CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Són les regles del joc Són les regles del joc

Són les regles del joc

Col·lectiu Treva i Pau 24 Desembre, 2018 Col·lectiu Treva i Pau 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Són les regles del joc

S’està commemorant el 40è aniversari de la Constitució que ens va tornar la democràcia perduda amb l’esclat de la Guerra Civil. A la mort del dictador, en un esforç de diàleg i transacció, totes les forces polítiques, sense excepció, van establir amb la Constitució del 1978 les bases sobre les quals es podia edificar un Estat social i democràtic que va ser rebut pels espanyols, que la van ratificar massivament, i per la comunitat dels països democràtics, amb gran esperança. Les fites aconseguides són patents, com ho és també, per des­gràcia, el descrèdit en què han anat caient les institucions de l’ Estat davant una ciutadania que, perplexa, les ha anat posant en dubte.

L’alarmant corrupció al si dels partits polítics amb responsabilitats de Govern i d’alguns dels seus màxims representants han avergonyit els ciutadans, tant per la comissió dels delictes que han perpetrat com, sobretot, per la seva deslleialtat. L’absurda tossuderia dels partits involucrats en ocultar-ho no ha fet més que agreujar la indignació de tothom.

Els tradicionals poders de l’ Estat i el tracte que els mateixos reben a la Constitució exigeixen la seva independència i són la garantia del principi de seguretat jurídica indispensable per a la convivència que preveu l’article 9 de la Constitució. Aquests poders de l’ Estat han de garantir i fer efectius els drets inviolables, i inherents a la dignitat de la persona, sobre els quals es fonamenta l’ordre polític i la pau social.

D’un temps ençà, el poder judicial ha estat fortament posat en dubte i no sense raó. Dos han estat els moments més alarmants. El primer d’ells ha estat la sentència pronunciada per una de les seccions de la Sala Tercera del Tribunal Suprem que, sobre el tema de les hipoteques, canvia la doctrina tradicional que es mantenia pel que fa al pagament dels impostos per actes jurídics documentats. La sentència va esdevenir ferma i el recurs havia estat admès mitjançant una interlocutòria firmada pel president de la sala, per “l’interès casacional” del tema plantejat. Sembla lògic que quan el Tribunal Suprem ha de modificar una doctrina jurisprudencial, avoqui al ple el coneixement i resolució del recurs en la sentència del qual s’especifiqui el canvi jurisprudencial que es produirà. No fet així, la sentència dictada per la secció de la sala va causar efectes de cosa jutjada erga; és a dir, d’obligat compliment general. La immediata desautorització del president de la sala que havia admès el recurs i la convocatòria posterior d’un ple per re­alitzar una interpretació dels efectes d’aquesta sentència va fer trencar, sense cap dubte, els principis de cosa jutjada i de seguretat jurídica. La responsabilitat de qui havia admès el recurs i no el va seguir fins al final sembla evident, com també la del president del Tribunal Suprem, que té sota la seva jurisdicció la màxima responsabilitat de les cinc sales del Tribunal. Davant la destrossa produïda en l’àmbit de la jurisdicció ordinària, el president del ­Govern decreta una modificació de la norma derogada, reposant per via de decret una tercera solució. El desastre és, doncs, irreparable.

El segon gran error el comet el legislatiu que, anant molt més enllà de l’obligació que té de designar els membres del Consell del Poder Judicial, ha resultat ser un pacte entre el partit del Govern i el partit de l’oposició que van proposar-ne els noms, fins i tot el del president. La barroeria amb què un senador va tuitejar l’acord, en què es vantava dels avantatges que havia obtingut el partit que representa el seu grup parlamentari, va trencar tots els estàndards de maneres públiques i va posar en dubte la lleialtat dels poders públics a les exigències de la Constitució i de les lleis orgàniques que regulen el funcionament del Consell General del Poder Judicial.

Afortunadament el magistrat predeterminat com a president, Manuel Marchena, va respondre immediatament que en cap cas no entraria a formar part d’aquest organisme. No és estrany que una persona de tan llarga i impecable trajectòria moral i jurídica, que el 2017 va rebre el premi d’ Excel·lència i Qualitat en la Justícia concedit anualment pel Consell General de Procuradors dels Tribunals, no volgués formar part d’un espectacle tan poc edificant. Aquesta manera de procedir és precisament la que ha de presidir els actes dels servidors públics que no ho estan en interès dels partits polítics sinó el de la totalitat de l’ Estat; és a dir, de tots els ciutadans. I en el cas dels tres poders al servei de tots ells, ja que en el seu conjunt resideix la sobirania de la nació. Així, afortunadament, ho consagra la Constitució del 1978, que en cap cas no pot ser culpable del que ens està passant ni del que ens pugui passar, ja que és exclusivament un text, però un text per a la convivència elaborat i consensuat per donar seguretat jurídica i viure en pau. Només el mal ús que de la Constitució fan els qui a la seva empara governen és responsables del seu descrèdit i fins i tot de l’enfrontament entre els ciutadans.

Publicat a La Vanguardia el 21-12-2018

Print Friendly, PDF & Email

Col·lectiu Treva i Pau

Grup de persones que reflexiona sobre la situación social, política i económica: Jordi Alberich, Josep M. Bricall, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carlos Losada, J.J. López Burniol, Josep Miró i Ardèvol, Alfredo Pastor

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies