CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Rimes de la Història Rimes de la Història

Rimes de la Història

Empriu 9 novembre, 2018 Alfredo Pastor 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Rimes de la Història

“La Història no es repeteix, però rima” és un dels aforismes més coneguts de Mark Twain. Mirarem de mostrar com un episodi ben contemporani -tant, que el seu final encara no és conegut- rima amb un altre una mica més antic.

Llegíem fa pocs dies que durant la guerra civil el govern de la República, no sé si des de València o des de la Generalitat, va tenir l’acudit de fletar un submarí que fes el trajecte Barcelona-Maó, doncs l’illa de Menorca encara era en mans republicanes, però no així la de Mallorca, al bell mig del trajecte. La operació no tenia un objectiu utilitari: era més aviat publicitària, possiblement dirigida a cridar la atenció dels països europeus sobre la marxa del conflicte espanyol. La prova és que el seu fruit més visible va ser una emissió de segells amb el submarí; els exemplars supervivents d’aquella emissió són avui molt apreciats pels col·leccionistes. Després d’alguns entrebancs, el submarí va fer un sol viatge Barcelona-Maó. Detall interessant, el submarí va ser comandat per un capità soviètic. Per què? Senzillament, perquè la legalitat republicana, i també elements poc recomanables aixoplugats a l’ombra d’aquesta legalitat, portats per una aversió no sempre injustificada envers les forces de l’ordre, havia dirigit la seva energia cap a la liquidació dels representants de l’aristocràcia militar, la marina de guerra; amb tanta eficiència, amb una tal aplicació, que quan va arribar el moment de comandar el submarí no quedaven oficials a disposició del govern.

Pensem ara per un moment amb aquest gran creuer, aquest transatlàntic que és Barcelona i que tenim entre mans. És molt important per a tots nosaltres que aquest vaixell, avui en un moment molt crític, encerti el rumb que li correspon, perdut des de fa uns anys. És cert que els armadors no s’acaben de posar d’acord sobre cap a on hauria d’anar: alguns el voldrien destinar al turisme de proximitat, oferint als ciutadans dels seus barris la oportunitat de passar-hi els diumenges amb la família, ancorant al delta del Llobregat o remuntant la costa fins a Caldetes, mentre que d’altres, recordant un passat recent en que el Barcelona feia les rutes dels grans transatlàntics, s’estimarien més que comptés entre els Queen Elizabeth dels nostres temps.

No és de preveure que uns i altres es posin d’acord en un futur pròxim, però quan això arribi s’haurà de cercar el capità. I aquí és on la Història rima. Hi ha hagut una mortaldat entre els possibles candidats a fer-se càrrec d’aquest comandament -els líders i gestors polítics- només comparable a la que va patir la marina de guerra durant la guerra civil. És veritat que no ha estat una mortaldat física, sinó més aviat moral: depuracions, destitucions, cansament han fet la seva feina. També és cert que no ha estat resultat només de baralles internes: alguns dels més significats han estat víctimes del poder judicial i es troben no només incapacitats per exercir, sinó empresonats.

Malauradament, el resultat és el mateix, des del punt de vista pràctic, amb que es van enfrontar els responsables del submarí: girant la vista al voltant no veuen cap capità. És per això que és probable, i potser fins i tot desitjable, que acabem veient el transatlàntic “Barcelona” comandat…per un francès.

Print Friendly, PDF & Email

Alfredo Pastor

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies