CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Silenci Silenci

Silenci

El silenci no és una postura elusiva, ni és tampoc una absència de comunicació. És generar una situació que ens ajuda a reflexionar, que dóna prioritat a escoltar, que combat l’excitació, que irradia calma a l’entorn
Conviure 9 octubre, 2017 Simó Aliana 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Silenci

Vaig pensar escriure aquest post, amb aquest títol,  dimecres passat dia 3, després de les nombroses i compactes manifestacions rebutjant la violència de l’1-O. Havíem passat  tres dies vertiginosos, pleníssims.  Portava dintre un cúmul de sentiments, imatges, comunicats, patiments, declaracions oficials, WhatsApp, comentaris, reaccions…., que em submergien en una profunda tristor i en unes tremendes ganes de silenci.

Les manifestacions ja s’havien produït, i desitjava que el carrer tornés al soroll estàndard de sempre, que callés. Desitjava que les intenses emocions individuals deixessin de ser expressades externament i restessin covades en el fons intern de cadascú. Tot allò principal ja  ens ho havíem dit, o bé ho havíem sentit. Buscava silenci.

El silenci no és una postura elusiva, ni és tampoc una absència de comunicació. És generar una situació que ens ajuda a reflexionar, que dóna prioritat a escoltar, que combat l’excitació, que irradia calma a l’entorn. Després de tanta excitació pensava, i penso, que els moments de silenci podien servir de contrapès a tanta sacsejada.

Innocent de mi. La setmana  ha continuat afegint  més i més elements a l’excitació col·lectiva d’aquests dies: imputació del cap dels mosso , de l’ANC i d’Omnium; els bancs i empreses que canvien de seu social, les blanques manifestacions del “parlem”, les manifestacions unionistes inclosa la gran manifestació d’avui diumenge dia 8, i altres esdeveniments. Poc silenci, la veritat.

Per sort, en paral·lel a les noves fonts de soroll cada cop s’alcen més veus a favor de la calma, la reflexió, la pausa i la contenció. Citada per una comentarista de Vilaweb,  l’activista índia  Arundhati Roy deia que quan passen coses importants és temps d’aturar-se i respirar. Tenen experiència aquestes persones que han viscut i patit llargs processos d’emancipació en entorns molt més complicats que els nostres.

Deixem ja el carrer tranquil. Respirem. Imposem-nos llargues estones de silenci. M’agradaria  que els nostres representants polítics s’apuntessin també a la mateixa pauta, convençut com estic que la convivència  entre tots no s’alimenta amb models basats en l’escalada que alimenta el binomi acció-reacció.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies