CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Reflexions sobre la parella Reflexions sobre la parella

Reflexions sobre la parella

La relació de parella demana una igualtat absoluta, no en les característiques, sinó en la capacitat de donació i acceptació de l’altre
Opinió 11 abril, 2017 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Reflexions sobre la parella

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Parlem de parella, quan dues persones, intenten compartir amb més o menys èxit, diferents àmbits de la pròpia vida. La parella és considerarà tant o més consolidada, quants més àmbits de la vida comparteixin. La parella comença la seva relació a partir d’un estat especial, en el qual un  s’interessa per l’altre, i en aquest estat cadascú projecta el seu ideal de parella. Si aquest interès és recíproc, la possibilitat de consolidació de la parella és més alta.  Tot i així, en el punt de partida de la parella, acostuma a haver un cert enlluernament, que no permet veure prou lúcidament la realitat de l’altre tal i com és. En el cas de la parella home i dona, hi ha, amb molta probabilitat, diferències que són irreductibles, en el sentit que per molt que es coneguin, seguiran tenint  centres d’interès diferents, opinions, gustos, impulsos diferents, i això s’ha de tenir clar per evitar que ningú vulgui portar l’altre al seu propi terreny. Que ningú vulgui dominar ningú. La relació demana una igualtat absoluta, no en les característiques, sinó en la capacitat de donació i acceptació de l’altre. Si això és així, les bases de la parella han quedat ben establertes. Però ni que això sigui així, no hi ha cap garantia d’èxit. La consolidació de la parella dependrà d’això i de moltes coses més. Quins àmbits de la vida pensa compartir la parella?  Pocs?  Alguns? Molts? Tots?  Hi ha qui es planteja uns objectius de molt poc compromís… compartir alguna estona per passar-ho bé. Això és el que podríem anomenar un entreteniment ocasional. Però evidentment, hi ha qui espera molt més de la parella. Hi ha qui espera compartir cada vegada més àmbits de la vida. Es comença compartint la presència física, després compartir espais, després compartir emocions, desitjos, coses, bens, diners… I s’acaba compartint-ho tot. També és molt probable, que hi hagi aspectes que interessin a un, però no a l’altre. Aquestes diferències personals, impliquen uns certs àmbits d’independència que han d’ésser respectats i les diferències s’han de veure com una qüestió legítima. Si la parella supera aquestes diferències, ha fet un pas important per assumir un compromís estable. Però el cert és que avui la situació laboral i social no afavoreix aquest compromís. La mobilitat i el treball dels dos afavoreix l’aparició de noves relacions i, per tant, el coeficient de seguretat en la estabilitat de la parella va a la baixa. Però malgrat un entorn desfavorable, el compromís d’estabilitat és una aposta que val la pena refermar, contínuament, dia a dia, hora a hora, moment a moment. Caldrà esforç, anàlisi de les situacions i un diàleg respectuós i permanent. Si aquesta aposta triomfa, s’obren unes expectatives interiors increïbles, l’equilibri emocional es referma, es comparteix absolutament tot, el diàleg profund explora els sentiments i els desitjos més íntims, la parella es referma i la vida resulta més bonica i fèrtil.

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies