CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
A Síria, s’acosta la batalla crucial de Raqqa contra Estat Islàmic A Síria, s’acosta la batalla crucial de Raqqa contra Estat Islàmic

A Síria, s’acosta la batalla crucial de Raqqa contra Estat Islàmic

Experts internacionals expressen la seva preocupació envers la fragilitat de les relacions entre els actors que lluiten contra Estat Islàmic al nord de Síria. Podria ser que els Estats Units basculessin properament cap a una posició pro-turca
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 2 maig, 2017 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » A Síria, s’acosta la batalla crucial de Raqqa contra Estat Islàmic

Segurament es tracta de la prova més complicada de la coalició liderada pels Estats Units contra Estat Islàmic. Al seu costat, la campanya per alliberar Mossul, la segona ciutat de l’Iraq, no sembla res més que un entrenament.

Raqqa és una població de prop d’un quart de milió d’habitants segons dades oficials del 2004. Situada a la vora del riu Èufrates al seu pas pel nord-est de Síria, fou conquerida al 2014 pels milicians d’Estat Islàmic. Des de llavors, la població ha estat sotmesa a una estrictíssima Llei Islàmica d’una banda i als bombardejos de la coalició contra els gihadistes de l’altra.

Amb tot, però, Raqqa i Mossul comparteixen un tret clau: la dificultat principal de les operacions no resideix en la batalla com a tal. La desfeta militar de l’auto-proclamat Califat era evident ja quan l’organització es trobava al punt àlgid del seu poder, a l’estiu del 2014.

Al contrari, d’una forma semblant al que passà durant la Segona Guerra Mundial, el problema es troba en la gestió de les tensions internes de la coalició que lluita contra un enemic (l’Alemanya Nazi als anys 40 i el Califat en el cas que ens ocupa) que té els dies comptats.

No obstant, la diferència radica en la complexitat de les relacions entre els socis de l’aliança. Durant la Segona Guerra Mundial, tan sols hi havia dues faccions clarament delimitades: l’occidental, capitanejada pels Estats Units, i l’oriental, essencialment la Unió Soviètica. En canvi, a Síria i l’Iraq, les esquerdes són múltiples.

Els actors claus

Per una banda, es troba el règim d’al-Àssad, que un cop hagi derrotat definitivament els rebels a Idlib, a l’oest del país, girarà de ben segur la seva atenció vers l’est. Rússia, com és ben sabut, té importants interessos geopolítics i econòmics compromesos amb el règim, i és esperable que el Kremlin doni la cara pel dictador de Damasc. A més, Rússia s’hi juga el seu prestigi internacional com a actor de primera línia.

Turquia, per la seva banda, té també interessos essencials a Síria, i en particular a Raqqa, que es troba a prop de la seva frontera. El 25 d’abril, l’aviació turca efectuà diversos bombardejos contra forces kurdes recolzades pels nord-americans.

No obstant, el dissabte passat, el President Erdogan, internament reforçat després de la seva victòria al referèndum presidencialista, afirmà que Turquia i els Estats Units podrien unir les seves forces per a convertir Raqqa “en un cementiri” pels combatents d’Estat Islàmic.

De fet, Erdogan sembla tenir confiança en Donald Trump, amb qui té previst reunir-se el 16 de maig. Segons el Institute for the Study of War (ISW), Erdogan intentarà convèncer a Trump perquè deixi de donar suport als kurds sirians –suposadament aliats del PKK- i recolzi en canvi a l’Exèrcit Sirià Lliure (ESL), recolzat per Turquia. Com el ISW remarca, entre les forces del ESL hi ha elements propers à Al-Qaeda.

Cap a una aliança entre Erdogan i Trump?

Tenint en compte que els Estats Units no han anat més enllà de la condemna dels atacs aeris turcs del dia 25, podria ser que Erdogan i l’Administració Trump acostin posicions de forma important properament.

Estats Units pensava haver trobat en els kurds sirians, que constitueixen el grup dominant de les anomenades Forces Democràtiques de Síria (FDS), el soci ideal per lluitar contra Estat Islàmic. No obstant, les tensions entre kurds i turcs amenacen la relació entre Washington i Ankara des de fa mesos.

En les properes setmanes podria produir-se un canvi fonamental de la posició nord-americana a Síria. Si bé, com Catdiàleg informà, nombrosos militars nord-americans semblen preferir les FDS abans que el ESL com a aliat contra Estat Islàmic, a nivell estratègic l’Administració Trump podria considerar que és preferible no buscar-se-les amb els turcs.

De fet, la relació entre Trump i Erdogan sembla ser bona: el president nord-americà trucà al seu homòleg turc per a felicitar-lo després del referèndum d’abril, segons afirma The Washington Post.

Llegir també: A Síria, Estats Units està atrapat entre els Kurds i Turquia

D’altra banda, però, si els kurds sirians es senten traïts pels Estats Units podrien bascular cap a l’Iran, Rússia i el règim d’Al-Àssad, cosa que podria potencialment apuntar cap a una segona guerra civil a Síria -inclús abans que la primera hagi acabat.

L’institut de recerca i grup de pressió International Crisis Group opina que és crucial que els Estats Units arribin a un acord amb Turquia que impedeixi l’obertura d’un nou front. No obstant, en cas de que sigui impossible arribar a un acord formal, l’organització proposa que l’Administració Trump prengui un posicionament més cautelós envers les FDS, de manera que Washington no perdi Turquia com aliada.

En qualsevol cas, el que sembla clar és que Estats Units no són l’actor principal al nord de Síria. Havent perdut la iniciativa a la regió des de fa anys, cal que Washington s’adapti ara als requeriments de la situació.

Imatge de portada: un combatent kurd de les FDS al nord de Síria. ANHA/Hawar News

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

  • Alfons Solans Jordana

    4 maig, 2017 #1 Author

    Es una situacio tant i tant complexa que no goso a fer cap analisi. Nomes subrratllar algunes evidencies: 1) La Primavera arab ha estat un fracas i aquells que la van recolzar -i potser promoure?- han deixat palesa, com a minim, la seva ingenuitat i incompetencia 2) Avui per avui Donald Trump encara es una incognita 3) La informacio que ens arriba, en tot moment ha estat força manipulada. 4)Es clar que al mon islamic no hi podem aplicar els criteris occidentals .- Per tant, i com a introduccio a qualsevol analisi, cal recordar la dita popular: Es millor un mal tracte que un bon pleit. Com aplicar-ho a la situacio a Siria?

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies