CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Suècia accelera les deportacions de demandants d’asil Suècia accelera les deportacions de demandants d’asil

Suècia accelera les deportacions de demandants d’asil

El govern italià afirma que no pot fer més per a gestionar els immigrants i demandants d’asil que arriben a les seves costes. L’executiu suec feu el mateix fa prop de dos anys. I poc després, tancà les portes
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 4 Juliol, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Suècia accelera les deportacions de demandants d’asil

La crisi de la immigració continua a Europa. Durant el 2017 ja han entrat al Vell Continent més de 100.000 persones a través del Mediterrani, i unes 2.200 han mort en la mar. Itàlia, que n’ha rebut entorn de 85.000, ha amenaçat amb tancar els seus ports, i Àustria ha contestat mobilitzant tropes a la frontera per evitar l’entrada de immigrants al seu territori.

Mentre, però, a l’extrem nord del continent, un país que tradicionalment s’ha presentat el paradigma de l’obertura ha donat un gir de 180 graus a la seva política respecte els demandants d’asil.

El 24 de novembre del 2015, la viceprimer ministre de Suècia Asa Romson hagué de contenir les llàgrimes al anunciar la inversió de la política de portes obertes del seu país.“Simplement no podem fer més”, digué el primer ministre al anunciar que Suècia situaria el nombre de demandants d’asil en el mínim exigit per la Unió Europea.

Al 2015, en el punt més alt de la crisi europea dels refugiats, quasi bé 163.000 demandants arribaren a Suècia, incloent 35.000 menors no acompanyats, la majoria dels quals provinents de l’Afganistan. L’entrada d’aquesta quantitat de persones convertí Suècia, un país de 10 milions d’habitants, en l’estat que rebia més demandants d’asil per càpita d’Europa.

Al començament, segons relata Amy M. Russo a Foreign Affairs, els suecs col·laboraven activament i demanaren acollir més demandants. Molts ajuntaments començaren a posar en marxa els seus propis sistemes d’acollida, proveint els nouvinguts d’allotjament i serveis de integració.

La cap d’una de les unitats locals per la integració dels demandants d’asil, Birgitta Korpe, admet que llavors es deixaren portar per les emocions: “al 2015 [la resposta de Suècia] fou emocional. Els mitjans ens colpejaren amb la imatge d’aquell petit nen en una platja a Turquia”. Efectivament, la fotografia del nen sirià mort, Aylan Kurdi, donà la volta al món al setembre del 2015. “Teníem els sentiments a flor de pell. I treballàvem en aquest ambient, fou quelcom de més aviat histèric”.

Russo afirma que la histèria, com totes les emocions, no durà gaire. Al novembre del 2015, Suècia tancava les portes, deixant entrar només el numero de demandats mínim requerit per la UE.

Pels milers de demandants d’asil que encara no han rebut resposta a la seva petició, ara és més difícil que mai obtenir-la. Al 2016, les condicions s’enduriren, fent “quasi bé impossible” segons Russo obtenir asil permanent o permís per portar a la família.

A més, la gran majoria dels demandants no són realment refugiats, sinó persones que fugen de la misèria i inseguretat dels seus països. Com recorda l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats, un refugiat és algú que fuig per motiu d’una persecució en contra seva al seu país, i que degut a aquesta, es troba en una situació de perill per la seva vida si hi torna. Un immigrant, en canvi, no es troba en aquesta situació de perill mortal.

Així doncs, davant la llei, resulta fàcil a les autoritats sueques denegar peticions d’asil esgrimint el incompliment de les condicions mínimes per a ser considerat refugiat.

A més, en el cas dels menors no acompanyats, les autoritats sueques han rebut queixes per fer-los esperar fins que tenen 18 anys, edat a partir de la qual és possible enviar-los de tornada als països d’origen sense necessitat de trobar les seves famílies.

És esperable que la posició del govern suec, amb les properes eleccions previstes pel 2018, s’endureixi encara més. Amb el partit nacionalista i ant immigració Demòcrates Suecs avançant a les enquestes, el govern té poc marge de maniobra.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies