CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Reflexions sobre la unitat Reflexions sobre la unitat

Reflexions sobre la unitat

Opinió 4 setembre, 2017 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Reflexions sobre la unitat

Segurament que si preguntessin a la gent que passa pel carrer què és la unitat, ens trobaríem que la majoria no sabria que contestar.  Potser, algun estudiant una mica avançat ens diria que la unitat és el que prenem com a patró de mida. Aquest patró de mida ens serveix per mesurar magnituds diverses, com el temps, la longitud, el volum, el pes, la velocitat, el treball, la potència… i cadascuna d’aquestes unitats, ens donarà la quantitat de cada magnitud. Però, quan passem de les magnituds físiques a les relacions humanes, la unitat no ens serveix tant per mesurar quantitat, sinó per mesurar qualitat. La qualitat en la relació ens portarà per camins de cordialitat, per unes ganes reciproques de voler-nos entendre, de voler-nos respectar. Això no sempre serà fàcil, especialment quan uns i altres pensen de manera diferent. Això requereix un esforç afegit per no trencar allò que és fonamental: les ganes d’escoltar-nos a fons, d’ajudar-nos, de respectar-nos. Des d’aquesta visió, sorprèn una accepció que el diccionari fa a la paraula “unitat”, com allò que és oposat a la diversitat. Si això fos així, una humanitat unida s’entendria com una comunitat de persones iguals, com si haguéssim tots fets a motllo… això seria una irrealitat, el món no és homogeni, sinó que és divers. Això no seria unitat, sinó que seria unitarisme totalitari.  La unitat ben entesa, va molt més enllà. Té la grandesa que allà dins hi cap tothom, pensi com pensi, sigui com sigui. Només serà indispensable que, més enllà de les diferències, hi hagi ganes de tractar-se d’igual a igual. Ningú per sobre de ningú. Com que el món no és homogeni, sinó que és divers, treballar per harmonitzar les diferències serà un acte realista i necessari. Recordo unes paraules de qui va ser director de l’Orfeó Català, l’Oriol Martorell, que deia que l’harmonia no surt mai d’una nota sola, sinó de la diversitat de notes, això si, caldrà l’esforç d’harmonitzar-les. Amb aquell humor que el caracteritzava deia : “Us imagineu un piano on totes les tecles sonessin igual… seria un instrument inútil”.  Serà en la diversitat de les notes que es pot harmonitzar un concert. Aquest és el gran repte, fer de la diversitat la gran oportunitat de construir vincles malgrat les diferències, partint sempre de la base de que pensar diferent no és cap motiu per deixar-nos de respectar.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies