CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Senderi Senderi

Senderi

Conviure 27 Setembre, 2017 Simó Aliana 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Senderi

Encara que no m’agrada gaire,  avui per avui és impossible no parlar del que està passant aquests dies entorn de la tragicomèdia interminable Catalunya-Espanya, etapa actual: referèndum. Segur  que no hi afegiré res als centenars de comentaris que s’han produït des de tots  els costats. Les xarxes en van plenes. Molta informació i molt distribuïda fa, paradoxalment, que costi bastant estar adequadament informat.

Independentment dels arguments que utilitzen uns i altres és evident que els instruments i la força  del Gobierno són molt més potents que els del Govern. Al menys  per aquesta batalla. Segurament la votació no es podrà dur a terme en condicions suficients per poder considerar-se acceptable, i l’escenari per a continuar treballant el tema canviarà en uns termes que ara no podem anticipar.

Més enllà dels fets concrets, m’ha cridat l’atenció que ambdós Governs en les seves tàctiques respectives han fet i fan continues filigranes amb la interpretació de l’entramat legal existent, bé sigui per aprovar les discutides noves lleis catalanes, bé sigui per justificar les actuacions  judicials i policials espanyoles dels darrers dies. Tot un seguit de tacticismes i pilleria que deixa constància que hi ha gent que es coneix molt bé les escletxes de l’ordenament jurídic però que redueixen allò de la “altura de miras” a pur tòpic. Poc senderi, al cap i a la fi.

Voldria que el conflicte no arribés a més. Que qui vulgui votar pugui anar a votar, que si troba el col·legi tancat o la policia no el deixi entrar, pugui protestar allà no violentament  o tornar-se’n  a casa si vol, o afegir-se  a una protesta més massiva si s’esdevé; que si pot votar ho pugui fer en condicions acceptables i que el seu vot es pugui comptar, i sumar amb d’altres,  i poder respectar la informacions, parcials totes, tant dels que han pogut votar com dels que no ho han pogut fer, o no ho han volgut fer.

Sapiguem conviure tots amb  el problema i amb la parcialitat dels seus passos endavant i enrere. Diumenge que ve serà un nou pas. Esperem que la tensió que ha generat, per alta que sigui,  no derivi en violència ni en ganes de fer mal.  Recuperem ara el senderi, aquell seny aplicat que em predicaven a casa quan era petit. Ja tornarem a reivindicar la “altura de miras” a partir de la setmana entrant.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies