CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Qui serà el president de la Generalitat? Qui serà el president de la Generalitat?

Qui serà el president de la Generalitat?

L’actual panorama polític a Catalunya posa en evidència que les diferents parts estan molt lluny de trobar una solució per saber qui serà el pròxim president de la Generalitat
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 8 gener, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Qui serà el president de la Generalitat?

Catalunya no té ni president de la Generalitat ni president del Parlament. De fet, falta ben poc perquè s’hagi de decidir qui conformarà la Mesa del Parlament, i a hores d’ara hi ha moltes incògnites obertes. Tornarà Puigdemont per ser investit president de la Generalitat? Renunciaran els diputats de la presó i de Bèlgica al seu ascó per tal de no perdre les votacions sobre la Mesa? Es posaran d’acord les forces independentistes? Sigui com sigui, el panorama polític a Catalunya posa en evidència que encara hi ha moltes preguntes sense resposta, i que de moment la solució per saber qui serà el pròxim president sembla estar molt lluny.

Arrimadas es veu de presidenta de la Generalitat

D’una banda tenim Inés Arrimadas, que en declaracions a El País, ha assegurat que es postula com a futura presidenta de la Generalitat, al considerar que els independentistes no es posaran d’acord. Però aquesta via sembla molt improbable. D’una banda, en cas que els principals partits del bloc independentista no es posin d’acord, hi hauria d’haver una candidatura alternativa que reuneixi suficients suports per presidir la Generalitat, i aquesta alternativa no és C’s. De fet, en el cas que JxCat i ERC no es posin d’acord, el més probable és que s’arribi a unes noves eleccions, almenys abans de permetre que Arrimadas presideixi la Generalitat.

El que també converteix aquestes declaracions de la líder de Ciutadans en un brindis al sol, és la necessitat que té de rebre els vots a favor dels comuns, un partit que està als antípodes de la seva ideologia. Aquest tema, de moment, està aturat.

La victòria de la confusió

El bloc independentista ha aconseguit una victòria clara a les eleccions, però és la victòria de la confusió, ja que hi ha dues posicions molt marcades i diferents. D’una banda, Puigdemont proposa l’única via que veu possible, que és la de tornar per ser investit president. Una cosa que no passarà mentre ell no tingui les garanties de que pugui arribar a aquest objectiu. Tot i així, es manté ferm en què aquesta és l’única opció. Mentre no tingui aquestes garanties, també s’està estudiant la possibilitat de boicotejar l’apertura del Parlament, fent que el seu partit no s’hi presenti. Aquest fet obligaria a convocar unes noves eleccions. I aquesta és una idea de la qual ERC no s’hi ha arribat a oposar,

D’altra banda, la posició d’ERC és tota la contrària. El partit de Junqueras prefereix fer un govern i governar intentant atraure la base, durant els anys que fos necessari, per a fer les coses bé.

Però tenint en compte que un està a l’estranger i l’altre a la presó, on radica la diferència? Principalment en què Puigdemont és conscient que si la situació a la Generalitat es normalitza, políticament ell ja estarà mort. Puigdemont només té presència política mentre la situació no sigui normal, ja que ell és la garantia per mantenir l’anormalitat política a Catalunya. I per la seva banda, Junqueras representaria el contrari, la normalitat.

El futur dels consellers cessats a l’aire, a reserva de què passi amb la Mesa del Parlament

Tot plegat es barreja amb un nou problema. Els diputats que estan a la presó i a Bèlgica, especialment aquests segons, es troben en la disjuntiva, i per tant estan sent pressionats, entre abandonar el càrrec o esperar, a reserva del que els hi depari el futur dels seus partits. Si no renuncien al càrrec, és possible que les forces sobiranistes no tinguin majoria suficient per escollir la configuració de la Mesa del Parlament. I això afegeix un nou element de confusió, ja que la primera votació que es fa al Parlament és per elegir la mesa, i a hores d’ara ni tan sols se sap qui en serà el president.

És a dir, que a hores d’ara, Catalunya encara no sap qui serà el seu president, malgrat que hi ha un grup que ha tret majoria absoluta (l’independentista), ni qui serà el president del Parlament. Una situació que no havia passat mai abans.

Elsa Artadi, l’esperança independentista?

Qui a poc a poc es postula com l’esperança independentista per JxCat és Elsa Artadi. La número 10 de la llista va entrar a la Generalitat com a assessora del Departament d’Economia del conseller Andreu Mas-Colell el 2011, i des d’aleshores ha ocupat diversos càrrecs. Sigui com sigui, és un període molt curt de temps, i la seva experiència política és pràcticament inexistent. Tot i així, si finalment s’acabés postulant com una alternativa a Puigdemont, es convertiria en el segon president que no ha estat mostrat prèviament als ciutadans com a tal.

Artadi, igual que Puigdemont el 2015, no anaven com a cap de llista del seu partit. I aquest fet és fruit d’una circumstància anòmala. La llei electoral espanyola de l’any 79, per la qual es regeixen les eleccions catalanes, té un sistema parlamentari. Això significa que el president de la Generalitat és escollit pel Parlament, i per tant, no és necessari que sigui cap de llista. Ara bé, el sistema històric i polític de la Generalitat és presidencialista, per la qual cosa el president de la Generalitat sempre és qui va de cap de cartell. El candidat a president és qui prèviament s’ha presentat a la societat. Per això a Pujol, Maragall o a Mas, més que votar a un partit, es votava a una figura.

Puigdemont va ser president de rebot, i aquesta és la situació amb la qual es podria trobar Artadi. Seguint la lògica històrica, si el president no pot ser Puigdemont, qui ho hauria de ser és Junqueras. Si finalment Puigdemont decideix no tornar a Catalunya, però vol continuar amb el criteri de govern previ al 155, s’hauria d’aplicar el mateix procediment que si el president s’hagués hagut de retirar per una malaltia inhabilitant: que el vicepresident agafés les regnes del país.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies