CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Sensellarisme: l’Ajuntament sensibilitza, però no busca solucions Sensellarisme: l’Ajuntament sensibilitza, però no busca solucions

Sensellarisme: l’Ajuntament sensibilitza, però no busca solucions

Només a Barcelona hi ha 3.231 persones que no tenen casa, de les quals, 950 viuen al carrer. Creix el nombre de persones allotjades en centres
SocietatZPortada IzquierdaZResto 29 Novembre, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Sensellarisme: l’Ajuntament sensibilitza, però no busca solucions

Diumenge passat va ser el dia internacional de les Persones sense Llar. Amb motiu d’aquest dia, al llarg de la setmana passada es van anar celebrant actes de conscienciació a la població i per donar dades noves sobre la situació actual del fenomen anomenat ‘sensellarisme’, que és el que engloba aquest concepte de les persones que no tenen casa.

El dimecres, per exemple, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), que aglutina 34 entitats, va llançar una guia amb un decàleg de recomanacions per a mitjans sobre el fenomen dels sense llar. La guia busca desmuntar falsos mites i ajudar que no es reflecteixi de manera paternalista ni estereotipada.

En roda de premsa, el portaveu de la XAPSLL, Jesús Ruiz, va presentar les Recomanacions i Guia d’estil sobre els sense llar, al costat de la tinent d’alcalde de drets socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, i al coordinador del grup de comunicació de la XAPSLL, Lluís Guilera, entre d’altres.

La xarxa vol fer pedagogia sobre el ‘sensellarisme’, un concepte que s’utilitza molt poc en els mitjans de comunicació i que és poc conegut per la ciutadania, i que engloba “persones sense sostre, persones que viuen en altres allotjaments o que tenen un habitatge precari i insegur“. “Una de les potencialitats que té la paraula és que permet arraconar estereotips com indigent. Utilitzar aquest substantiu elimina la responsabilitat de la persona i permet parlar del fenomen“, ha argumentat Laia Ortiz.

Càritas va llançar dijous, com ja és costum, tot de glous blancs que simbolitzen

Càritas va llançar dijous, com ja és costum, tot de glous blancs que simbolitzen la dignitat dels qui viuen en condicions precàries.

D’altra banda, Càritas, que és una d’aquestes 34 entitats que formen part de la XAPSLL, va organitzar pel dijous, i com a sisè any consecutiu, un acte a la plaça de Sant Jaume per mirar de fer visible el problema. Aquesta trobada, que alguns defineixen com a flashmob, va reunir a 200 persones, es va llegir un manifest i es van deixar anar desenes de globus blancs. Aquests globus simbolitzen la dignitat dels qui es veuen obligats a viure en condicions precàries.

L’Ajuntament sensibilitza però no busca solucions

Precisament Laia Ortiz, va recordar que aquest no és un problema individual, “sinó de la ciutat, de la societat”. I per això l’Ajuntament du a terme una campanya municipal de sensibilització i per buscar solucions, que porta per lema “Podries ser tu”. És a dir, el consistori fa una campanya (que no són accions), per sensibilitzar a la gent (que no són accions), i que conjuntament es busquin solucions. Pretén l’Ajuntament que a través de la sensibilització apareguin les solucions? És feina dels ciutadans aquesta? Quina és la tasca que desenvolupa el govern municipal si no és el de buscar les solucions i executar-les?

3.182 persones sense sostre

El mateix diumenge la Xarxa XAPSLL va llançar un manifest en el qual demana a les administracions que tinguin més compromís per evitar aquestes situacions. I és que actualment hi ha 3.231 persones sense llar, de les quals 941 viuen al carrer (el 2008 eren 658), i la resta viuen acollides en centres. Del 2008 al 2016, han augmentat les persones allotjades en tots els recursos assistencials municipals de 1.109 a les 1.672 -de 500 a les 667 ateses en albergs i de 182 a les 481 residents en pisos, per exemple-, segons Ortiz.

La Fundació Arrels ajuda a les persones sense llar amb models solidaris com el Housing First.

La Fundació Arrels ajuda a les persones sense llar amb models solidaris com el Housing First.

Entitats com la Fundació Arrels ajuden a pal·liar les situacions precàries en les quals es troben aquestes persones. A principis del 2016 van anunciar que durant el 2015 havien atès prop de 1.700 persones sense llar, un increment de gairebé 100 persones respecte a l’any anterior. Entre el 2008 i el 2013, l’increment de persones que no tenen casa ha augmentat en un 47%, sobretot per culpa de la crisi. Una de les revolucions que han permès a Arrels ajudar a les persones sense llar és el projecte del Housing First, un fenomen que va néixer el 1992 a Amèrica, però que a Barcelona també està donant els primers bons resultats.

Evitar els estereotips

Un dels objectius de la XAPSLL és trencar amb alguns estereotips, que només serveixen per encasellar a les persones en un rol del qual és molt difícil de sortir. En el decàleg que van presentar la setmana passada, per exemple, es desaconsella utilitzar els conceptes com ‘rodamón’ o ‘indigent’, i pretén “familiaritzar” els periodistes del tipus de recursos que utilitzen aquestes persones, com centres de dia o allotjament d’inclusió.

Actualment hi ha 941 persones a Barcelona que viuen al carrer.

Actualment hi ha 941 persones a Barcelona que viuen al carrer.

Vol sensibilitzar del fet que qualsevol persona pot acabar en aquesta situació; que es tracta “d’éssers humans complets, que tenen uns drets i als quals es vol donar veu sense fer-ho de manera paternalista“; acabar amb els falsos mites, i evitar imatges estereotipades i respectar el dret a la intimitat.

Tinent d’alcalde Ortiz va defensar que el ‘sensellarisme’ no és una patologia social, sinó “la conseqüència d’un increment de les desigualtats, la punta de l’iceberg de processos socials i de la polarització de la societat“. Sosté que el decàleg s’ha fet en col·laboració amb el servei d’atenció a persones vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona, i que pretén fer “una reflexió ètica per fer emergir lluites invisibles“, a més de ser una eina útil que remogui consciències.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies