CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Sant Jordi i Salvador Espriu Sant Jordi i Salvador Espriu

Sant Jordi i Salvador Espriu

El poema de Salvador Espriu dibuixa d’una forma sibil•lina, les quatre característiques que legitimen una identitat
Opinió 21 Abril, 2016 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Sant Jordi i Salvador Espriu

Sempre que arriba aquesta festa tan singular i tan nostra de Sant Jordi, em ve a la memòria aquell poema de Salvador Espriu, que en forma de pregària dirigida al misteriós cavaller Sant  Jordi, li demana quatre coses, que són fonamentals per la bona marxa del país. El poema diu així : ” Senyor Sant Jordi patró, Cavaller sense por  / guarda’ns sempre del crim de la guerra civil / allibera’ns dels nostres pecats d’avarícia i d’enveja  /. I del drac de la ira i del odi entre germans /allibera’ns de tot altre mal, ajudants a merèixer la pau /.  I salva la parla de la gent catalana, Amén.”

El poema dibuixa d’una forma sibil·lina, les quatre característiques que legitimen una identitat. El no a la violència. El no a la injustícia. L’amor a la pau. I el desig de conservar allò que més ens identifica, que és la nostra llengua.    Salvador Espriu posa a la guerra el qualificatiu de “crim”. La guerra sempre és un crim contra la humanitat. Quanta gent innocent, sense cap responsabilitat en el conflicte, ha de patir els horrors de la guerra. Espriu dibuixa també, amb l’avarícia, la causa de la mala distribució dels bens. Uns tenen molt, altres tenen poc. El drac de la ira i del odi entre germans, que ens fa tractar amb menyspreu allò que és diferent, allò que no és nostre. A tots ens agrada la pau, però  en som mereixedors?.  Perquè aquella pau que ens beneficia a nosaltres, però perjudica a els altres, no és una pau digne. Ésser mereixedors de la pau vol dir, ésser constructors d’aquella pau que beneficia a tothom. Finalment Espriu dona el crit d’alerta quan diu “Salva la parla de la gent catalana”  Les llengües minoritàries, sempre tindran el perill d’ésser engolides per les llengües majoritàries. Les grans llengües, s’han imposat per una pressió colonial, imperial, o invasiva, la seva implantació procedeix d’un fet violent i negatiu, però si es mira de forma positiva, les llengües majoritàries són un element vehicular d’entesa, i això sempre és bo.  Les identitats en un món plural, hauran d’ésser integradores, mai excloents. El nostre país és i ha estat sempre un país d’acollida, i cal que ho segueixi sent sempre. El símbol del llibre i la rosa, tan ben assumida per tota la població, és una síntesi cultural i poètica molt ben assolida. És el perfil del que hauria de tenir sempre el nostre país. Estimar la nostra identitat i la nostra cultura, i estimar i respectar la identitat i la cultura dels altres.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies