CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
A la recerca del (nou) centre A la recerca del (nou) centre

A la recerca del (nou) centre

Creiem que és possible… Un centre diferent
Tot buscant criteri 13 setembre, 2017 Carlos Losada 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » A la recerca del (nou) centre

Avui són freqüents els estudis sociològics que descriuen les societats europees com una juxtaposició de grups socials diferenciats i cada vegada amb menys característiques compartides. Simplificant, estaríem tendint a una aglomeració de “tribus” socials amb decreixents conviccions compartides. És un procés que s’aguditza, doncs l’impacte de les tècniques de màrqueting a internet fa cada vegada més que els grups siguin autoreferenciats “tancant-se” en el seu “petit món” que els autoafirma. Cada grup llegeix la premsa, escolta la ràdio, consulta les pàgines web, rep els missatges de faceboock i d’Instagram, … que més s’ajusten als seus gustos. A més, s’afegeix l’efecte que el premi Nobel d’economia, Daniel Kahneman, anomenava el biaix de la reafirmació: tendim a ser selectius i a retenir allò que ens reafirma en les nostres opinions.

Aquests processos tenen el seu impacte en l’àmbit polític i en el comportament electoral. Així, a Catalunya tenim potencials grups socials al voltant del PP, de Ciutadans, del PSC, de l’PdCAt, d’ERC, d’CSQP i de la CUP. Però, cal un grup!

Les dades del CEO de juliol de 2017 donen una clara indicació d’on està el “grup perdut”. Quan es pregunta a l’electorat català com se situa en l’eix dreta – esquerra (sent 10 l’extrema dreta i 0 l’extrema esquerra) un 50% se situa al voltant del 5 (entre el 4 i el 6). Quan se li pregunta per l’eix “identitari” (sent el 0 màxim espanyolisme i el 10 màxim catalanisme) el 45% es col·loca també al voltant del 5, (entre el 4 i el 6). És més, en l’edició anterior del CEO, el 72% dels catalans ens sentíem en major o menor mesura espanyols. I una detallada anàlisi per edats indica una presència de joves en aquest grup central “en la mateixa proporció que els més grans”. O sigui, el futur electorat seguirà sent majoritàriament de centre, “ceteris paribus“.

Per contra, quan es demana als electors col·locar els actuals partits en els dos eixos esmentats, el centre queda buit: no veuen una força situada clarament en aquesta posició. És cert que, en una mesura o una altra, tots s’autoperceben en una certa centralitat en un dels eixos, però no en els dos alhora. A més, aquesta autopercepció no sembla ser compartida per la majoria de l’electorat.

Units per Avançar pretén, amb la humilitat que obliga estar naixent com a partit polític, aportar un projecte que ocupi aquest espai electoral, des d’un catalanisme centrat, no independentista, amb una proposta sobre el conjunt d’Espanya. Tenim propostes de polítiques socials, econòmiques, de política internacional, … molt orientades a aprofitar les oportunitats que en els propers anys es presentaran. No aprofitar-les ens situaria en una situació de desavantatge internacional. Tenim davant canvis d’una enorme envergadura: una segona revolució industrial amb extraordinaris augments de productivitat, els reptes de l’equitat, els avenços científic tecnològics, el nou escenari geopolític, canvis axiològics de primera magnitud … Són reptes que poden ser una oportunitat d’avanç humà , social i econòmic o un fort risc a la cohesió social i al progrés.

Converteix gairebé 2.500.000 vots potencials de ciutadans catalans que es defineixen com de centre en vots reals suposa dificultats importants no fàcils de superar. Requereix una proposta clara i creïble de polítiques econòmiques i socials, un projecte polític que respecti la realitat nacional de Catalunya amb la del conjunt d’Espanya i que ho faci permetent sumar per uns i per a altres; credibilitat dels seus representants i molt especialment superar la barrera del vot útil en un moment que encara impera davant l’enfrontament polític del panorama català. No s’aconseguirà si les propostes de centre no són vistes com un projecte modern, de futur, realista i de mitjà i llarg termini que dóna respostes als reptes actuals. I que són capaços d’ampliar el comú denominador a totes les “tribus” avui existents.

Carlos Losada

Oriol Molins

Ignasi Rafel

Montse Surroca

Carlos Losada

Doctor en Ciències de la Gestió (PhD in Management Sciences) per la Universitat Ramon Llull. Llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses i Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Diplomat per la JFK School of Government (Harvard University) . Va iniciar la seva carrera en el sector privat. Ha exercit diversos llocs de direcció, tant tècnica com política , a la Generalitat de Catalunya . Ha treballat en diverses institucions multilaterals. En 2000, es reincorpora a ESADE com a director general , càrrec que exerceix fins l'any 2010. Durant aquest període, és membre de diversos consells d'administració i òrgans de govern. Actualment, compagina la seva activitat acadèmica amb la pertinença a diversos òrgans de govern. És Membre del grup de reflexió Construïm

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies