CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Simfonia pressupostària: Cant de sirenes Simfonia pressupostària: Cant de sirenes

Simfonia pressupostària: Cant de sirenes

Anàlisi 7 novembre, 2018 Antoni Durán-Sindreu 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Simfonia pressupostària: Cant de sirenes

Pendents de la partitura, ja coneixem els primers compassos de la simfonia pressupostària. En el seu primer assaig, les notes marcadament socials atreuen la nostra atenció. Tant, que oblidem que l’orquestra està endeutada fins a les celles, que el sou dels músics i el cost del seu manteniment supera des de fa anys el dels seus ingressos, que augmentar el preu de les entrades pot tenir efectes negatius en l’audiència, i que la il·lusió dels melòmans està en hores baixes. I què fer? Doncs poc, o molt. Podem continuar convençuts que l’orquestra és un do sobrenatural que ens transcendeix, o podem adonar-nos que no hi ha cap do natural i que som cada un de nosaltres els que a través de les nostres aportacions paguem els sous i el manteniment de l’orquestra. Pensar el contrari és un miratge. Però clar, com els diners els han de pagar “els rics”, no percebem la magnitud del problema fins que caiem en el compte que la gran part del pastís la paguem sempre els mateixos encara que sigui de forma inconscient. En això, l’estratègia de comunicació de l’orquestra és de les millors d’Europa.

En aquest context, la primera tasca de qui té la màxima responsabilitat en tan gran empresa és la de procurar mantenir la seva qualitat millorant la seva eficiència i garantint la seva sostenibilitat. Abans de pujar el preu de les entrades més cares i de bonificar les més barates, decisió aplaudida pels que estan convençuts que el concert és un dret al qual s’ha d’accedir gratuïtament per part dels menys afavorits, cal revisar amb rigor els costos de la companyia. I, en revisar-los, ens adonem que la inversió realitzada a l’auditori de la ciutat és desproporcionada, que està absolutament infrautilitzat, que les desviacions pressupostàries que a construir s’han produït són molt rellevants i que la ceràmica de luxe que recobreix les àmplies i majestuoses sales és de veritable museu.

Observem, també, que hi ha una bonificació del 50% del preu de les entrades per als que assisteixin a un mínim de 10 concerts a l’any, però que ningú controla si tan suggestiva oferta ha tingut els seus efectes en termes d’eficàcia (promoure una major assistència) i d’eficiència (augmentar la recaptació).

Ningú s’ha preocupat tampoc de negociar la millora dels costos pels desplaçaments dels músics, d’optimitzar el manteniment de l’auditori o el consum elèctric de la sala principal de concerts, d’analitzar si cal comprar cada any 3 violins de màxima qualitat, o si és imprescindible contractar els músics més cars del món, és a dir, si s’apliquen criteris objectius d’austeritat o racionalitat en la gestió de la despesa que res té a veure amb la qualitat dels músics i de la seva música.

Com l’únic important és que es parli d’ella, ningú ha reparat en la duplicitat de costos que representa tenir quatre auditoris en sengles ciutats espanyoles que, al marge de la seva notorietat, són sens dubte irrentables per l’escassa assistència de públic i pel seu elevat cost de manteniment. Però l’estratègia de comunicació imposa 3 audicions a l’any en cada un d’ells tot i que la seva eficàcia i eficiència en absolut ho aconsellen. L’important és que es percebi l’omnipresència de l’orquestra.

Ningú ha plantejat fer un rigorós pla de viabilitat que detecti els problemes estructurals que l’empresa té i proposi les mesures que garanteixin la seva sostenibilitat i que permeti que els músics se centrin en desenvolupar el seu potencial musical en lloc de fer-ho en la humana preocupació pel seu futur immediat i el de la seva família, seriosament amenaçat per la delicada situació de la companyia. L’important, se’ls diu, és deixar-se portar per la màgia de la música. Bé, per ser sincers, en una ocasió un “il·luminat” va proposar un realista pla de xoc, la resposta va ser el seu contundent acomiadament per part del Consell de l’empresa integrat en la seva gran part per aficionats a la música amb escassa experiència en orquestres i amb molt poca preparació per a una gesta de tan grans característiques. La seva prioritat és que es parli molt de l’orquestra i de la seva important funció social. El seu cost, poc importa.

I així transcorre un any rere l’altre sense que ningú respongui pels seus actes perquè l’orquestra, m’he oblidat dir-ho, gaudeix d’immunitat.

Els sona la música? O afrontem la realitat, o tot el que fem allarga l’agonia, ens indueix a un somni impossible, i no garanteix la sostenibilitat. El primer i principal problema és de despesa: absència de valoració de les polítiques públiques, duplicitats, falta de professionalització, memòries econòmiques insuficients, desviacions pressupostàries, absència d’austeritat, inexistència de responsabilitat, i un llarg etcètera. La correcció és tan necessària i urgent com compatible amb el manteniment de la Societat del Benestar. Sostenir el contrari, és pura demagògia.

Abans de pujar impostos o, millor, de reformar la fiscalitat, cal, doncs, afrontar el problema de la despesa, i si no es fa, és perquè ens centrem en els rèdits a curt termini i no en l’interès general del país en termes estratègics i de sostenibilitat; malaltia, per cert, que ha adquirit ja la condició d’epidèmia. Mentrestant, en el segon pis, es murmura pel baix que menys cant de sirenes i més consciència del dur que és avui exercir de músic.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies