CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La ruptura de Colau amb el PSC o de les polítiques oportunistes La ruptura de Colau amb el PSC o de les polítiques oportunistes

La ruptura de Colau amb el PSC o de les polítiques oportunistes

Colau trenca amb els socialistes, carrega contra la seva decisió de donar suport al 155 i demana a l’oposició que li doni suport de govern, tot i haver acabat amb la poca estabilitat política del consistori
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 13 novembre, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La ruptura de Colau amb el PSC o de les polítiques oportunistes

Finalment Barcelona en Comú ha trencat la seva relació amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Ada Colau ha posat fi a un pacte de govern que donava una certa estabilitat a la ciutat, tenint en compte que aquesta és la legislatura amb menys regidors, i que està totalment desbordada amb els temes municipals. Però BComú no s’ha limitat a partir peres amb els socialistes, sinó que també ha carregat durament contra ells. Durant l’assemblea de Catalunya en Comú a Sant Adrià de Besòs, Colau va exclamar que no se’n sabia avenir del que estaven veient aquests dies, en referència al suport del PSC a l’aplicació de l’article 155.

No vull pensar què dirien Pasqual Maragall i tots els antics socialistes del que passa avui a Catalunya”. I afegia que “és impensable que avui els socialistes es facin fotos amb el racista d’Albiol”, per la qual cosa va retreure a Miquel Iceta, “on vas?”.

Però abans de les crítiques que els hi ha fet al partit d’Iceta, Colau també havia remarcat que durant aquest període que han governat juntament amb Jaume Collboni, la ciutat havia rutllat d’allò més bé. Tot i així, abans de les votacions Colau no havia revelat quina era la seva posició, amb l’excusa de refugiar-se en els nous lideratges. I és que sembla que els nous lideratges ara resulta que no s’han de definir perquè d’aquesta manera no influeixen sobre les bases.

Però és evident que Colau havia parlat internament a les bases del partit, i de fet ella mateixa admet que va intervenir en el debat i manifestat la seva opinió, per la qual cosa no s’acaba d’entendre el motiu pel qual no l’ha volguda expressar externament. És que l’alcaldessa pot tenir una opinió secreta que no pot fer pública i que només pot expressar a l’interior del partit?

Un govern sòlid

Així doncs, després de trencar l’acord amb el PSC, Colau va sortir amb el gran discurs que Barcelona ha de tenir un govern sòlid i estable, ja que la ciutat necessita estabilitat, i per això feia una crida a tots els partits perquè la recolzessin. És a dir, que l’alcaldessa exigeix a tots els partits que la mirin amb bons ulls, després d’haver trencat un pacte que donava una certa estabilitat.

Iceta va carregar molt dur contra Colau després d’assabentar-se de la notícia. “Entre Barcelona i la independència, ha triat la independència. Entre l’estabilitat i la inestabilitat ha triat inestabilitat. Entre un govern d’esquerres i plegar-se a les exigències de Xavier Trias i Alfred Bosch, ha triat el segon. A partir d’avui, nosaltres no podrem mirar igualment la gent dels Comuns”. Iceta també l’ha acusada d’amagar el cap sota l’ala i deixar als militants que decideixin per ella.

I és que políticament l’opció que ha posat Colau sobre la taula ha quedat molt desencaixada. Talment, com si fent de la tràgica situació que viu actualment Barcelona, una oportunitat per reafirmar-se en el seu càrrec, allargant la mà a totes les forces polítiques, sempre i quan no posin traves al que ella considera que és la tercera força.

En què consisteix la tercera força?

Per Colau hi ha dos grans blocs polítics actualment: els que estan a favor de l’independentisme i els que volen l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. En aquest marge, Colau situa els comuns com a tercera força, aquella que es posiciona com a ni DUI ni 155. Però aquesta és una posició confusa que pot portar a certs enganys. D’una banda, cal tenir en compte que, a diferència de l’ou i la gallina, entre la DUI i el 155 si que hi ha una mare dels ous. En aquest cas, la DUI és la mare del 155, ja que si no s’hagués proclamat, no hauria calgut que el govern espanyol apliqués aquesta mesura tan brutal.

Per tant, si Colau diu ‘ni DUI ni 155’, el que realment està dient és que no vol la DUI. Especialment si tenim en compte que el 155 acabarà la seva funció d’aquí a un mes i mig, després de les eleccions del 21 de desembre. Per tant, la seva postura no deixa de ser un plantejament electoral per situar-se, un cop més, entre les dues posicions sense haver-se de ‘mullar’.

Això significa que Colau trenca amb els socialistes, s’autoposiciona com a tercera força i, malgrat tots els espais buits que encara no s’han omplert, espera que la resta de partits li donin suport. Però perquè una formació política doni suport a una altra, hi ha d’haver un projecte i unes idees comunes que puguin apropar posicions, però un partit no pot esperar d’un altre que li doni suport pel simple fet de demanar-ho. Formalment no és una política gaire solvent ni amb projecció de govern, sinó que en tot cas pot arribar a semblar oportunista en el marc electoral en el qual es troba Catalunya.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies