CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La campanya “Res a celebrar” el dia de la hispanitat La campanya “Res a celebrar” el dia de la hispanitat

La campanya “Res a celebrar” el dia de la hispanitat

Opinió 14 Octubre, 2016 Carlos Losada 1
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » La campanya “Res a celebrar” el dia de la hispanitat

El fet

L’Ajuntament de Badalona i 40 municipis més han decidit no respectar el dia de festa oficial i obrir les portes municipals com si fos un dia laboral. El motiu al·legat és que no hi ha “res a celebrar” doncs associen el 12 d’Octubre a “la colonització de l’Amèrica Llatina i el genocidi que aquesta va comportar”.

Des d’una òptica de respecte a les opinions i amb un mínim de sensibilitat per les diferències i la pluralitat de plantejaments, el que ens cal és respectar-ho  sense prejudici que es vulgui debatre i matisar el fonament històric real però incomplert d’aquesta postura. I fer-ho des d’una òptica comparada.

Altra qüestió és quan això s’eleva a acció política institucional i més encara en l’actual context català. Aquí cal fer algunes reflexions afegides.

Les consideracions

Per a molta gent el 12 d’octubre és un símbol cívic d’allò que els fa sentir-se conciutadà o nació amb altres. Igual que per a molts catalans és l’11 de setembre. Hi ha un component afectiu i identitari que es viu com una cosa pròpia, fins i tot, íntima. Portar el debat polític i en especial el projecte independentista a aquest nivell és un greu error convivencial.  Pot enfrontar a nivell personal i afectiu dues comunitats que han de compartir espai polític. No és la primera vegada que es camina en aquesta direcció, però fins ara han estat actors marginals de la vida política Un pot estar en contra de les polítiques del PP o d’ERC / PDEC; o de qualsevol altra formació política. Es pot criticar, debatre,… i fins i tot fer-ho amb vehemència.

Passar aquest debat als símbols per part de les institucions crec sincerament que és un error i greu. Un pas en la mala direcció. Que no hi hagi presencia pública en el carrer o sigui minoritària dels que tenen un clar sentiment espanyol, tan legítim com el sentiment independentista catalanista,  no hauria de portar a engany als responsables del consistori badaloní i dels altres 40. No són pocs els que amaguen, per la pressió social existent, els seus sentiments i afectes, però això no vol dir que no els tinguin. El vot electoral i l’autodefinició d’identitat que reflexa l’enquesta del CEO així ho diuen onada tras onada.

La implicació

El corol·lari de tot això és crear una escletxa innecessària en el cos social català. I guanyar-se enemics innecessaris per part dels promotors del “Res a celebrar”. Un pot estar cofoi i alienat pels aplaudiments dels propers i dels propis, per sortir per televisió i tenir moments de glòria,… però un procés més callat i que duu la boca tancada es va desenvolupant en el teixit social: cada vegada més el meu veí és altre, diferent de mi, amb el qual no comparteixo gran cosa. Difícil construir un país (dins o fora d’Espanya) si continuem en aquesta direcció.

La recomanació

Cal mantenir el “combat” de projectes en l’àmbit institucional, en la mobilització social dels partidaris de les diverses alternatives, però no baixar al nivell personal i íntim dels símbols estimats per uns i altres o no hi haurà possibilitat de projecte compartit de futur. Si portem el debat polític, inclòs el debat independentista, a terrenys més raonables i cuidem els afectes d’uns i altres, el que sigui serà més digne i albirà un millor futur. Potser, aquesta postura es consideri naïf, però la història europea ens recorda reiteradament que recórrer aquest camí, que ja s’ha fet moltes vegades, provoca molt dolor i por molt de temps i no es cura ni en dotzenes d’anys. Potser és bo que alguns responsables polítics  i actors socials tinguin el coratge de començar a dibuixar ratlles vermelles en els seus desitjos.

Print Friendly, PDF & Email

Carlos Losada

Doctor en Ciències de la Gestió (PhD in Management Sciences) per la Universitat Ramon Llull. Llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses i Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Diplomat per la JFK School of Government (Harvard University) . Va iniciar la seva carrera en el sector privat. Ha exercit diversos llocs de direcció, tant tècnica com política , a la Generalitat de Catalunya . Ha treballat en diverses institucions multilaterals. En 2000, es reincorpora a ESADE com a director general , càrrec que exerceix fins l'any 2010. Durant aquest període, és membre de diversos consells d'administració i òrgans de govern. Actualment, compagina la seva activitat acadèmica amb la pertinença a diversos òrgans de govern. És Membre del grup de reflexió Construïm

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies