CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Salaris, Pensions i Preus Salaris, Pensions i Preus

Salaris, Pensions i Preus

Conviure 3 gener, 2018 Simó Aliana 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Salaris, Pensions i Preus

Els darrers dies del 2017, a més a més dels embolics com a conseqüència dels resultats electorals, s’han produït  informacions econòmiques rellevants.  Rellevants i properes. Tocant aspectes que, en el llenguatge tòpic de polítics i mediàtics “són els que interessen realment a la gent”.

En primer lloc, una bona notícia pel que fa al salari mínim (SMI). El passat 29 de desembre el Consell de ministres va fixar el SMI pel 2018 en 10.303 euros anuals,  quan al 2017 era de 9.908 euros/any. Una pujada del 4%, en el camí promès d’arribar a un increment dels 20% en tres anys. Partíem d’un nivell de SMI baix, però és una mesura que hem de celebrar, per la direcció que empren. Aquestes revisions anuals per sobre de la inflació haurien de considerar-se habituals, fins  arribar al punt en què cap treballador assalariat es trobi per sota del llindar de pobresa.

Els  salaris en general no han crescut tant. Una informació recent assenyalava que en 10 anys, del 2007 al 2017, els salaris més freqüents només havien crescut un 14 %, una mica més que l’1% anual. Mal any altra vegada pels salaris no regulats. I sembla que la desigualtat entre ells no s’ha reduït. Al menys aquella desigualtat més difícil d’entendre, la que discrimina la remuneració d’home i dona per un mateix treball, d’acord amb un informe recent.

Si ens mirem les pensions, que no deixen de ser un salari diferit per als que ja no estem en actiu, fa tres anys que es revaloritzen a un 0,25% anual. Amb una inflació que rondarà el 2% per tot el 2017, vol dir una clara i persistent pèrdua de poder adquisitiu per a qui cobra aquest tipus de salari. Tal com està el sistema probablement no podem esperar gran cosa més.

La revisió a l’alça dels preus regulats a començaments d’any, normalment els preus dels anomenats serveis públics o serveis concessionats, és un  fenomen ja tant típic com el concert de la Simfònica de Viena.  Molts han pujat més que el salari mínim, que la mitjana dels salaris, que les pensions, i que la mateixa inflació. Segur que cada pujada de preus porta al darrera  un fantàstic expedient justificant la mesura. Però costa d’intuir, en un primer esforç, que quan es mantenen baixos els principals components de cost de qualsevol producte o servei (salaris, costos de capital,  matèries primeres, aquells que en tenen), els preus responguin a una lògica econòmica.

Amb tot plegat és com si anéssim empitjorant el sistema de redistribució de la renda. I això no ens fa cap bé de cara a conviure millor.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies