CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quins són els reptes del nou Govern de la Generalitat? Quins són els reptes del nou Govern de la Generalitat?

Quins són els reptes del nou Govern de la Generalitat?

El Govern del president Quim Torra necessita portar a terme una sèrie de mesures per poder solucionar els reptes econòmics, socials i polítics
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 4 juny, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Quins són els reptes del nou Govern de la Generalitat?

El nou Govern de la Generalitat primer de tot hauria de tenir present que és fonamental tenir plena llibertat econòmica per portar a terme les necessàries mesures que necessita Catalunya urgentment. En les declaracions dels nous consellers i del president Quim Torra mostra una gran manca de contingut econòmic, deixant d’una banda el finançament de Catalunya.

La intervenció política i financera de la Generalitat és que, com que no ha tingut capacitat d’iniciar projectes des del setembre, els recursos s’han destinat a eixugar deute i quadrar dèficit. Altra cosa és que molts departaments estaran ansiosos per reclamar recursos per impulsar iniciatives congelades des de fa massa.

La millora de les previsions econòmiques i l’increment en les bestretes que ha de rebre la Generalitat fan que la despesa que podria gastar tot respectant el topall de dèficit seria 1.129,9 milions superior a la prevista en el pressupost del 2017 (356,6 milions del qual no va poder executar per l’acord de no disponibilitat imposat per l’Estat el setembre).

La Generalitat hauria de portar a terme una presentació de la situació econòmica de Catalunya i preparar-ne previsions per portar a terme un pla d’accions per la millora de l’economia catalana.
Però més enllà de l’economia, quins són els altres reptes que té el Govern de Quim Torra?

El món empresari català vol estabilitat

Les empreses catalanes, que han funcionat en el darrer mig any dins d’un marc d’incertesa econòmica i política, requereixen un pla per poder millorar la productivitat i l’existència d’un escenari d’estabilitat. A més a més, la millora de la imatge de Catalunya és necessària per continuar sent atractiva per poder rebre més inversions estrangeres.

Per una altra banda, el Comitè Europeu de les Regions, creada l’any 1992, va demanar a principis d’enguany un informe a les regions europees sobre quines mesures prendran de cara al Brexit. En una situació normal, Catalunya hauria presentat un informe molt complet, per tal de demostrar que, d’una banda es pren molt seriosament el comitè de les regions, i de l’altre, per demostrar que té bons experts en el tema, amb la voluntat de poder influir en la Comissió Europea en allò que afecta Catalunya.

Però en aquesta ocasió, dels vuit territoris espanyols que han fet la seva aportació, Catalunya no ha presentat res. Quim Torra ho presentarà al Parlament? En el cas en què no faci res al respecte, perpetuarà aquest nou modus vivendi de Catalunya de perdre la importància econòmica, política i estratègica que en els darrers anys ha exercit.

El conflicte dels Mossos d’Esquadra

La Generalitat necessita que es normalitzi la situació de cos policial dels Mossos d’Esquadra. El punt més important, però, és el paper de l’actual comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. Des del 28 d’octubre de 2017, quan es va aplicar l’article 155 de la Constitució Espanyola, Ferran López és el nou cap dels Mossos, rellevant al major Trapero.

El fet de no convidar-lo a la presa de possessió dels consellers ja marca un distanciament amb la cúpula policial catalana. El cos requereix recuperar la neutralitat i eliminar les confrontacions ideològiques que existeixen entre els agents.
La reactivació d’un pla d’actuació urgent en una matèria, que passa sovint desapercebuda pels mitjans, és el trànsit. Actualment les estadístiques de sinistralitat són molt preocupants, amb un 70% més de morts a les carreteres que en el mateix període de l’any passat.

Més diners, menys cues als hospitals

La millora en les llistes d’espera gràcies a plans de xoc, diners i augment de l’eficiència, deixa ara en primera línia tres necessitats més que caldrà afrontar d’entrada: inversions per treure de l’obsolescència el 10% dels equips de diagnòstic i probablement molt més percentatge del mobiliari; canvis en les condicions laborals, no només de salari, perquè els professionals nous es quedin i se sentin interessats en un sistema que encara ofereix massa precarietat; i una aposta més sòlida per un tipus de centres hospitalaris, els anomenats sociosanitaris, que s’han d’ocupar de les necessitats de la principal clientela de la sanitat pública, la població envellida i amb molts problemes de salut simultanis que no es pot cuidar de si mateixa a casa quan li donen l’alta a urgències o al gran hospital.

L’èxit d’aquest pla de xoc, que ha aconseguit reduït les llistes d’espera, requereixen una continuació d’aquesta mesura per evitar que es retrocedeixi al punt original. Els centres que s’ocupen de la necessària convalescència avui estan en un àmbit poc definit, amb prou feines hi ha oferta pública i tenen una gran variabilitat en la qualitat assistencial.

Val a dir, que es calcula que en els darrers anys la Sanitat catalana perdrà una tercera part del personal mèdic com a conseqüència de les jubilacions. La previsió de les especialitats més demandades en el futur és necessari per poder determinar el relleu de les noves generacions de metges.

L’agricultura, la gran oblidada

Els efectes del boicot a Rússia a les exportacions de fruita catalana són perjudicials per al sector agroalimentari. El Departament d’Agricultura va presentar fa un mes el Pla d’acció de la fruita dolça, un ambiciós document que busca enfortir, consolidar i potenciar un sector que acumula anys de dificultats econòmiques, especialment en fruita de pinyol. Aquest Pla es divideix en quatre eixos d’actuació i preveu una desena de mesures i 32 accions a dur a terme en el període 2018-2020.

Mapa del Canal Segarra Garrigues

Mapa del Canal Segarra Garrigues

Entre les actuacions, destaquen la posada en marxa d’un pla per arrancar 2.000 hectàrees de fruita de pinyol a Catalunya amb fons comunitaris com a compensació pel veto rus i, mentre no s’implementi, Agricultura demana a Brussel·les que financi la retirada de 80.000 tones de préssecs i nectarines, un 60% de les quals haurien de correspondre a Catalunya.

Un altre punt important a considerar és el del projecte del Canal de reg Segarra-Garrigues (CSG). El projecte porta des del 2012 en obres, sense publicar el sobrecost exacte ni la data de la finalització de la construcció. Ja l’octubre del 2015 la Generalitat calculava un sobrecost final del 14% sobre el pressupost inicial del projecte (1.450 milions d’euros). Quim Torra haurà de publicar la xifra de retorn del capital invertit, les hectàrees irrigades i el cost final.

Una Renda Garantida insuficient

La mesura social més important que va portar a terme Carles Puigdemont va ser la creació d’una la Renda Garantida de Ciutadania. A més a més de no presentar un reglament, el portaveu de la iniciativa popular (que va permetre l’aplicació de la Renda Garantida) ha criticat sovint l’aplicació d’aquesta mesura. Segons Toledano hi ha més de 15.000 persones que no està rebent aquesta prestació. La Renda Garantida de Ciutadania va ser la mesura social més important del Govern de Carles Puigdemont. Aprovada al juliol de l’any passat, es va engegar poc abans de la celebració del referèndum i del cessament de l’executiu català amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Els promotors de la Renda Garantida de Ciutadania han denunciat “incompliments flagrants” per part de la Generalitat. Segons el seu portaveu, Diosdado Toledano, hi ha més de 15.000 persones que tenen dret a beneficiar-se de la prestació i que no estan cobrant. La Generalitat va negar aquesta xifra i va assegurar que s’han resolt el 100% de les sol·licituds fetes al setembre i octubre, encara que no van concretar quantes persones estan cobrant la prestació.

A Madrid, en menys d’un any, l’arribada d’immigrants menors d’edat ha passat de 526 fins als 900. Aquesta situació no és aliena a Catalunya, en la que és necessari la integració dels immigrants per evitar problemes socials en el futur.

La comprensió lectora: una assignatura pendent

Els alumnes catalans, sobretot en comprensió lectora, no es troben entre les primeres posicions en matèria d’educació segons els informes Pisa. El deteriorament dels resultats acadèmics enfosqueixen el futur professional de les properes generacions catalanes.

Segons l’informe PISA els alumnes catalans són els que treuen pitjors resultats en comprensió lectora (504). És en aquest aspecte en què les diferències són més grans entre les diferents comunitats. En total, però, és Castella i Lleó (522) la que treu la nota més alta en comprensió lectora. Aquesta puntuació és la més elevada mentre que la més baixa la trobem en els 473 punts en ciència a Andalusia.

Infraestructures

El futur del corredor mediterrani i la davallada de la inversió de l’estat central en la inversió a Catalunya requereixen la presència del Govern de la Generalitat.
La inversió de l’Estat a Catalunya va caure un 23% en el 2017, segons aquestes dades de la Càmera Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), que defineix la situació com “un drama”.

Acció exterior

El Govern ha d’entendre que Catalunya més que un Departament d’Acció Exterior necessita una agència. La raó és la flexibilitat que presenta el model d’una agència, que a més a més seria de caràcter interdepartamental i que no seria necessari que tot el personal siguin membre de l’Administració Pública.

Una Administració envellida

La situació de l’administració catalana necessita també una reforma. La situació és d’un envelliment total del funcionariat. La ràtio d’envelliment ha passat del 0,47 de l’any 2004 al 2,03 de l’any 2015 (últim amb dades publicades). Aquest indicador mesura el pes relatiu del personal actiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya de 60 anys o més, en relació amb el personal actiu menor de 30 anys.

En els anys posteriors a 2015 segur que ha empitjorat, i la situació encara és més crítica en àmbits operatius com la policia, on la figura de la segona activitat i les jubilacions poden portar el cos de mossos d’esquadra a tenir seriosos problemes de cobertura de serveis, especialment si tenim en compte que es triga dos anys des que es pren la decisió política (i pressupostària) d’incrementar els efectius, fins que aquests estan operatius al carrer.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies