CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Reflexió sobre l’ armament Reflexió sobre l’ armament

Reflexió sobre l’ armament

Si es destinés el 15% del pressupost universal de defensa a pal·liar la desnutrició, podríem resoldre el problema de la fam al món
Opinió 30 Desembre, 2016 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Reflexió sobre l’ armament

Ja fa uns quants anys, Intermón Oxfam va fer un informe que ens alertava d’un fenomen preocupant. L’informe deia que l’armament és cada cop més a l’abast de tothom.  Posava molts exemples, històrics i actuals. Un exemple, entre pintoresc i dramàtic, deia que l’any 1970, a Kènia un fusell es canviava per 60 vaques. Ara, un fusell tècnicament molt més perfecte, es canvia per 15 vaques. Una pistola, l’any 1967 es canviava per 20 vaques. Ara n’hi ha prou amb una vaca.  Aquest informe posa molts altres exemples que posen de manifest que la producció d’armament augmenta i el cost unitari, baixa.  El cas és que, ara per ara, no hi ha cap llei internacional que controli la producció i distribució d’armament convencional. I hom es pregunta: Per què?  Quins interessos hi ha entre la indústria armamentista i els Estats per seguir en aquesta dinàmica?  L’informe assenyalava que si es destinés el 15% del pressupost universal de defensa, a pal·liar la desnutrició, podríem resoldre el problema de la  fam al món.  Sentint això, hom es queda trist i perplexa. Qualsevol persona de bona voluntat no pot comprendre aquesta frivolitat.  Per altra banda, s’observa un cert passotisme i falta de mobilització popular per fer front a aquest problema. Creure que guerres sempre hi haurà i restar passivament en aquesta actitud, és una opció que no ens l’hem de permetre.  Sempre m’ha impressionat la forma com es va aconseguir que 140 països signessin l’anomenat Tractat d’Otawa. Aquest tractat prohibeix de forma vinculant la utilització de mines antipersones. Una noia, Jodi Wiliams, que havia patit greus mutilacions per efecte de les mines, va iniciar una campanya de pressió pública  i acció sobre els governs per desterrar aquesta pràctica cruel i inhumana de minar els territoris.  Intermón i Amnistia Internacional van posar en marxa una campanya que l’anomenen “Armes sota control” i de la mateixa manera que aquestes dues entitats van donar suport amb èxit la campanya de Jodi Wiliams, i pensen que si ho van aconseguir amb l’eradicació de les mines, es podria aconseguir contra l’armament. Però es troben amb contínues vulneracions del tractat. Caldrà ara, més que mai, una sensibilització social que es transformi en pressió pública sobre els governs, perquè si no es fa, les coses seguiran igual: uns asseguts còmodament davant el televisor, i uns altres, corrent d’espaordits sota els bombardejos.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies