CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quina és la composició del deute de les principals economies mundials? Quina és la composició del deute de les principals economies mundials?

Quina és la composició del deute de les principals economies mundials?

Més de la meitat del deute del Japó és públic, en canvi és el deute de les empreses el que presenta una major importància a la Xina
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 6 Juny, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Quina és la composició del deute de les principals economies mundials?

Per tal de pal·liar la crisi econòmica que s’inicià l’any 2008, la majoria de països europeus començaren a endeutar-se per tal de poder fer front a les obligacions que generava el mateix sistema de benestar a causa de la disminució d’ingressos i també per a poder aplicar polítiques de dinamització de la pròpia economia amb l’objectiu, entre d’altres, de contenir la taxa d’atur.

Tot i que l’etapa més aguda de la crisi segons les dades macroeconòmiques ja ha quedat endarrere, molts països europeus continuen mantenint uns alts ràtios d’endeutament, provocats d’una banda pel dèficit existent en molts països europeus i de l’altre per la necessitat d’anar refinançant el mateix deute contret anteriorment. Pel tercer trimestre de 2015 el deute públic a la Zona Euro arribava de mitjana al 105% del deute sobre el PIB, impulsat per països com Grècia que situava el seu deute públic a prop del 180% o Itàlia que el situava en el 132%.

L’estructura del deute de les principals economies mundials

Tot i l’elevat deute públic de la Zona Euro, ella no és l’economia mundial amb un major deute públic. Aquest lloc està ocupat pel Japó, el qual més que dobla a la Zona Euro amb un deute públic del 219,5% pel tercer trimestre de 2015. De fet el Japó és la potència econòmica amb un major deute, el qual s’enfila fins al 387% del seu PIB segons el Banc de Pagaments Internacionals (BIS). A aquesta xifra s’arriba sumant-hi d’una banda el deute públic, que és el principal component del deute japonès, i d’altra banda el deute familiar que se situa en el 65,8% sobre el PIB i el deute de les empreses japoneses que se situa en el 101,8%.

Al Japó el segueixen la Zona Euro amb un deute total del 269,9% del PIB, la Xina amb el 248,6% i els Estats Units amb el 248%. Ara bé, la composició d’aquest deute és també diferent entre aquests territoris.

Els Estats Units és la potència amb un deute més “equilibrat”. El deute públic és la tipologia de deute més important amb el 98% sobre el PIB, seguit del deute de les famílies amb el 79,1% i el deute empresarial amb el 70,9%. En canvi per la Xina la majoria del deute està compost pel deute empresarial que és amb diferència el més elevat amb un 166,3% sobre el PIB, altrament el deute públic és petit si el comparem amb el de la resta de regions, el qual suposa el 43,5% el PIB i igualment les famílies amb el 38,8% del deute sobre el PIB. En el cas europeu el deute públic i l’empresarial pràcticament representen el mateix, un 105% i un 104% respectivament, mentre el familiar se situa un esglaó per sota amb el 60,9% sobre el PIB.

Les empreses xineses, en termes relatius, són les que han contret un major deute en l'àmbit mundial

Les empreses xineses, en termes relatius, són les que han contret un major deute en l’àmbit mundial

El deute públic i la confiança dels inversors

El volum de deute d’un país és un dels factors que els inversors prenen en consideració a l’hora de posar preu a aquest deute, ara bé, no és l’element determinant. Bona mostra d’aquest fet és que el Japó amb un deute públic elevadíssim no té problemes per finançar-lo mentre que altres països com Grècia, tot i presentar uns deutes notablement inferiors, sí que en tenen. Aquesta situació que pot semblar paradoxal és deguda essencialment que mentre els inversors sí que confien en què el Japó complirà les obligacions sense problemes, els dubtes sobre el compliment del pagament del deute per part de països com Grècia són més importants. No només es tenen en compte variables econòmiques, les quals pot controlar el mateix país, sinó que la percepció dels inversors basada en altres criteris diferents als estrictament econòmics o la situació global de l’economia també hi tenen un paper molt rellevant.

Print Friendly, PDF & Email

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) sóc economista per la Universitat Pompeu Fabra. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. He participat en diverses associacions i òrgans de representació estudiantils. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies