CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
A qui recolzen realment els cristians de Síria? A qui recolzen realment els cristians de Síria?

A qui recolzen realment els cristians de Síria?

Generalment s’afirma que els cristians són uns dels principals grups que recolzen al règim d’Al-Àssad, però la veritat és més complexa. En general, els cristians de Síria desconfien dels dos bàndols, i simpatitzen més amb Rússia que no pas amb el règim de Damasc
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 30 Desembre, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » A qui recolzen realment els cristians de Síria?

Tradicionalment s’ha afirmat que els cristians de Síria es troben entre els més fidels seguidors de Bashar al-Àssad. El dictador de Damasc és considera sovint l’únic garant d’una certa protecció pels cristians sirians. Efectivament, a les principals àrees habitades per cristians, no hi ha hagut grans manifestacions en contra d’Al-Àssad, i molts dels líders cristians han declarat el seu recolzament a Damasc.

No obstant, fins a quin punt és certa aquesta visió? Un estudi de George Fahmi, investigador del prestigiós think tank de Relacions Internacionals britànic Chatham House, conclou que cal matissar-la.

Cristians a ambdós bàndols

George Fahmi ha realitzat nombroses entrevistes a cristians de les principals ciutats de Síria, incloent Damasc, Homs i Alep. La seva conclusió principal és que, efectivament, hi ha cristians que recolzen a Al-Àssad, entre els quals líders religiosos, empresaris amb interessos en el règim i buròcrates. Però també hi ha cristians que recolzaren a la rebel·lió quan aquesta s’inicià al 2011.

Fahmi matisa, però, que la majoria d’opositors cristians –alguns organitzats, com un grup a Damasc- participaren sols en les manifestacions i protestes pacífiques. Quan rebel·lió es militaritzà i islamitzà (els dos processos anaren de la mà), molts cristians passaren a realitzar tasques purament humanitàries.

Tot i això, hi ha alguns cristians que ocupen encara avui posicions destacades en l’oposició moderada síria, com George Sabra, cristià grec ortodox que actua com a cap de negociacions del Consell Nacional de Síria.

“Actors apolítics”

Segons Fahmi, els cristians que segueixen compromesos políticament a Síria cap a qualsevol dels dos bàndols són una clara minoria. La immensa majoria desconfia de la rebel·lió però tampoc es mostra entusiasta respecte el règim de Damasc.

Els cristians es declaren sempre a punt per empunyar les armes per defensar les seves terres, afirma un líder religiós cristià, però això no es tradueix en que els cristians vulguin combatre en les files del règim allí on Damasc els enviï.

Segons Fahmi, molts desconfien del règim, que no els estaria garantint la protecció davant dels islamistes ni els serveis públics indispensables. Fahmi recull que fa uns mesos, un bisbe sirià urgí al règim a no provar la paciència dels cristians de la seva diòcesi, profundament molestos per la manca de serveis públics.

En qualsevol cas, però, la frontera entre l’apatia i el recolzament a Al-Àssad és una línia molt fina. Tan sols cal que els cristians d’una zona especifica se sentin amenaçats pels islamistes perquè s’alineïn amb el règim.

Així, allí on els cristians són més propers al règim és precisament on tradicionalment les comunitats cristianes i sunnites han estat més segregades les unes de les altres, com a Alep. La desconfiança mútua ha empès molts cristians a la cerca de protectors, el més evident dels quals és el règim de Damasc.

Simpatia general cap a Rússia

Mentre les relacions entre els cristians sirians i el govern d’Al-Àssad són desiguals, no succeeix el mateix entre els cristians i els russos. Segons recull The Economist, tots els cristians sirians, irrespectivament de la seva confessió particular, perceben a Rússia com el seu principal protector. No seria estrany pensar que molts cristians sirians recolzin a Al-Àssad perquè aquest depèn alhora de l’ajuda de Moscou.

Al-Àssad és conscient que el recolzament dels cristians és una de les seves millors cartes per a convèncer a Occident que ell és qui pot garantir millor la pau i restaurar l’equilibri multicultural a Síria. De fet, la seva primera aparició pública després de conquerir Alep a mitjans de desembre fou una visita a un convent al nord de Damasc.

Imatge de portada: dos sacerdots ortodoxos sirians esperen l’arribada del patriarca rus ortodox Kiril a Damasc el 12 de novembre de 2011. Al darrera, un pòster d’Al-Àssad i banderes síries. AFP

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies