà a negociacions pacífiques i acords sobre la disputa del Mar de la Xina Meridional” (però no a la decisió de la Cort). En canvi, considera que els països contraris a la Xina són els que han manifestat que la Xina ha de reconèixer i implementar la decisió de la Cort Permanent d’Arbitratge.

Sorprenentment, The Diplomat només ha pogut trobar tres països que hagin manifestat públicament el seu recolzament a les Filipines davant la Xina: Japó, Austràlia i els Estats Units. També es reduït –però més gran- el grup dels aliats incondicionals de la Xina. The Diplomat hi inclou Pakistan, Cambodja i diversos països africans, com Kènia.

Un fracàs pels Estats Units

La majoria dels països que s’han pronunciat sobre la disputa del Mar de la Xina Meridional ho han fet defensant una sortida negociada i pacifica de la crisi. El que és més interessant és que aquesta és precisament la posició xinesa, mentre que la dels Estats Units es limita a recordar a Beijing que ha  de complir amb la decisió de la Cort Permanent d’Arbitratge.

Tenint en compte que Estats Units encara és la principal potència del món, el fet que només dos països (a més de les Filipines) s’hagin alineat amb Washington demostra que l’equilibri de poder mundial està basculant.

Per la seva banda, la influència xinesa en política internacional està creixent i ocupant terreny que abans pertanyia als Estats Units. La majoria de països volen una solució pacifica, el que fa pensar que, per a molts, les relacions amb els Estats Units ja no són una prioritat absoluta, sinó que cal tenir en compte un nou jugador clau, la Xina, a qui convé tenir de bones.

La primera possible conclusió és que Estats Units ha encara d’aprendre a viure en un nou escenari mundial en que ja pot actuar com actor hegemònic (com feia als anys 90 i començaments dels 2000), esperant que els altres el segueixin. La segona és que la Xina no està, ni de bon tros, tan aïllada geopolíticament com a vegades es diu. Beijing està començant ja recollir els fruits de molts anys de treball per a millorar els seus vincles amb la resta del món.

Imatge de portada: el ministre xinès d’afers exteriors, Wang Wi, durant una reunió a Beijing al gener del 2016. AP Photo

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies