CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Segarra-Garrigues: té sentit continuar amb les construccions? Segarra-Garrigues: té sentit continuar amb les construccions?

Segarra-Garrigues: té sentit continuar amb les construccions?

Diversos informes denuncien la construcció del canal Segarra-Garrigues. Amb una inversió de 1.183 milions d’euros, els experts creuen que es recuperarà la inversió en menys de 300 anys
EconomiaZPortada Derecha 8 octubre, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Segarra-Garrigues: té sentit continuar amb les construccions?

D’ençà de l’inici de la construcció de l’obra més gran que ha portat a terme la Generalitat de Catalunya, després de la línia L9 del metro de Barcelona, només el 12,9% del canal Segarra-Garrigues s’ha finalitzat. L’ambiciosa construcció, a més a més, no ha sigut ben rebuda pels ciutadans que ja poden gaudir del canal. De les 17.000 hectàrees només 11.266 els propietaris han pagat els drets per fer-ne ús.

La gestió d’aquesta infraestructura és dirigida per Aigües del Segarra-Garrigues, una societat controlada per Agbar (44,1%), FCC (24,68%) i Copcisa (21,95%). En un primer moment la data final d’inauguració del canal es va fixar per l’any 2013, ara ja se’n parla del 2030. Els 454 milions d’euros més que es necessiten per continuar amb la construcció del Segarra-Garrigues posen en cara més en dubte la finalitat i la viabilitat econòmica del projecte, cal tenir en compte que ja la valoració total és de 1.183 milions d’euros.

Fins a 315 anys per recuperar la inversió

Segons un informe elaborat per Ecologistes en Acció i Enginyeria sense Fronteres, tenint en compte que s’hi conreés blat de moro, hi hagués un volum habitual de collita (sense tenir en compte sequeres) i es mantinguessin els preus mínims i màxims de venda dels últims anys, la recuperació dels recursos invertits en la infraestructura se situaria entre 62 i 315 anys. En el cas de conrear-hi civada, l’altre cultiu que té en compte l’informe, els resultats serien més favorables: entre 26 i 96 anys.

“No entenem per què s’ha de considerar una amortització a 25 anys, si serà una obra que durarà molt més. En cent anys encara estarà en perfectes condicions de servei”, defensa Oriol Anson, director general de Desenvolupament Rural del departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Segons la seva opinió, cal tenir en compte que el canal “és una obra indispensable si es vol un territori equilibrat, mantenir l’activitat agrària i la capacitat de producció d’aliments”.

Però l’estudi realitzat pels grups ecologistes se situa en un escenari optimista: no té en compte èpoques de sequera i comptabilitza l’ús de tota la superfície regable del canal (unes 65.000 hectàrees). Actualment, segons dades del departament d’Agricultura, només s’exploten (els agricultors han firmat convenis i ja hi poden regar) 10.000 hectàrees, tot i que a la pràctica l’aigua de l’Ebre només és utilitzada en 7.800 hectàrees. I aquestes dades avancen molt lentament any a any, una demostració, per als autors de l’informe, dels problemes que arrossega l’obra.

A més a més, cal tenir en compte l’envelliment de la població, el volum de la inversió i l’escassa esperança de rendibilitzar la inversió. Aquesta falta d’interès per la pagesia local trenca amb la creença que el canal serviria per ancorar població local al territori.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies