CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Sofregits de ceba i brous hivernals Sofregits de ceba i brous hivernals

Sofregits de ceba i brous hivernals

Remeis i cuina de convent 17 març, 2017 Fra Valentí Serra de Manresa 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Sofregits de ceba i brous hivernals

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook16Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

En els guisats de cuina antiga, pairal i conventual, la ceba hi era molt present, especialment des del període medieval i encara avui, en els nostres dies, no és imaginable un sofregit català sense ceba! La ceba es pot presentar a taula de moltes maneres: crua (macerada amb vinagre i després ben amanida amb oli); escalivada al caliu i presentada a guisa d’acompanyament del bacallà esqueixat o bé d’anxoves; bullida amb patata i altres verdures, etc. Els entesos diuen que la ceba ja es conreava a l’Àsia fa més de cinc mil anys, i estudis recents han posat en relleu que és una verdura molt beneficiosa per a l’organisme,  puix que és molt baixa en sodi, sense greixos, i molt rica amb vitamines i minerals. A més, és un poderós antioxidant, és molt diürètica, bactericida i ajuda a combatre el restrenyiment.

cebaDe cebes n’hi ha una gran varietat: la ceba morada (que no és tan dolça); la ceba xata o gallega; la bavosa blanca; la rosada “de Figueres” (que és melosa i dolcenca); l’escalunya que és petitona però molt gustosa; la ceba rossa (molt apta per fondejar i confitar), la “vigatana” i, sobretot, la ceba blanca, que és la més estimada per guisar.

Hi ha un guisat empordanès anomenat agafa-sants on la ceba hi té un gran paper en el sofregit previ. És particularment gustosa, i de fàcil elaboració, la sopa fraresca de ceba, que se sol fer d’aquesta manera “a dins d’una cassola ben untada de llard hi posaràs ceba picada, uns quants grans d’all, un parell de tomàquets i una mica de julivert, tot molt menudet. Ho faràs sofregir posant-hi la sal i aigua suficients, i ho passaràs per un tamís. Després hi tires el pa que hauràs tallat molt fi per a la sopa i ho deixes bullir tenint present que, abans de dur la sopa al refetor, has de posar un ou cru a cada plat i ho serviràs molt calent”.  Era força comú en els convents menjar en temps hivernal una escudella de sopa d’ou i ceba, per fer-la, caldrà preparar “un bon brou de gallina a proporció i, amb llard, fregiràs força ceba tallada molt fina on hi posaràs la carn trossejada de la gallina que abans hauràs bullit per al brou. Dins d’aquest fregit hi col·locaràs el pa torrat, que hauràs tallat a llesques molt fines, i has de donar-li unes quantes voltes perquè agafi el gust del fregit. Seguidament hi tires el brou i ho poses a bullir i afegint un ou a cada plat, ho posaràs un moment al forn perquè qualli l’ou” (Cuinar en temps de crisi, p. 14), i és aquesta una menja gustosa i de bon nodriment, deien els frares! També fou un plat força comú en l’antiga cuina pairal i conventual  (i de gust molt excel·lent!), la cassola de naps o de trumfes amb llardons i ceba, que abans de servir era gratinada al forn.

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook16Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Fra Valentí Serra de Manresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR