CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Reflexions sobre l’esclavitud Reflexions sobre l’esclavitud

Reflexions sobre l’esclavitud

Opinió 10 Desembre, 2018 Antoni Pedragosa 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Reflexions sobre l’esclavitud

Va ser a finals del segle XVIII quan un grup d’intel·lectuals danesos fan una proclama demanant  la supressió de l’esclavitud. S’afegeix l’anglès Clarkson que funda la societat anti esclavista britànica que, junt amb l’església anglicana, posen en marxa una campanya de desprestigi de persones, institucions o governs que han practicat el tràfic i venda d’esclaus. A tots aquests, se’ls invitava a deixar de fer-ho, i a fer un reconeixement públic de culpa, fet que, com era d’esperar, no es va produir.  En aquest sentit, la Cambra de Comerç de França, reunida a Nantes l’any 1784, proclamà el següent:  “El comerç amb Àfrica i Amèrica és la font de la nostra riquesa, si ens veiem privats d’esclaus, el nostre benestar perilla, per tant aquesta Cambra no recolzarà cap campanya anti esclavista”. Tot i així, la pressió dels moviments anti esclavistes seguia augmentant, fins al punt  que el Papa Benet XIV, condemna l’esclavatge i a tots aquells que el practiquen.  A partir d’aquest moment, la situació canvia, i el Regne Unit, després de molts dubtes, acaba aprovant per unanimitat la supressió de l’esclavitud. Com 20 anys després, França no es va adherir a l’abolició, el Papa Pius VII, escriu personalment al Rei de França, demanant-li que s’acabi aquesta ignomínia. També envia una carta al Rei de Portugal i al d’Espanya, Ferran VII, que en principi s’hi va adherir, però la realitat és que 30 anys després encara teníem esclaus a Cuba i a Puerto Rico.

Però un pas molt important es dona l’any 1815.  Patrocinat pel Regne Unit es fa un Congrés a Viena, en que s’autoritza a una flota de 30 vaixells i 1.000 mariners, el dret a inspeccionar el carregament  dels vaixells i detenir al capità i la tripulació en cas de trobar tràfic d’esclaus.  Això vol dir, que els mals, per molt arrelats que estiguin, amb constància es poden anar superant. Tot i que la magnitud del mal de requisar i vendre esclaus, trencant famílies, deixant infants sense pares, ha estat un fet tan cruel que avui costa entendre que l’anomenat “món civilitzat ” pogués cometre tal barbaritat.

Però, encara que el gruix del problema sembla haver-se superat, queden de forma menys visible, però ben real, altres formes d’esclavitud que no les veiem, però que hi són. Moltes marques multinacionals tenen subcontractada la producció dels seus articles en uns llocs on hi treballen criatures menors d’edat, amb unes condicions higièniques pèssimes. Fa temps que Justícia i Pau va demanar la possibilitat de visitar una maquilla d’aquestes, i no va ser possible. Tot i així, es va poder aconseguir, per un infiltrat, el testimoni gràfic de les condicions de treball d’aquell lloc, i eren terribles. Les diferències entre el baix cost de producció i el preu de venda dels seus productes són enormes, i podrien servir per millorar les condicions de treball. Doncs, no. Serveixen per exemple, per patrocinar els “Grans Slams” dels tornejos de tenis. Aquí veiem que es dóna més importància a la imatge de marca que a la persona. Aquest és el gran repte que tots esperem i desitgem. No podem fer d’un creixement innecessari el motor d’una economia deshumanitzada. S’ha de fer, incansablement, una pedagogia que expliqui ben clar que no hi ha progrés si aquest no afecta a la humanitat sencera.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies