CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Radiografia de Catalunya (II).  Les condicions socials. Radiografia de Catalunya (II).  Les condicions socials.

Radiografia de Catalunya (II). Les condicions socials.

EconomiaZPortada Izquierda 26 novembre, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Radiografia de Catalunya (II). Les condicions socials.

La desigualtat és un factor determinant del grau de cohesió de les societats, i a Catalunya hem tingut en termes de moralitat i de discurs polític una gran propensió a situar en primer pla aquesta qüestió, però les dades semblen indicar que la realitat no acaba d’acompanyar el discurs. No anem malament, però anem a remolc de les dinàmiques generals. No hem estat capaços de fer cap plantejament diferent, no encapçalem res en l’àmbit espanyol.

Un instrument clàssic per mesurar la desigualtat és l’Índex de Gini on zero assenyala la igualtat total, i cent la màxima desigualtat. A Espanya els pitjors indicadors corresponen a Castella la Manxa (39,0), Andalusia (38,9), Canàries (37,4), Extremadura (36,9) i Múrcia (36,4). Mentre que els millors corresponen a Navarra (31,0), País Basc (31,9), Astúries (32,8), Galícia (33,6), Cantàbria (33,6) i Aragó (33,7). Catalunya ocupa una posició molt mediocre, la setena, donat el seu grau de desenvolupament, amb un índex de 34,2. És clar que ens podem consolar tot considerant que Madrid presenta un resultat encara pitjor (35,5). El cofoisme trobarà en aquesta última dada la justificació que sempre cerca per no afrontar la realitat.

Com la font ressenyada fa un amidament entre el 2007 i el 2013, podem observar com ha afectat la crisi a la desigualtat.

Atenint-nos a la magnitud de la mitjana espanyola, la desigualtat ha crescut menys a Catalunya, però en utilitzar aquella referència hem de tenir present el gran pes d’Andalusia que sempre tiba cap a baix els valors espanyols, es mesuri el que es mesuri. Si fixem l’atenció un com més en el comportament per autonomies, aleshores ens superen Navarra, on la crisi pràcticament no modifica el grau de desigualtat, Madrid, Castella i Lleó, Cantàbria i Astúries.

Si apliquem l’Índex de Gini abans dels mecanismes redistributius, bàsicament pensions i impostos, obtenim una visió de l’estructura de rendes sorgida del mercat, i des d’aquesta perspectiva la nostra posició, sense ser bona, millora, perquè ocupa la cinquena plaça,  juntament amb La Rioja; mentre que Madrid, Navarra, Balears  i el País Basc presenten una millor relació, si bé aquesta última amb una diferència poc significativa.

Fem ara una mirada a la desigualtat des de les dades que ens proporciona l’OCDE, que ens permet la comparació internacional. En aquest cas el Coeficient de Gini  se situa entre zero, màxima igualtat, i 1 que expressa la major desigualtat. En aquests cas Catalunya (2013) retrocedeix molt, fins a ser l’onzena comunitat, amb un coeficient de 0,325 (Espanya 0,341). Res a veure amb la Llombarda (0,304), Baviera (0,294); i molt lluny de la regió danesa de la capital (0,283). De fet, la nostra desigualtat és més gran que la del Llenguadoc Rosselló (0,302), i clarament pitjor que un país de renda més baixa com Polònia (0,300), que aconsegueix créixer econòmicament de manera ininterrompuda sense generar iniquitat.

L’estudi de Foessa 2016 Expulsión social y recuperación económica, en renda disponible per adult 2015 Catalunya se situava en cinquena posició, i havia retrocedit un lloc en relació al 2009. Mentre que a la desigualtat mesurada en Gini, i també pel ratio 80-20 érem l’autonomia número catorze. Aquesta desigualtat no es traduïa en un augment de la població en risc de pobresa, donat que ocupàvem la tercera posició; en aquest cas almenys fèiem pòdium. Però, si el llindar de renda per mesurar la gent que se situa per sota la mitjana el fèiem aplicant la renda catalana en lloc de l’espanyola, aleshores, la qüestió canvia substancialment,  i amb un 20,3% de població afectada ocupem el  lloc onzè entre les autonomies de l’Estat espanyol. També creix entre 2009 i 2015 la població que pateix privació material severa, retrocedint del lloc vuitè al desè.

Dels 9 indicadors emprats per l’esmentat estudi sobre atur, desigualtat i exclusió en les diferents CCAA, Catalunya només obté bons indicadors en dos: renda disponible, cinquena posició, i pobresa mesurada a escala espanyola, tercera. En altres cinc obté uns resultats molt mediocres (entre la vuitena i desena posició), els quatre relacionats amb diversos aspectes de l’atur, i la privació material severa, i en els dos que mesuren la desigualtat (Gini i Ratio 80-20) ens situem en posicions de cua, en els llocs catorzè i dotzè respectivament. Vés per on ens despertem trobant-nos en un país excessivament desigual, fins i tot amb paràmetres espanyols.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies