CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Sistemes electorals: una institució al servei dels països, no dels partits Sistemes electorals: una institució al servei dels països, no dels partits

Sistemes electorals: una institució al servei dels països, no dels partits

La proposta de Ciutadans i Podemos per a reformar el sistema electoral els beneficia tan sols a ells. Més que justa, és només proporcional. A més dificulta la formació de governs i no resol un dels principals problemes polítics d’Espanya: la partitocràcia
EspanyaPolíticaZPortada Izquierda 10 març, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Sistemes electorals: una institució al servei dels països, no dels partits

A començaments de febrer, Ciutadans i Podemos varen presentar una proposta de reforma electoral que pretenia guanyar proporcionalitat. És a dir, fer que el numero d’escons es correspongui de manera més exacte amb el numero de vots que cada candidatura obté.

No és gens sorprenent que les forces de Rivera i Iglesias serien, amb diferència, les més beneficiades si s’aplica el seu sistema: el PP i el PSOE perdrien en total 16 escons, Ciutadans en guanyaria 12 i Podemos, 6.

Des de la Transició, a Espanya (i Catalunya), s’aplica un sistema de conversió de vots en escons conegut com Llei d’Hondt, que tot i ser més o menys proporcional, prima la llista més votada quan les circumscripcions electorals són petites. Això és, en aquelles circumscripcions (a Espanya són les províncies) on hi ha un numero petit d’escons en joc, la candidatura que obté més vots en guanya encara més; en surt sobre-representada. I a l’Espanya interior, hi ha moltes circumscripcions petites on PP i PSOE surten sistemàticament sobre-representats.

La Llei d’Hondt i la configuració de les circumscripcions donen a Espanya un sistema essencialment proporcional però amb un tret de caire majoritari que facilita la formació de majories de govern i, a través d’elles, l’estabilitat política.

La problemàtica llei electoral de la Segona República

Durant la Transició es va escollir la Llei d’Hondt per evitar l’error de la República, que tenia un sistema que polaritzava, és a dir, tendia a crear majories i minories molt clares que no havien de pactar entre elles per tal de governar. Tal i com explicava El País en un article de 1976, sota el sistema republicà, qui treia la majoria dels vots en una circumscripció s’enduia una majoria encara més gran. El segon se’n quedava una minoria si arribava al 20% dels vots emesos, i la resta de candidatures no obtenien cap representació parlamentaria.

El sistema incentivà la formació de dues vastes coalicions de partits, una de dretes (el Front Nacional Contrarrevolucionari) i una altra d’esquerres (el Front Popular) que acabaren per polaritzar Espanya i abocar-la a la Guerra Civil. A les eleccions de febrer del 1936, ambdues obtingueren un numero de vots molt similar, entorn de 4 milions i mig. No obstant, el Front Popular s’endugué una majoria absoluta d’escons (55,6%) mentre que el Front Nacional tan sols n’obtingué el 33%.

Partitocràcia

En definitiva, el sistema electoral espanyol actual es concebé pensant en la història i les necessitats del país durant la Transició. En canvi, actualment la sola preocupació electoral és el “què em toca a mi?”. Això és un error, ja que un sistema electoral ha d’estar concebut per a satisfer les necessitats d’un país, no d’un partit.

Durant la Transició les necessitats d’Espanya eren unes: que tothom estigués representat però que es pogués formar govern de forma còmoda. Actualment, en canvi, els partits espanyols s’han fet tan forts i estan tan vinculats a les institucions públiques, financerament i políticament, que la partitocràcia ha esdevingut un dels principals problemes polítics.

L’enorme majoria de ingressos dels partits espanyols, entorn d’un 80%, prové de fons públics. A més, el ciutadà està obligat a escollir una llista electoral tancada, que ve proposada pel partit sense que pugui alternar-ne ni l’ordre ni la composició.

El model alemany

La reforma del sistema electoral espanyol s’hauria de pensar donant més capacitat de decisió al ciutadà i restant poder als partits, tot respectant un equilibri entre proporcionalitat i estabilitat política. Una bona forma d’aconseguir-ho seria inspirar-se en el model electoral alemany.

Alemanya té, des del 1949, un dels sistemes electorals més ben valorats pels politòlegs i experts en sistemes electorals. Essencialment, es tracta de que el ciutadà emeti dos vots: amb el primer escull una llista de partit tancada, com passa a Espanya, però que és única a nivell nacional. Amb el segon, elegeix a un candidat (una persona, no una llista de partit) per la seva circumscripció.

Un cop al Parlament (Bundestag), la meitat dels escons s’omplen amb els candidats personals i l’altra amb les llistes nacionals dels partits polítics. Així s’aconsegueix tant una bona proporcionalitat entre vots i escons com un nivell molt elevat de personalització, que permet establir un fort vincle entre el votant i el seu diputat de circumscripció.

El sistema proposat per Ciutadans i Podemos es basa únicament en la part proporcional del sistema alemany, sense preocupar-se per la part personalitzada. La seva proposta potser sigui “més justa”, com afirmava el numero 2 de Ciutadans José Manuel Villegas, però no sembla adient per les necessitats actuals d’Espanya. La idea de Iglesias i Rivera ens acosta a un sistema proporcional pur que, a més de dificultar la formació de governs, manté el poder dels partits polítics.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies